Calidad del Empleo en mercados laborales urbanos: Nueva Evidencia para Ecuador

Abstract

L'objectiu de la dissertació és explorar la dinàmica de diferents estatus laborals (com aproximació de nivells de qualitat de l'ocupació) en mercats laborals urbans. El context en què es desenvolupa aquesta tesi doctoral és l'Equador, un país en vies de desenvolupament que es caracteritza per tenir alts nivells de precarietat laboral a causa de les altes taxes d'informalitat i subocupació que coexisteixen en entorns urbans. La tesi s'organitza en cinc capítols entre els quals s'han desenvolupat tres investigacions: 1) Qualitat de l'ocupació i rol de la política de salari mínim a l'Equador; 2) Economies d'aglomeració i qualitat de l'ocupació: evidència per a l'equador; 3) Polarització laboral i salarial a l'Equador: Un enfocament urbà i d'innovació.

L'objectiu de la primera investigació és explorar els efectes del salari mínim sobre les probabilitats de mobilitat de treballadors des de l'ocupació marginal cap a un altre estatus laboral amb millor qualitat de l'ocupació. Per això, estimem un model logístic multinomial amb variable dependent de quatre estatus laborals. Els resultats confirmen que el salari mínim és una eina per millorar la qualitat dels treballadors més precaris (informals i subempleats). A més, beneficia aquells amb ingressos més baixos. La investigació permet intuir els mecanismes que expliquen aquestes troballes, entre les quals es destaca, per exemple, un compliment més gran de la legislació laboral després de l'increment del poder de contractació individual que podrien adquirir els treballadors en situació de precarietat laboral.

L'objectiu de la segona investigació és examinar l'efecte de les economies d'aglomeració sobre la productivitat laboral. La contribució principal és estudiar l'heterogeneïtat dels efectes de l'entorn local en la productivitat laboral dins del sector informal, on l'evidència és escassa. L‟estudi considera la condició d‟activitat dels treballadors com un paràmetre que permet analitzar les economies d‟aglomeració segons estatus laborals. Després de l'estimació d'un model mincerià ampliat en dues etapes (2SLS), amb salaris com a proxy de la productivitat laboral i la densitat empresarial com a proxy de les característiques de l'entorn local, les nostres troballes suggereixen que el sector informal experimenta més economies d'aglomeració que el sector formal. De manera més desagregada, els treballadors en llocs de treball marginals són els que reben més primes salarials urbanes. La investigació analitza alguns dels possibles mecanismes que podrien explicar els resultats, així com les implicacions principals de política.

Finalment, la tercera investigació té com a objectiu comprendre els determinants que expliquen la polarització laboral i salarial a entorns urbans de l'Equador. La principal contribució de la investigació consisteix a destacar la polarització com una dimensió que permet explicar amb més amplitud les dinàmiques laborals i les bretxes salarials. L'estudi de la polarització permet examinar les transformacions a l'estructura ocupacional a causa de la innovació de processos productius. A la investigació es testeja si la mida de la ciutat i/o els KIBS expliquen la polarització laboral i salarial a l'Equador. Les principals troballes destaquen el rol dels KIBS per explicar la polarització laboral i salarial, per sobre de la mida urbana. Lestudi consideració informació de ciutats.

Entre les conclusions principals de la tesi es destaca l'enfocament principal d'aquesta dissertació: la qualitat de l'ocupació en mercats laborals urbans. Aquesta és una qüestió poc estudiada i que, a més, representa un problema més gran que la desocupació en països en vies de desenvolupament. A partir dels resultats específics de cadascuna de les investigacions, aquesta dissertació ofereix algunes implicacions de política pública com, per exemple, la política de salari mínim, polítiques de tipus pro-aglomeració, de tipus educatives, entre d'altres.

El objetivo de la disertación consiste en explorar la dinámica de distintos estatus laborales (como aproximación de niveles de calidad del empleo) en mercados laborales urbanos. El contexto en el que se desarrolla esta tesis doctoral es Ecuador, un país en vías de desarrollo que se caracteriza por tener altos niveles de precariedad laboral debido a las altas tasas de informalidad y subempleo que coexisten en entornos urbanos. La tesis se organiza en cinco capítulos entre los cuales se han desarrollado tres investigaciones: 1) Calidad del empleo y el rol de la política de salario mínimo en Ecuador; 2) Economías de aglomeración y calidad del empleo: Evidencia para Ecuador; 3) Polarización laboral y salarial en Ecuador: Un enfoque urbano y de innovación.

El objetivo de la primera investigación es explorar los efectos del salario mínimo sobre las probabilidades de movilidad de trabajadores desde el empleo marginal hacia otro estatus laboral con mejor calidad del empleo. Para ello, estimamos un modelo logístico multinomial con variable dependiente de cuatro estatus laborales. Los resultados confirman que el salario mínimo es una herramienta para mejorar la calidad de los trabajadores más precarios (informales y subempleados). Además, beneficia a aquellos con ingresos más bajos. La investigación permite intuir los mecanismos que explican estos hallazgos, entre los que se destaca, por ejemplo, un mayor cumplimiento de la legislación laboral tras el incremento del poder de contratación individual que podrían adquirir los trabajadores en situación de precariedad laboral.

