La institucionalización de la criminología en España: genealogía a través de un estudio de caso en la Universidad de Barcelona

Abstract

[spa] Mediante la presente tesis doctoral se pretende confrontar la actualidad de los estudios de criminología en España, un panorama caracterizado por la alineación con los objetivos institucionales del sistema penal y la ausencia de reflexión sobre el objeto de estudio. En el ámbito gnoseológico, se trata de una criminología desconocedora de la teoría social, las teorías del derecho y el Estado o la misma filosofía social; únicamente atenta a una búsqueda de autonomía e incapaz de problematizar su relación con el derecho. Con la intención de confrontar este estado de las cosas, se acude al pasado partiendo de la siguiente tesis: aunque ese modelo sea el imperante, no tiene por qué ser el único que tenga cabida en los actuales estudios de criminología. Para ello se recupera el proyecto de la criminología crítica y se reconstruye su paso por España a través del recorrido por la Universidad de Barcelona de Roberto Bergalli Russo, quien fue en su momento máximo exponente del movimiento en este país. El objetivo de dicha operación será demostrar la existencia de una alternativa al modelo actual de estudios en criminología y, a su vez, reflexionar sobre los motivos que impidieron su arraigo y extensión por el resto del estado. De esta forma, la tesis se dividirá en dos partes: una primera donde se entra en diálogo con las narrativas historiográficas en torno a la institucionalización de la criminología en España -las cuales de manera abrumadora invisibilizan y silencian a la criminología crítica-, para, desde la impugnación de esos relatos, presentar una alternativa, en la segunda mitad de la tesis, a través de la reconstrucción del proyecto crítico de Roberto Bergalli en la Universidad de Barcelona. Para ello se ha recurrido a una triangulación metodológica que trata de combinar la entrevista semiestructurada con el estudio en profundidad de las obras teóricas y lo que supone uno de las grandes aportaciones de la tesis: la recuperación y el trabajo con el fondo archivístico y documental del Instituto de Criminología de la Facultad de Derecho de la Universidad de Barcelona, que consta de más de 3000 documentos que han sido recuperados y procesados para el trabajo. Todo ello conjuntamente permite arrojar una serie de conclusiones sobre una época y un proyecto trascendentales para comprender la realidad de los estudios de criminología en la España del siglo XXI y sus ausencias.

[cat] Mitjançant aquesta tesi doctoral es pretén confrontar l'actualitat dels estudis de criminologia a Espanya, un panorama caracteritzat per l'alineació amb els objectius institucionals del

sistema penal i l'absència de reflexió sobre l'objecte d'estudi. En l'àmbit gnoseològic, és una criminologia desconeixedora de la teoria social, les teories del dret i l'Estat o la mateixa filosofia social; únicament atenta a una recerca d'autonomia i incapaç de problematitzar-ne la relació amb el dret. Amb la intenció de confrontar aquest estat de les coses, s'acudeix al passat partint de la tesi següent: encara que aquest model sigui l'imperant, no ha de ser l'únic que tingui cabuda en els estudis de criminologia actuals. Per això es recupera el projecte de la criminologia crítica i es reconstrueix el seu pas per Espanya a través del recorregut per la Universitat de Barcelona de Roberto Bergalli Russo, que va ser al seu moment màxim exponent del moviment en aquest país. L'objectiu d'aquesta operació serà demostrar l'existència d'una alternativa al model actual d'estudis en criminologia i, alhora, reflexionar sobre els motius que van impedir-ne l'arrelament i l'extensió per la resta de l'estat. D'aquesta manera, la tesi es dividirà en dues parts: una primera on s'entra en diàleg amb les narratives historiogràfiques al voltant de la institucionalització de la criminologia a Espanya -les quals de manera aclaparadora invisibilitzen i silencien la criminologia crítica-, des de la impugnació d'aquests relats, presentar una alternativa, a la segona meitat de la tesi, a través de la reconstrucció del projecte crític de Roberto Bergalli a la Universitat de Barcelona. Per això s'ha recorregut a una triangulació metodològica que tracta de combinar l'entrevista semiestructurada amb l'estudi en profunditat de les obres teòriques i el que suposa una de les grans aportacions de la tesi: la recuperació i el treball amb el fons arxivístic i documental de l'Institut de Criminologia de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, que consta de més de 3000 documents recuperats i processats per al treball. Tot això, conjuntament, permet donar una sèrie de conclusions sobre una època i un projecte transcendentals per comprendre la realitat dels estudis de criminologia a l'Espanya del segle XXI i les seves absències.

[eng] This doctoral thesis aims to confront the current state of criminology studies in Spain, a panorama characterized by the alignment with the institutional objectives of the penal system and the absence of reflection on the object of study. In the gnoseological field, it is a criminology that is unaware of social theory, theories of law and the State or social philosophy itself; it is only concerned with a search for autonomy and incapable of problematizing its relationship with the law. With the intention of confronting this state of affairs, we turn to the past on the basis of the following thesis: although this model is the

prevailing one, it does not necessarily have to be the only one that has a place in current criminology studies. To this end, the project of critical criminology is recovered and its passage through Spain is reconstructed through the journey through the University of Barcelona of Roberto Bergalli Russo, who was at the time the greatest exponent of the movement in this country. The aim of this operation will be to demonstrate the existence of an alternative to the current model of criminology studies and, in turn, to reflect on the reasons that prevented it from taking root and spreading throughout the rest of the state. Thus, the thesis will be divided into two parts: the first part will enter into dialogue with the historiographical narratives surrounding the institutionalization of criminology in Spain, which overwhelmingly invisibilize and silence critical criminology-, in order to present an alternative, in the second half of the thesis, through the reconstruction of Roberto Bergalli's critical project at the University of Barcelona. To this end, we have resorted to a methodological triangulation that tries to combine the semi-structured interview with the in-depth study of the theoretical works and what is one of the great contributions of the thesis: the recovery and work with the archival and documentary collection of the Institute of Criminology of the Faculty of Law of the University of Barcelona, which consists of more than 3000 documents that have been recovered and processed for the work. All this together allows us to draw a series of conclusions about a transcendental period and project in order to understand the reality of criminology studies in 21st century Spain and its absences.