Men's Health, Masculinity, and Structural Competency: The Case of Prostate and Testicular Cancer

Abstract

Aquesta tesi, estructurada com un compendi de sis manuscrits interconnectats, explora la relació entre masculinitat, cura del càncer i disparitats de salut, centrant-se en el càncer de pròstata i testicle. La investigació utilitza mètodes qualitatius emmarcats en el constructivisme social per examinar com la masculinitat influeix en els comportaments de salut, l'accés a l'atenció i els resultats dels homes amb càncer. La tesi integra tres perspectives teòriques: constructivisme social, teoria de la masculinitat hegemònica i antropologia mèdica crítica, per analitzar els factors estructurals que donen forma als comportaments de salut i les trajectòries d'atenció al càncer. L'estudi destaca la masculinitat com una força estructural que mitjança els resultats de salut, influint en la presa de decisions, les interaccions proveïdor-pacient i la prestació d'atenció sistèmica. Els dos primers manuscrits sintetitzen estudis qualitatius sobre la masculinitat i el càncer de pròstata, identificant temes clau com ara com les ideologies masculines actuen com a barreres per buscar ajuda i relacionar-se amb xarxes de suport. La segona metà síntesi examina el paper dels grups de suport en el foment de la companyonia, la solidaritat i les estratègies d'afrontament adaptatives, alhora que desafia els ideals masculins tradicionals. El tercer manuscrit, inèdit, investiga les narratives de supervivència entre homes marginats amb càncer de pròstata, centrant-se en els reptes estructurals i les estratègies de resiliència a nivell micró, meso i macro. El quart manuscrit es desplaça al càncer de testicles, presentant un estudi empíric sobre el coneixement i les pràctiques d’auto examen entre estudiants universitaris ghanesos. Descobreix llacunes culturals i estigmes que dificulten el diagnòstic precoç i contribueixen a mals resultats de salut. Els dos últims manuscrits emfatitzen la integració de les competències estructurals i interculturals en la investigació epidemiològica a través de les directrius de la Competència Estructural i Intercultural per a Estudis Epidemiològics (SICES). Aquestes directrius aborden la competència cultural i estructural en totes les etapes de recerca i advoquen per un "gir estructural" en l'epidemiologia, posant èmfasi en la humilitat cultural i la reflexivitat.

Esta tesis, estructurada como un compendio de seis manuscritos interconectados, explora la relación entre la masculinidad, la atención del cáncer y las disparidades en la salud, centrándose en el cáncer de próstata y testicular. La investigación emplea métodos cualitativos enmarcados en el constructivismo social para examinar cómo la masculinidad influye en los comportamientos de salud, el acceso a la atención y los resultados para los hombres con cáncer. La tesis integra tres perspectivas teóricas: el constructivismo social, la teoría de la masculinidad hegemónica y la antropología médica crítica, para analizar los factores estructurales que dan forma a los comportamientos de salud y las trayectorias de atención del cáncer. El estudio destaca la masculinidad como una fuerza estructural que media los resultados de salud, influyendo en la toma de decisiones, las interacciones proveedor-paciente y la prestación de atención sistémica. Los dos primeros manuscritos sintetizan estudios cualitativos sobre la masculinidad y el cáncer de próstata, identificando temas clave como la forma en que las ideologías masculinas actúan como barreras para buscar ayuda y participar en redes de apoyo. La segunda meta síntesis examina el papel de los grupos de apoyo en el fomento de la camaradería, la solidaridad y las estrategias de afrontamiento adaptativas, al tiempo que desafían los ideales masculinos tradicionales. El tercer manuscrito, inédito, investiga las narrativas de supervivencia entre los hombres marginados con cáncer de próstata, centrándose en los desafíos estructurales y las estrategias de resiliencia a nivel micro, meso y macro. El cuarto manuscrito se centra en el cáncer testicular, presentando un estudio empírico sobre el conocimiento y las prácticas de autoexamen entre estudiantes universitarios ghaneses. Pone de manifiesto las brechas culturales y los estigmas que dificultan el diagnóstico precoz y contribuyen a los malos resultados de salud. Los dos últimos manuscritos enfatizan la integración de las competencias estructurales e interculturales en la investigación epidemiológica a través de las directrices de Competencia Estructural e Intercultural para Estudios Epidemiológicos (SICES).

This dissertation, structured as a compendium of six interconnected manuscripts, explores the relationship between masculinity, cancer care, and health disparities, focusing on prostate and testicular cancer. The research employs qualitative methods framed within social constructivism to examine how masculinity influences health behaviors, care access, and outcomes for men with cancer. The dissertation integrates three theoretical perspectives—social constructivism, hegemonic masculinity theory, and critical medical anthropology—to analyze the structural factors shaping health behaviors and cancer care trajectories. The study highlights masculinity as a structural force that mediates health outcomes, influencing decision-making, provider-patient interactions, and systemic care delivery. The first two manuscripts synthesize qualitative studies on masculinity and prostate cancer, identifying key themes such as how masculine ideologies act as barriers to seeking help and engaging with support networks. The second meta-synthesis examines the role of support groups in fostering camaraderie, solidarity, and adaptive coping strategies, while challenging traditional masculine ideals. The third manuscript, unpublished, investigates survivorship narratives among marginalized men with prostate cancer, focusing on structural challenges and resilience strategies at the micro, meso, and macro levels. The fourth manuscript shifts to testicular cancer, presenting an empirical study on knowledge and self-examination practices among Ghanaian university students. It uncovers cultural gaps and stigmas that hinder early diagnosis and contribute to poor health outcomes. The final two manuscripts emphasize the integration of structural and intercultural competencies in epidemiological research through the Structural and Intercultural Competence for Epidemiological Studies (SICES) guidelines. These guidelines address cultural and structural competence across research stages and advocate for a "structural turn" in epidemiology, emphasizing cultural humility and reflexivity. Together, these manuscripts contribute to understanding masculinity’s impact on men’s health and provide practical implications for improving cancer care and reducing health disparities.