Estado emocional, estrés y calidad de vida en familiares de personas institucionalizadas en residencias

Abstract

Introducció. L'atenció a les persones amb dependència, especialment les afectades per demència, comporta importants repercussions tant per a les persones grans com per a les seves families. Els familiars que assumeixen la responsabilitat de la seva atenció i cura, experimenten una càrrega considerable que pot afectar negativament el seu benestar emocional i qualitat de vida. Fins a l'actualitat, nombrosos estudis han documentat les repercussions de la càrrega del cuidador en l'àmbit domiciliari. Tot i això, existeixen pocs estudis i escales per mesurar l'estat psicològic dels familiars de persones grans institucionalitzades en residències.

Mètode. La mostra està formada per 201 familiars de persones grans institucionalitzades en diferents centres residencials, dels quals 120 són familiars de persones grans afectades per demència i 81 familiars de persones grans sense demència. S'ha administrat l'Escala Caregiver Burden Scale for Family Caregivers with Relations in Nursing Homes (CBS-FNH), la Escala Hospitalaria de Ansiedad y Depresión, la Escala de Estrés Percibido y el Cuestionario de Calidad de Vida de la Organización mundial de la salud.

Resultats: Els resultats mostren que l'adaptació de l'escala CBS-FNH a la llengua espanyola presenta propietats psicomètriques favorables, amb una consistència interna elevada i una bona validesa de constructe. A més, els resultats indiquen que el nivell de sobrecàrrega en els familiars està relacionat de manera significativa amb la presència d'ansietat, depressió, estrès, qualitat de vida i amb la gravetat de la demència. Les dones presenten nivells significativament més elevats de sobrecàrrega, ansietat, depressió i estrès en comparació amb els homes. Els cònjuges tendeixen a presentar majors nivells de sobrecàrrega, ansietat, depressió i estrès en comparació amb altres membres del sistema familiar. L'ansietat, la depressió i el gènere dels familiars, així com la dependència funcional del resident mesurada a través del GDS, expliquen una part significativa de la càrrega associada a la cura. Finalment, els familiars de persones grans amb demència institucionalitzades presenten nivells de sobrecàrrega, pèrdua i dol anticipat significativament superiors als familiars de persones que no pateixen demència.

Conclusions: L'adaptació i validació a la llengua espanyola de l'escala CBS-FNH presenta propietats psicomètriques favorables que permeten la seva aplicació en la població espanyola, constituint una aportació rellevant en l'àmbit de l'avaluació de la sobrecàrrega en el context psicogeriàtric. A més, els resultats posen de manifest la importància de facilitar suport psicològic als familiars de persones grans institucionalitzades, amb especial atenció a les dones, els cònjuges i els familiars de persones afectades per demència, amb la finalitat d'establir estratègies òptimes d'intervenció per millorar la seva qualitat de vida.

Introducción. La atención a las personas con dependencia, especialmente las afectadas por demencia, conlleva importantes repercusiones tanto para las personas mayores como para sus familias. Los familiares que asumen la responsabilidad de su atención y cuidado, experimentan una carga considerable que puede afectar negativamente a su bienestar emocional y calidad de vida. Hasta la actualidad, numerosos estudios han documentado las repercusiones de la carga del cuidador en el ámbito domiciliario. Sin embargo, existen pocos estudios y escalas para medir el estado psicológico de los familiares de personas mayores institucionalizadas en residencias.

Objetivos. Adaptar y validar la escala Caregiver Burden Scale for Family Caregivers with Relatives in Nursing Homes (CBS-FNH) en lengua española. Determinar el nivel de sobrecarga, ansiedad, depresión, estrés y calidad de vida y analizar las diferencias entre el género, el parentesco y los factores predictores del nivel de sobrecarga en los familiares. Comparar el nivel de sobrecarga, ansiedad, depresión, estrés y calidad de vida entre los familiares de personas institucionalizadas con y sin demencia.

Método. La muestra está formada por 201 familiares de personas mayores institucionalizadas en diferentes centros residenciales, de los cuales 120 son familiares de personas mayores afectadas por demencia y 81 familiares de personas mayores sin demencia. Se ha administrado la Escala Caregiver Burden Scale for Family Caregivers with Relatives in Nursing Homes (CBS-FNH), la Escala Hospitalaria de Ansiedad y Depresión, la Escala de Estrés Percibido y el Cuestionario de Calidad de Vida de la Organización mundial de la salud.