El objetivo de la segunda investigación consiste en examinar el efecto de las economías de aglomeración sobre la productividad laboral. La principal contribución es estudiar la heterogeneidad de los efectos del entorno local en la productividad laboral dentro del sector informal, donde la evidencia es escasa. El estudio considera la condición de actividad de los trabajadores como un parámetro que permite analizar las economías de aglomeración según estatus laborales. Tras la estimación de un modelo minceriano ampliado en dos etapas (2SLS), con salarios como proxy de la productividad laboral y la densidad empresarial como proxy de las características del entorno local, nuestros hallazgos sugieren que el sector informal experimenta mayores economías de aglomeración que el sector formal. De forma más desagregada, los trabajadores en empleos marginales son quienes mayores primas salariales urbanas reciben. La investigación analiza algunos de los posibles mecanismos que podrían explicar los resultados, así como las principales implicaciones de política.

Finalmente, la tercera investigación tiene como objetivo comprender los determinantes que explican la polarización laboral y salarial en entornos urbanos de Ecuador. La principal contribución de la investigación consiste en destacar a la polarización como una dimensión que permite explicar con mayor amplitud las dinámicas laborales y las brechas salariales. El estudio de la polarización permite examinar las transformaciones en la estructura ocupacional debido a la innovación de procesos productivos. En la investigación se testea si el tamaño de la ciudad y/o los KIBS explican la polarización laboral y salarial en Ecuador. Los principales hallazgos destacan el rol de los KIBS para explicar la polarización laboral y salarial, por sobre el tamaño urbano. El estudio consideración información de ciudades.

Entre las principales conclusiones de la tesis se destaca el enfoque principal de esta disertación: la calidad del empleo en mercados laborales urbanos. Esta es una cuestión poco estudiada y que, además, representa un problema mayor que el desempleo en países en vías de desarrollo. A partir de los resultados específicos de cada una de las investigaciones, esta disertación ofrece algunas implicaciones de política pública como, por ejemplo, la política de salario mínimo, políticas de tipo pro-aglomeración, de tipo educativas, entre otras.

The objective of this dissertation is to explore the dynamics of different labor statuses (as an approximation of levels of job quality) in urban labor markets. The context in which this doctoral thesis is developed is Ecuador, a developing country characterized by high levels of labor precariousness due to the high rates of informality and underemployment that coexist in urban environments. The thesis is organized into five chapters, among which three investigations have been developed: 1) Employment quality and the role of minimum wage policy in Ecuador; 2) Agglomeration and employment quality: Evidence for Ecuador; 3) Polarization in Ecuador: An urban and innovation approach.

The aim of the first study is to explore the effects of the minimum wage on the probability of workers moving from marginal employment to another labor status with better job quality. To do so, we estimate a multinomial logistic model with four labor statuses as the dependent variable. The results confirm that the minimum wage is a tool to improve the quality of the most precarious workers (informal and underemployed). In addition, it benefits those with lower incomes. The research allows us to intuit the mechanisms that explain these findings, among which, for example, stands out a greater compliance with labor legislation following the increase in the individual contracting power that workers in a precarious employment situation could acquire.

The aim of the second research is to examine the effect of agglomeration economies on labor productivity. The main contribution is to study the heterogeneity of the effects of the local environment on labor productivity within the informal sector, where evidence is scarce. The study considers the activity status of workers as a parameter that allows analyzing agglomeration economies according to labor status. After estimating a two-stage extended Mincerian model (2SLS), with wages as a proxy for labor productivity and firm density as a proxy for local environment characteristics, our findings suggest that the informal sector experiences greater agglomeration economies than the formal sector. By disaggregating sectors, workers in marginal employment receive the highest urban wage premiums. The research analyses some of the possible mechanisms that could explain the results, as well as the main policy implications.

Finally, the third research aims to understand the determinants that explain labor and wage polarization in urban environments in Ecuador. The main contribution of the research is to highlight polarization as a dimension that allows us to explain, more broadly, labor dynamics and wage gaps. The study of polarization allows us to examine the transformations in the occupational structure due to the innovation of productive processes. The research tests whether the size of the city and/or the KIBS explain labor and wage polarization in Ecuador. The main findings highlight the role of the KIBS in explaining labor and wage polarization, over urban size. The study considers information from cities.

Among the main conclusions of the thesis, the focus of this dissertation is highlighted: the quality of employment in urban labor markets. This is a little-studied issue and, furthermore, it represents a bigger problem than unemployment in developing countries. Based on the specific results of each of the investigations, this dissertation offers some implications for public policy, such as, for example, minimum wage policy, pro-agglomeration policies, educational policies, among others.