La comprensió lectora en llengua catalana de l’alumnat amb sordesa de cicle superior de Primària i d’ESO

Abstract

El cribratge auditiu universal neonatal, l’atenció primerenca, les propostes pedagògiques actuals i els avenços en la investigació i en el desenvolupament tecnològic han contribuït a millorar el desenvolupament personal i social de l’alumnat amb pèrdua auditiva, permetent que alguns/es alumnes arribin a desenvolupar habilitats pròpies per a la seva edat (Alegría i Domínguez, 2009; Sarant et al., 2015; Tomblin et al., 2020; Mayer et al., 2021). No obstant això, alguns autors insisteixen en què l’accés al llenguatge escrit i la capacitat lectora dels alumnes amb deficiència auditiva continua sent més baixa que la dels alumnes oients (Wauters et al., 2006; Vermeulen et al., 2007; Harris i Terlektsi, 2011; Kyle i Harris, 2011; Tobey et al., 2013; Pimperton et al., 2016; Antia et al., 2020; Easterbrooks i Lederberg, 2021). En aquesta investigació ens hem proposat identificar les dificultats en comprensió lectora de l’alumnat amb pèrdua auditiva atès pel CREDA Pere Barnils de Barcelona d’entre 11 i 16 anys. Per dur a terme aquest objectiu hem realitzat una investigació de tipus clínic quasi-experimental amb un disseny transversal, organitzada en cinc estudis. Les dades han estat obtingudes mitjançant l’aplicació de cinc tasques de comprensió lectora a un grup d’alumnes normoients d’escoles i instituts de Barcelona (grup control; N=359) i a un grup d’alumnes sords (grup experimental; N=29). Tots ells de 6è de Primària, 2n i 4t d’ESO. Els instruments d’avaluació emprats han estat: Estudi 1) Tasca d’eficàcia lectora: adaptació al català del Test col·lectiu d’eficàcia lectora, TECLE (Marin i Carrillo, 1999). Estudi 2)Tasca de detecció de l’estratègia de paraules clau: adaptació al català de la Prova de detecció de l’estratègia de paraules clau, DEPC (“Batería PEALE”, Domínguez et al. ,2013). Estudi 3) Tasca de vocabulari; adaptació al català de la Prova de vocabulari, VOC (“Batería PEALE”, Domínguez et al. ,2013). Estudi 4) Tasca d’habilitats bàsiques de morfosintaxi. Estudi 5) Tasca sobre la generació d’inferències durant la lectura; elaborada a partir del material publicat per Monfort et al. (2017). Els resultats constaten una àmplia variabilitat i un rendiment significativament inferior per part de l’alumnat amb sordesa en les cinc tasques de comprensió lectora evaluades, el que posa de manifest que les limitacions en comprensió lectora de l’alumnat sord persisteixen més enllà dels primers cursos d’educació Primària. En conseqüència, si bé hi ha diversos estudis que mostren una millora notable en les competències escolars dels estudiants amb sordesa (Alegría y Domínguez, 2009; Sarant et al, 2015; Mayer et al., 2021) no podem oblidar la presència d’un grup considerable d’estudiants amb pèrdua auditiva que no aconsegueixen assolir els nivells desitjats degut a diverses circumstàncies. Per això és tant important continuar investigant en l’especificitat dels seus aprenentatges i desenvolupar així mètodes d’intervenció logopèdica més eficaços.

