Universitat Internacional de Catalunya. Departament de Medicina
El càncer de mama és un dels tipus de càncer més comuns al nostre país, però, gràcies a l’establiment de programes de detecció precoç i als nous avenços en el tractament oncològic, les taxes de supervivència han millorat notablement en els darrers anys. Actualment, la reconstrucció mamària està considerada com una part fonamental del tractament curatiu d’aquesta patologia. Això es deu a l’impacte que té en la qualitat de vida de les pacients operades i en la percepció de la seva imatge corporal. Tanmateix, a causa dels tractaments quirúrgics i dels tractaments adjuvants que es duen a terme, i especialment de la radioteràpia, les tècniques reconstructives sovint no aconsegueixen el resultat desitjat pel que fa a forma, simetria i qualitat dels teixits. En els darrers anys, l’aparició de la lipotransferència ha tingut un paper destacat en la reconstrucció mamària, tant com a tècnica aïllada, però especialment com a complement a altres tècniques autòlogues i heteròlogues, permetent millorar els resultats en termes de forma i simetria. En aquesta tesi doctoral presentem la nostra experiència i dues noves tècniques descrites en les quals s’ha utilitzat l’empelt de teixit adipós autòleg en reconstrucció mamària amb l’objectiu de demostrar-ne la capacitat volumètrica, augmentant el gruix del pla subcutani i millorant així el resultat reconstructiu. Una d’aquestes tècniques representa una nova indicació de la lipotransferència, permetent realitzar una remodelació o reconstrucció dels quadrants medials de la mama, una zona que habitualment és difícil de modificar amb les tècniques clàssiques i que té un paper important en la satisfacció de la pacient amb el resultat. En aquest estudi, hem observat una reducció estadísticament significativa de la distància intermamària, així com una millora de la simetria, especialment útil en casos de reconstruccions unilaterals. A més, es va descriure una nova tècnica que combina l’ús de l’endoscòpia i la lipotransferència, permetent realitzar la reconstrucció des de la cicatriu de la limfadenectomia o del gangli sentinella. Aquesta tècnica presenta dos grans avantatges. D’una banda, permet, en casos de reconstrucció diferida amb expandidors i implants, situar la cicatriu fora de la zona de màxima tensió, permetent aconseguir una expansió completa des del primer temps quirúrgic en tots els casos estudiats. Això comporta una reducció dels temps entre la col·locació de l’expandidor i l’implant, ja que s’assoleix un volum definitiu de l’expandidor des del moment de la seva col·locació, i, alhora, permet a la pacient obtenir una simetria des del primer moment. D’altra banda, l’aplicació de la lipotransferència des del primer temps quirúrgic ens va permetre millorar la qualitat dels teixits irradiats, valorats mitjançant l’escala LENT-SOMA. Aquesta millora en la qualitat dels teixits fa que no només puguem considerar el greix com un material de farciment autòleg gràcies al volum que aporten els adipòcits madurs que s’injecten i sobreviuen, sinó també com un potencial regenerador dels teixits receptors. Això és gràcies a la Fracció Estromal Vascular, una població heterogènia de cèl·lules entre les quals hi ha fibroblasts, teixit connectiu, cèl·lules endotelials i les seves progenitores, cèl·lules immunomoduladores i cèl·lules estromals derivades del teixit adipós (ADSC), que presenten un gran potencial regeneratiu. Aquest factor és especialment important en mames que han rebut radioteràpia, permetent augmentar les indicacions d’algunes de les tècniques i millorar el resultat reconstructiu.
El cáncer de mama es uno de los tipos de cáncer más comunes en nuestro país, sin embargo, y gracias al establecimiento de programas de detección precoz y a nuevos avances en el tratamiento oncológico, las tasas de supervivencia han mejorado notablemente en estos últimos años. Actualmente la reconstrucción mamaria está considerada como parte fundamental del tratamiento curativo de esta patología. Esto se debe al impacto que tiene en la calidad de vida de las pacientes operadas y en la percepción de su imagen corporal. Sin embargo, debido a los tratamientos quirúrgicos y a los tratamientos adyuvantes que se administran, y especialmente a la radioterapia, las técnicas reconstructivas muchas veces no consiguen el resultado deseado en concepto de forma, simetría y calidad de los tejidos. En estos últimos años, la aparición de la lipotransferencia ha tenido un papel a destacar en la reconstrucción mamaria, tanto como técnica aislada, pero especialmente como complemento a otras técnicas autólogas y heterólogas, permitiendo mejorar los resultados en concepto de forma y simetría. En esta tesis doctoral presentamos nuestra experiencia y dos nuevas técnicas descritas en las que se ha utilizado el injerto de tejido adiposo autólogo en reconstrucción mamaria con el objetivo de demostrar su capacidad volumétrica, aumentando el grosor del plano subcutáneo y mejorando de este modo el resultado reconstructivo. Una de ellas, representa una nueva indicación de la lipotransferencia permitiendo realizar una remodelación o reconstrucción de los cuadrantes mediales de la mama, zona que habitualmente es difícil de modificar con las técnicas clásicas y que tiene un papel importante en la satisfacción de la paciente con el resultado. En este estudio, observamos una reducción estadísticamente significativa de la distancia intermamaria así como una mejora de la simetría, especialmente útil casos de reconstrucciones unilaterales. Asimismo, se describió una nueva técnica combinando el uso de la endoscopia y la lipotransferencia, permitiendo realizar la reconstrucción desde la cicatriz de la linfadenectomía o el ganglio centinela. Esta técnica, presenta dos grandes ventajas. Por un lado, permite en casos de reconstrucción diferida con expansores e implantes, emplazar la cicatriz fuera de la zona de máxima tensión permitiendo lograr una expansión completa desde un primer tiempo quirúrgico en todos los casos del estudio. Esto conlleva una reducción de los tiempos entre la colocación del expansor y el implante al conseguir un volumen definitivo del expansor desde el momento de su colocación, así como permite a la paciente obtener una simetría desde el primer momento. Por otro lado, la aplicación de la lipotransferencia desde el primer tiempo quirúrgico nos permitió mejorar la calidad de los tejidos radiados valorados mediante la escala LENT-SOMA.
Reconstrucción Mamaria; Lipofilling; Injerto Graso; Cirugía De Mama; Oncología
617 - Surgery. Orthopaedics. Ophthalmology