Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Microbiologia
El virus de l’hepatitis C és un repte important per a la salut pública, amb una alta incidència en poblacions vulnerables. Malgrat els avenços notables en el desenvolupament d’antivirals d’acció directa que han revolucionat el tractament del VHC, encara persisteixen reptes significatius, especialment en l’àmbit de la detecció precoç. La identificació primerenca de la infecció és crucial per prevenir la transmissió i les complicacions hepàtiques a llarg termini, com la cirrosi i el carcinoma hepatocel·lular. En aquest context, aquesta tesi doctoral se centra en l’avaluació de l’eficàcia i viabilitat de les mostres de sang seca (DBS, per les seves sigles en anglès) com a eina diagnòstica innovadora per al VHC en poblacions de difícil accés. Aquest enfocament no només aborda qüestions logístiques relacionades amb la recollida i transport de mostres, sinó que també pot augmentar l’acceptació entre els pacients, facilitant així la inclusió d’aquells que rebutgen procediments més invasius, com la venopunció. L’estudi inclou una validació metodològica rigorosa, comparant la sensibilitat i especificitat de les mostres de sang seca amb les tècniques diagnòstiques tradicionals que utilitzen sèrum i plasma. Els resultats mostren que l’ús de sang seca pot ser una alternativa vàlida, amb una sensibilitat del 92,8% i una especificitat del 100% per a la detecció d’anticossos contra el VHC, i una sensibilitat del 94,9% per a la detecció d’ARN del VHC. Aquests resultats es recolzen en una forta correlació lineal i una bona concordança en les anàlisis comparatives. Als Centres d’Atenció i Seguiment, es va implementar l’ús de targetes de plasma sec com una alternativa per al diagnòstic del VHC en pacients que rebutjaven la venopunció convencional. Aquesta estratègia va permetre dur a terme un estudi observacional en el qual van participar 679 pacients, dels quals 54 van ser avaluats mitjançant l’ús d’aquestes targetes. La prevalença de contacte previ amb el VHC va ser del 14,7% en la població total estudiada. Específicament, es va observar una prevalença del 9,1% en els pacients avaluats mitjançant venopunció, mentre que, en aquells avaluats per punció digital, la prevalença va ser notablement més alta, arribant al 79,6%. De manera similar, la prevalença d’infecció activa, determinada per la presència d’ARN del VHC, va ser del 3,5% en general, destacant un 27,8% en el grup de punció digital en comparació amb un 1,4% en el grup de venopunció. Dels 24 pacients diagnosticats amb infecció activa pel virus de l’hepatitis C, 23 van ser derivats a una consulta especialitzada. D’aquests, 13 pacients van assistir efectivament a la consulta. A més, 15 pacients van rebre tractament, incloent-hi dos que van ser reincorporats al seguiment clínic després. Entre els que van completar el tractament, es va aconseguir una resposta viral sostinguda del 100%, encara que només es va poder avaluar en 12 pacients. És important destacar que es va identificar un cas de reinfecció pel VHC després d’un tractament exitós en el subgrup de pacients cribrats mitjançant punció digital. Aquest fet, juntament amb el fet que les persones que rebutgen el cribratge de la infecció pel VHC mitjançant venopunció presenten un risc significativament més alt de tenir una infecció activa pel VHC (OR = 26,5), suggereix que el subgrup de persones cribrades mitjançant punció digital podria tenir un risc incrementat d’infecció pel VHC. La inclusió de les targetes de plasma sec en el catàleg de proves dels laboratoris de l’Hospital Vall d’Hebron no només va millorar l’accés al cribratge del VHC en poblacions d’alt risc, sinó que també va contribuir significativament als esforços de salut pública per a l’eradicació del virus.