El cribado auditivo universal neonatal, la atención temprana, las propuestas pedagógicas actuales y los avances en la investigación y en el desarrollo tecnológico han contribuido a mejorar el desarrollo personal y social del alumnado con pérdida auditiva, permitiendo que algunos alumnos lleguen a desarrollar habilidades propias para su edad (Alegría y Domínguez, 2009; Sarant et al., 2015; Tomblin et al., 2020; Mayer et al., 2021). No obstante, algunos autores insisten en que el acceso a la lengua escrita y la capacidad lectora de los alumnos con deficiencia auditiva continua siendo más baja que la de los alumnos oyentes (Wauters et al., 2006; Vermeulen et al., 2007; Harris y Terlektsi, 2011; Kyle y Harris, 2011; Tobey et al., 2013; Pimperton et al., 2016; Antia et al., 2020; Easterbrooks y Lederberg, 2021). En esta investigación nos hemos propuesto identificar las dificultades en comprensión lectora del alumnado con pérdida auditiva atendido por el CREDA Pere Barnils de Barcelona de entre 11 y 16 años. Para llevar a cabo este objetivo hemos realizado una investigación de tipo clínico cuasi-experimental con diseño transversal, organizada en cinco estudios. Los datos se han obtenido mediante la aplicación de cinco tareas de comprensión lectora a un grupo de alumnos oyentes de escuelas e institutos de Barcelona (grupo control; N0359) y a un grupo de alumnos sordos (grupo experimental: N=29). Todos ellos de 6º de Primaria, 2º y 4º de la ESO. Los instrumentos de evaluación utilizados han sido: Estudio 1) “Tasca d’eficàcia lectora”; adaptación al catalán del Test colectivo de eficacia lectora, TECLE (Marin y Carrillo, 1999). Estudio 2) “Tasca de detecció de l’estratègia de paraules clau”; adaptación al catalán de la Prueba de detección de la estrategia de palabras clave, DEPC (“Batería PEALE”, Domínguez et al. ,2013). Estudio 3) “Tasca de vocabulari”; adaptación al catalán de la Prueba de vocabulario, VOC (“Batería PEALE”, Domínguez et al. ,2013). Estudio 4) “Tasca d’habilitats bàsiques de morfosintaxi”. Estudio 5) “Tasca sobre la generació d’inferències durant la lectura”: elaborada a partir del material publicado por Monfort et al. (2017). Los resultados constatan una amplia variabilidad y un rendimiento significativamente inferior por parte del alumnado con sordera en las cinco tareas de comprensión lectora evaluadas, lo que pone de manifiesto que las limitaciones en comprensión lectora del alumnado sordo persisten más allá de los primeros cursos de educación Primaria. En consecuencia, si bien hay diferentes estudios que muestran una mejora notable en las competencias escolares de los estudiantes con sordera (Alegría y Domínguez, 2009; Sarant et al, 2015; Mayer et al., 2021) no podemos olvidar la presencia de un grupo considerables de estudiantes con perdida auditiva que no consiguen lograr los niveles deseados debido a diferentes circunstancias. Por éso es tan importante, continuar investigando en la especificidad de sus aprendizajes y desarrollar así métodos de investigación logopédicos más eficaces.

Universal neonatal hearing screening, early care, current pedagogical proposals and advances in research and technological development have contributed to improving the personal and social development of students with hearing loss, allowing some students to develop skills appropriate for their age (Alegría & Domínguez, 2009; Sarant et al., 2015; Tomblin et al., 2020; Mayer et al., 2021). However, some authors insist that access to written language and the reading ability of students with hearing impairment is still lower than that of hearing students (Wauters et al., 2006; Vermeulen et al., 2007; Harris & Terlektsi, 2011; Kyle & Harris, 2011; Tobey et al., 2013; Pimperton et al., 2016; Antia et al., 2020; Easterbrooks & Lederberg, 2021). In this research we have set out to identify the difficulties in reading comprehension of students with hearing loss attended by the CREDA Pere Barnils of Barcelona between 11 and 16 years old. To carry out this objective, we have conducted quasi-experimental clinical research with a cross-sectional design, organized into five studies. The data have been obtained by applying five reading comprehension tasks to a group of normal students from schools and secondary schools in Barcelona (control group; N=359) and a group of deaf students (experimental group; N=29). All of them from sixth grade of primary and the second and fourth grades of compulsory secondary education (CSE). The assessment instruments used were: Study 1) Reading effectiveness task: adaptation to Catalan of the Collective Reading Effectiveness Test, TECLE (Marin & Carrillo, 1999). Study 2) Keyword strategy detection task: adaptation to Catalan of the Keyword Strategy Detection Test, DEPC ("Batería PEALE", Domínguez et al., 2013). Study 3) Vocabulary task: adaptation to Catalan of the Vocabulary Test, VOC ("Batería PEALE", Domínguez et al., 2013). Study 4) Basic morphosyntax skills task. Study 5) Work on the generation of inferences during reading: elaborated from the material published by Monfort et al. (2017). The results show a wide variability and a significantly lower performance by students with deafness in the five reading comprehension tasks evaluated, which shows that the limitations in reading comprehension of deaf students persist beyond the first primary education courses. Consequently, although there are several studies that show a notable improvement in the school skills of students with deafness (Alegría & Domínguez, 2009; Sarant et al, 2015; Mayer et al., 2021) we cannot forget the presence of a considerable group of students with hearing loss who fail to reach the desired levels due to various circumstances. That is why it is so important to continue researching the specificity of their learning and thus develop more effective speech therapy intervention methods.