Inversion Extranjera Directa y desarrollo humano en America Latina

Abstract

L'objectiu general d'aquesta investigació va ser determinar la relació entre la inversió estrangera directa i el desenvolupament humà a Amèrica Llatina des del 1990 fins al 2021. El primer capítol té com a objectiu analitzar la relació entre la inversió estrangera directa (IED) total i el sector miner i energètic. en el desenvolupament humà a Colòmbia del 1990 al 2021, mitjançant l'estimació de dos Vectors Autoregressius -VAR- que van explicar la relació causal de les variables. El primer vector va tenir en compte la IED total, mentre que el segon tractava de la IED del sector miner i energètic, que del 2003 al 2010 va representar, de mitjana, el 55% de la IED total, sent l'any màxim el 2010, quan va arribar al 76% del mateix. Així mateix, es van estimar dos Vectors de Correcció d'Errors -EVC- com a prova de robustesa que va confirmar els resultats obtinguts. En les dues estimacions, s'han tingut en compte com a variables endògenes l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH), la Inversió Estrangera Directa (IED) i l'Índex de tipus de canvi real (RERI), mentre que els preus del petroli de referència WTI als preus del 2015 es van considerar exògens. Com a resultat, l'IDH va provocar la IED total, en el sentit de Granger, mentre que per a la mineria i l'energia la IED no tenia importància. Així, un augment de l'1% de l'IDH va generar un augment del 10,15% de l'entrada total d'IED. El segon capítol per estudiar la relació entre la inversió estrangera directa i el desenvolupament humà a Amèrica Llatina des del 1990 al 2021, mitjançant l'estimació de vectors autoregressius de panells PVAR i PVEC, primer amb 18 països i després amb 10 economies amb una alta participació de la mineria i sector energètic. L'estimació ha tingut en compte les variables Índex de Desenvolupament Humà (IDH) i Inversió Estrangera Directa (IED), mentre que les exportacions i l'Índex de Ratio de Preu de Canvi (EPRI) s'han utilitzat com a variables de control. Es va constatar que la IED va afectar positivament el desenvolupament humà a Amèrica Llatina, aquest efecte és més fort si es consideren les economies mineres i energètiques, la qual cosa podria explicar-se per la transferència de tecnologia, la creació d'ocupació i la millora de les competències de la força de treball de l'economia que rep la inversió. fluxos.

Finalment, el tercer capítol va aprofundir en l'efecte de la inversió estrangera directa (IED) i la governança en la gestió eficient del desenvolupament humà a Amèrica Llatina del 2000 al 2021, mitjançant l'estimació de l'eficiència mitjançant l'anàlisi de l'embolcall de dades, tenint en compte les variables socioeconòmiques relacionades amb les tres dimensions. del desenvolupament humà (salut, educació i ingressos), primer per a 18 països i després amb 10 considerats com a economies mineres i energètiques, i després estimant amb dades de panell els efectes individuals i combinats de la IED i la governança. Un dels resultats més rellevants va ser que la qualitat institucional va moderar l'efecte negatiu de la IED sobre el desenvolupament humà a l'Amèrica Llatina en general, sent més forta quan es consideraven les economies mineria-energètica.