El virus de la hepatitis C es un importante desafío para la salud pública, con una alta incidencia en poblaciones vulnerables. A pesar de los notables avances en el desarrollo de antivirales de acción directa que han revolucionado el tratamiento del VHC, aún persisten desafíos importantes, en particular en el ámbito de la detección temprana. La identificación precoz de la infección es crucial para prevenir la transmisión y las complicaciones hepáticas a largo plazo, como la cirrosis y el carcinoma hepatocelular. En este contexto, la presente tesis doctoral se enfoca en la evaluación de la eficacia y factibilidad de las muestras de sangre seca (DBS, por sus siglas en inglés) como una herramienta diagnóstica innovadora para el VHC en poblaciones de difícil acceso. Este enfoque no solo aborda cuestiones logísticas relacionadas con la recolección y transporte de muestras, sino que también puede aumentar la aceptación entre los pacientes, facilitando así la inclusión de aquellos que rechazan procedimientos más invasivos, como la venopunción. El estudio incluye una validación metodológica rigurosa, comparando la sensibilidad y especificidad de las muestras de sangre seca con las técnicas diagnósticas tradicionales que utilizan suero y plasma. Los resultados muestran que el uso de sangre seca puede ser una alternativa válida, con una sensibilidad del 92.8% y una especificidad del 100% para la detección de anticuerpos contra el VHC, y una sensibilidad del 94.9% para la detección de ARN del VHC. Estos hallazgos se respaldan por una fuerte correlación lineal y una buena concordancia en los análisis comparativos. En los Centros de Atención y Seguimiento, se implementó el uso de tarjetas de plasma seco, como una alternativa para el diagnóstico del VHC en pacientes que rechazaban la venopunción convencional. Esta estrategia permitió realizar un estudio observacional en el que participaron 679 pacientes, de los cuales 54 fueron evaluados mediante el uso de estas tarjetas. La prevalencia de contacto previo con el VHC fue del 14.7% en la población total estudiada. Específicamente, se observó una prevalencia del 9.1% en los 2 pacientes evaluados mediante venopunción, mientras que, en aquellos evaluados por punción digital, la prevalencia fue notablemente mayor, alcanzando el 79.6%. De manera similar, la prevalencia de infección activa, determinada por la presencia de ARN del VHC, fue del 3.5% en general, destacando un 27.8% en el grupo de punción digital en comparación con un 1.4% en el grupo de venopunción. De los 24 pacientes diagnosticados con infección activa por el virus de la hepatitis C, 23 fueron remitidos a una consulta especializada. De estos, 13 pacientes asistieron efectivamente a la consulta. Además, 15 pacientes recibieron tratamiento, incluyendo dos que fueron reincorporados al seguimiento clínico después. Entre los que completaron el tratamiento, se logró una respuesta viral sostenida del 100%, aunque solo se pudo evaluar en 12 pacientes. Es importante destacar que se identificó un caso de reinfección por VHC después de un tratamiento exitoso en el subgrupo de pacientes cribados mediante punción digital. Este hallazgo, junto con el hecho de que las personas que rechazan el cribado de la infección por VHC mediante venopunción presentan un riesgo significativamente mayor de tener una infección activa por VHC (OR = 26.5), sugiere que el subgrupo de personas cribadas mediante punción digital podría tener un riesgo incrementado de infección por VHC. La inclusión de las tarjetas de plasma seco en el catálogo de pruebas de los laboratorios del Hospital Vall d’Hebron no solo mejoró el acceso al cribado del VHC en poblaciones de alto riesgo, sino que también contribuyó significativamente a los esfuerzos de salud pública para la erradicación del virus.
The hepatitis C virus (HCV) represents a significant public health challenge, with a high incidence in vulnerable populations. Despite remarkable advances in the development of direct-acting antivirals that have revolutionized HCV treatment, significant challenges remain, particularly in the area of early detection. Early identification of the infection is crucial to preventing transmission and long-term liver complications, such as cirrhosis and hepatocellular carcinoma. In this context, this doctoral thesis focuses on evaluating the efficacy and feasibility of dried blood spot (DBS) samples as an innovative diagnostic tool for HCV in hard-to-reach populations. This approach not only addresses logistical issues related to sample collection and transport but also enhances patient acceptance, thereby facilitating the inclusion of those who reject more invasive procedures, such as venipuncture. The study includes a rigorous methodological validation, comparing the sensitivity and specificity of dried blood spots with traditional diagnostic techniques using serum and plasma. Results show that dried blood spot testing can be a valid alternative, with a sensitivity of 92.8% and a specificity of 100% for the detection of anti-HCV antibodies, and a sensitivity of 94.9% for HCV RNA detection. These findings are supported by a strong linear correlation and good concordance in comparative analyses. At Care and Follow-Up Centers, dried plasma spot cards were implemented as an alternative diagnostic method for HCV in patients who refused conventional venipuncture. This strategy enabled an observational study involving 679 patients, of whom 54 were assessed using these cards. The prevalence of prior HCV exposure was 14.7% in the total study population. Specifically, a prevalence of 9.1% was observed in patients evaluated by venipuncture, whereas the prevalence was significantly higher in those evaluated by fingerstick testing, reaching 79.6%. Similarly, the prevalence of active infection, determined by the presence of HCV RNA, was 3.5% overall, with 27.8% in the fingerstick testing group compared to 1.4% in the venipuncture group. Of the 24 patients diagnosed with active HCV infection, 23 were referred to a specialized consultation. Of these, 13 patients effectively attended the consultation. Additionally, 15 patients received treatment, including two who were re-incorporated into clinical follow-up afterward. Among those who completed treatment, a sustained virologic response of 100% was achieved, although it was only evaluated in 12 patients. Notably, one case of HCV reinfection was identified after successful treatment in the subgroup of patients screened using fingerstick testing. This finding, along with the fact that individuals who refuse HCV screening via venipuncture present a significantly higher risk of active HCV infection (OR = 26.5), suggests that the subgroup of individuals screened via fingerstick may have an increased risk of HCV infection. The inclusion of dried plasma spot cards in the test catalog of the Vall d’Hebron Hospital laboratories not only improved access to HCV screening in high-risk populations but also made a significant contribution to public health efforts toward virus eradication.
Hepatitis C; Sang seca; Dried blood; Sangre seca
579 - Microbiology
Ciències de la Salut