Del individuo al perfil. Verdad, sujeción y gobierno en la era de la IA

Abstract

La intel·ligència artificial ha entrat en el terreny de la vida social amb molta força i s'ha convertit en una moda en boca de tothom en pocs anys. Això es deu al fet que ha aterrat en el territori generant una nova varietat d'assemblatges i associacions que ens fan albirar l'arribada d'una nova època. L'objectiu principal d'aquesta tesi és explorar el territori que ha obert la IA, examinar-ne les arrels i els fonaments i intentar descriure els efectes i reconfiguracions que ha produït en el món humà, principalment en termes de poder, agència, saber, subjectivitat i govern. La intel·ligència artificial obre alhora un món de possibles beneficis i de perills, de manera que aquest treball també pretén anticipar aquestes oportunitats i adversitats. Es tracta, com deia Michel Foucault, de proporcionar eines que han de servir per teixir tàctiques i estratègies contra el poder. Aquestes estratègies podrien passar perfectament per una reapropiació i ús de la IA. Finalment, aquesta investigació vol desmitificar una certa tendència dels discursos socials a la divinització i desmaterialització d’aquesta tecnologia revolucionària. Aquest estudi és també un exercici per mostrar la intel·ligència artificial aterrada, assemblada i associada en els plans humà i material. A partir de l’anàlisi de casos en àmbits diversos com la justícia, el treball o les xarxes socials, aquesta tesi mostra com la intel·ligència artificial està transformant les formes en què els individus se situen en el món, és a dir, com es subjecten, així com també les estratègies mitjançant les quals s’exerceixen el poder i el govern sobre la població. Els resultats mostren que aquesta transformació passa per l'elaboració de perfils, construïts a partir de les petjades que els individus deixen en el medi digital, que al seu torn permeten el desplegament d’un govern orientat al control de probabilitats d’ocurrència d’esdeveniments futurs i que evita, en gran mesura, la narrativa subjectiva.

La inteligencia artificial ha entrado en el terreno de la vida social con mucha fuerza y se ha convertido en una moda en boca de todos en pocos años. Esto es debido a que ha aterrizado en el territorio generado una novedosa variedad de ensamblajes y asociaciones que nos hacer atisbar la llegada de una nueva época. El objeto principal de esta tesis es el de explorar el territorio que ha abierto la IA, explorar sus raíces y cimientos e intentar describir los efectos y reconfiguraciones que ha producido en el mundo humano, principalmente en términos de poder, agencia, saber, subjetividad y gobierno. La inteligencia artificial abre a la vez un mundo de posibles beneficios y de peligros, de forma que este trabajo también pretende realizar una anticipación de estas oportunidades y adversidades. Se trata, como decía Michel Foucault, de dar herramientas que deben servir para tejer tácticas y estrategias contra el poder. Estas estrategias podrían pasar perfectamente por una reapropiación y uso de la IA. Por último, esta investigación quiere desmitificar una cierta tendencia de los discursos sociales al endiosamiento y desmaterialización de esta revolucionaria tecnología, este estudio es también un ejercicio para mostrar la inteligencia artificial aterrizada, ensamblada y asociada en los planos humano y material. A partir del análisis de casos en ámbitos diversos como la justicia, el trabajo o las redes sociales, esta tesis muestra como la inteligencia artificial está transformando las formas en que los individuos se sitúan en el mundo, es decir como se sujetan, así como también las estrategias mediante las que se ejercen el poder y el gobierno sobre la población. Los resultados muestran que esta transformación pasa por la elaboración de perfiles, elaborados con los rastros que los individuos dejan en el medio digital, que a su vez permiten el despliegue de un gobierno que se dirige al control de probabilidades de ocurrencia de eventos futuros y que evade, en gran medida, la narrativa subjetiva.

Artificial intelligence has entered the realm of social life with great force and has become a widely discussed trend in just a few years. This is because it has landed in this territory, generating a novel variety of assemblages and associations that allow us to glimpse the arrival of a new era. The main objective of this thesis is to explore the space that AI has opened, examine its roots and foundations, and attempt to describe the effects and reconfigurations it has produced in the human world, primarily in terms of power, agency, knowledge, subjectivity, and governance. Artificial intelligence simultaneously opens up a world of potential benefits and dangers, so this work also aims to anticipate these opportunities and challenges. As Michel Foucault said, it is about providing tools that serve to weave tactics and strategies against power. These strategies could very well involve the reappropriation and use of AI. Finally, this research seeks to demystify a certain tendency in social discourse to deify and dematerialize this revolutionary technology. This study is also an exercise in showcasing artificial intelligence as grounded, assembled, and associated within both human and material dimensions. Through case analyses in various fields such as justice, labor, and social networks, this thesis demonstrates how artificial intelligence is transforming the ways individuals position themselves in the world—that is, how they become subjects—as well as the strategies through which power and governance are exercised over the population. The results show that this transformation occurs through the creation of profiles, built from the traces individuals leave in the digital environment, which in turn enable the deployment of a form of governance aimed at controlling the probabilities of future events occurring while largely bypassing subjective narratives.