El propósito general de esta investigación fue determinar la relación entre la Inversión Extranjera Directa y el desarrollo humano en América Latina de 1990 a 2021. El primer capítulo tiene como objetivo analizar la relación entre la Inversión Extranjera Directa (IED) total y el sector minero energético. en el desarrollo humano en Colombia de 1990 a 2021, a través de la estimación de dos Vectores Autoregresivos -VAR- que dieron cuenta de la relación causal de las variables. El primer vector tomó en cuenta la IED total, mientras que el segundo abordó la IED del sector minero energético, que de 2003 a 2010 representó, en promedio, el 55% de la IED total, siendo el año pico 2010, cuando alcanzó el 76% del mismo. Asimismo, se estimaron dos Vectores de Corrección de Errores -EVC- como prueba de robustez que confirmó los resultados obtenidos. En las dos estimaciones se tuvieron en cuenta como variables endógenas el Índice de Desarrollo Humano (IDH), la Inversión Extranjera Directa (IED) y el Índice de Tipo de Cambio Real (TERI), mientras que los precios de referencia del petróleo WTI a precios de 2015 se consideraron exógenos. Como resultado, el IDH provocó IED total, en el sentido de Granger, mientras que para la minería y la energía la IED no tuvo importancia. Así, un aumento del 1% en el IDH generó un aumento del 10,15% en la entrada total de IED. El segundo capítulo estudia la relación entre la Inversión Extranjera Directa y el desarrollo humano en América Latina de 1990 a 2021, a través de la estimación de vectores autorregresivos de panel PVAR y PVEC, primero con 18 países y luego con 10 economías con alta participación del sector minero y sector energético. La estimación tomó en cuenta las variables Índice de Desarrollo Humano (IDH) e Inversión Extranjera Directa (IED), mientras que como variables de control se utilizaron las exportaciones y el Índice de Precios de Cambio (EPRI). Se encontró que la IED afectó positivamente el desarrollo humano en América Latina, siendo este efecto más fuerte al considerar las economías minera y energética, lo que podría explicarse por la transferencia de tecnología, la creación de empleos y la mejora de las habilidades de la fuerza laboral de la economía receptora de la inversión. fluye.

Finalmente, el tercer capítulo profundizó el efecto de la Inversión Extranjera Directa (IED) y la gobernanza en la gestión eficiente del desarrollo humano en América Latina de 2000 a 2021, mediante la estimación de la eficiencia a través del análisis envolvente de datos, teniendo en cuenta variables socioeconómicas relacionadas con las tres dimensiones. del desarrollo humano (salud, educación e ingresos), primero para 18 países y luego con 10 considerados como economías minero-energéticas, para luego estimar con datos de panel los efectos individuales y combinados de la IED y la gobernanza. Uno de los resultados más relevantes fue que la calidad institucional moderó el efecto negativo de la IED sobre el desarrollo humano en América Latina en general, siendo más fuerte cuando se consideran las economías minero-energéticas.

The general purpose of this research was to determine the relationship between Foreign Direct Investment and human development in Latin America from 1990 to 2021. The first chapter have the objective to analyze the relationship between total Foreign Direct Investment (FDI) and the mining and energy sector in human development in Colombia from 1990 to 2021, through the estimation of two Autoregressive Vectors -VAR- that accounted for the causal relationship of the variables. The first vector took into account the total FDI, while the second one dealt with the FDI of the mining and energy sector, which from 2003 to 2010 represented, on average, 55% of the total FDI, with the peak year being 2010, when it reached 76% of it. Also, two Error Correction Vectors -EVC- were estimated as a robustness test that confirmed the results obtained. In the two estimations, the Human Development Index (HDI), Foreign Direct Investment (FDI) and the Real Exchange Rate Index (RERI) were taken into account as endogenous variables, while WTI reference oil prices at 2015 prices were considered exogenous. A result, the HDI caused total FDI, in the Granger sense, while for mining and energy FDI had not significance. Thus, an increase of 1% in HDI generated a rise of 10.15% in total FDI inflow.

The second chapter to study the relationship between Foreign Direct Investment and human development in Latin America from 1990 to 2021, through the estimation of PVAR and PVEC panel autoregressive vectors, first with 18 countries and then with 10 economies with a high participation of the mining and energy sector. The estimation took into account the variables Human Development Index (HDI) and Foreign Direct Investment (FDI), while exports and the Exchange Price Ratio Index (EPRI) were used as control variables. It was found that FDI positively affected human development in Latin America, this effect being stronger when considering the mining and energy economies, which could be explained by technology transfer, job creation and improvement in the skills of the labor force of the economy receiving the investment flows.

Finally, the third chapter deepened the effect of Foreign Direct Investment (FDI) and governance on the efficient management of human development in Latin America from 2000 to 2021, by estimating efficiency through data envelopment analysis, taking into account socioeconomic variables related to the three dimensions of human development (health, education and income), first for 18 countries and then with 10 considered as mining-energy economies, and then estimating with panel data the individual and combined effects of FDI and governance. One of the most relevant results was that institutional quality moderated the negative effect of FDI on human development in Latin America in general, being stronger when the mining-energy economies were considered.