Resultados: Los resultados muestran que la adaptación de la escala CBS-FNH a lengua española presenta propiedades psicométricas favorables, con una consistencia interna alta y una buena validez de constructo. Además, los resultados indican que el nivel de sobrecarga en los familiares está relacionado significativamente con la presencia de ansiedad, depresión, estrés, calidad de vida y con la gravedad de la demencia. Las mujeres presentan niveles significativamente más elevados de sobrecarga, ansiedad, depresión y estrés en comparación con los hombres. Los cónyuges tienen tendencia a presentar mayores niveles de sobrecarga, ansiedad, depresión y estrés en comparación con otros miembros del sistema familiar. La ansiedad, la depresión y el género de los familiares, así como la dependencia funcional del residente medida a través del GDS, explican una parte significativa de la carga asociada al cuidado. Finalmente, los familiares de personas mayores con demencia institucionalizadas presentan niveles de sobrecarga, pérdida y duelo anticipado significativamente superiores a los familiares de personas que no sufren demencia.

Conclusiones: La adaptación y validación en la lengua española de la escala CBS-FNH presenta propiedades psicométricas favorables que permiten su aplicación en la población española, constituyendo una aportación relevante en el ámbito de la evaluación de la sobrecarga en el contexto psicogeriátrico. Además, los resultados ponen de manifiesto la importancia de facilitar soporte psicológico a los familiares de personas mayores institucionalizadas, con especial atención a las mujeres, los cónyuges y los familiares de personas afectadas por demencia, con la finalidad de establecer estrategias óptimas de intervención para mejorar su calidad de vida.

Introduction. Caring for dependent individuals, especially those affected by dementia, has important repercussions for those elderly and their families. Family members who assume responsibility for caring for these people experience a considerable burden that can negatively affect their emotional well-being and quality of life. To date, numerous studies have documented the burden on family members providing care to their elderly relatives in the home setting. However, there are few studies and scales to measure the psychological state of family members of elderly people institutionalized in nursing homes.

Objectives. Adapt and validate the Caregiver Burden Scale for Family Caregivers with Relatives in Nursing Homes (CBS-FNH) in the Spanish language. Determine the level of burden, anxiety, depression, stress and quality of life of the family members. Analyze the differences between gender, familial relationship and the predictors of the level of burden in these relatives. Compare the level of burden, anxiety, depression, stress and quality of life between the family members of institutionalized people with and without dementia.

Method. The sample is made up of 201 family members of elderly people institutionalized in different nursing homes, of which 120 are relatives of elderly people affected by dementia and 81 are relatives of elderly people without dementia. The Caregiver Burden Scale for Family Caregivers with Relatives in Nursing Homes (CBS-FNH), the Hospital Anxiety and Depression Scale, the Perceived Stress Scale and the World Health Organization Quality of Life Questionnaire have been administered.

Results: The results show that the adaptation of the CBS-FNH scale to the Spanish language presents favorable psychometric properties, both with high internal consistency and good construct validity. Furthermore, the results indicate that the level of burden of family members with relatives institutionalized in nursing homes is related to the presence of anxiety, stress, quality of life and the severity of dementia. Women present significantly higher levels of burden, anxiety, depression, and stress compared to men. Spouses tend to present higher levels of burden, anxiety, depression, stress compared to other family members. The anxiety, depression and gender of the family member, and the functional dependency of the resident measured through the GDS, are factors that explain a significant part of the burden in the family member. Finally, the relatives of people institutionalized with dementia present significantly higher levels of burden, loss and anticipatory grief than the relatives of institutionalized people who do not suffer from dementia.

Conclusions: The adaptation and validation in the Spanish language of the CBS-FNH scale presents favorable psychometric properties that allow its application in the Spanish population, constituting a relevant contribution in the field of burden evaluation in the psychogeriatric context. Furthermore, the results highlight the importance of providing psychological support to the relatives of institutionalized elderly people, with special attention to women, spouses and relatives of people affected by dementia, with the aim of establishing optimal intervention strategies to improve their quality of life.