Valoració del risc en insuficiència cardíaca

Abstract

La insuficiència cardíaca (IC) és una síndrome clínica complexa amb múltiples etiologies que afecta milions de persones arreu del món, constituint un problema de salut global de gran magnitud tant per als pacients com per als sistemes de salut. Els pacients amb IC afronten desafiaments com ingressos hospitalaris freqüents, una notable pèrdua de qualitat de vida i una elevada morbimortalitat. En les darreres dècades, les possibilitats terapèutiques han augmentat de manera significativa, permetent adaptar les intervencions segons els diferents estadis de la malaltia. Tot i així, un dels principals reptes continua sent la precisió en la predicció del risc dels pacients. Aquest aspecte és clau per definir estratègies personalitzades en cada moment. La predicció de l’evolució de la IC, malgrat ser complexa, es pot abordar mitjançant eines específiques com les calculadores de risc. En aquest context, la tesi es centra en millorar la predicció del risc en pacients amb IC. Una part significativa del treball ha consistit en l'anàlisi comparativa de diferents calculadores de risc de mortalitat, avaluant-ne qualitats i limitacions per oferir una visió més completa del seu potencial. També s'ha explorat el paper dels biomarcadors en la predicció del risc, destacant-ne el valor afegit. El seguiment dels pacients amb IC és vital, ja que el risc associat a aquesta condició pot variar considerablement amb el temps. Aquesta realitat ha motivat l'estudi de la dinàmica del risc de mortalitat després d'un període de seguiment i tractament, ressaltant la necessitat d'una adaptació contínua basada en l'evolució clínica i els biomarcadors. L'actualització i recalibratge de la calculadora Barcelona Bio-HF, desenvolupada amb pacients de la Unitat de IC de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol ha estat un altre eix central d'aquesta investigació. Els canvis recents en els tractaments i en el perfil dels pacients han fet necessària aquesta actualització per assegurar que les prediccions siguin precises i alineades amb els coneixements més recents. Una altra contribució important de la tesi ha estat l'exploració de la predicció del risc proporcional de mort sobtada (MS), subratllant la importància d'una aproximació més precisa en aquest àmbit. Finalment, s'ha examinat l'eficàcia de dues calculadores de risc en una cohort específica de pacients amb IC avançada, una etapa de la malaltia caracteritzada per símptomes greus i persistents malgrat els tractaments òptims. Aquesta anàlisi ha aportat llum sobre les fortaleses i desafiaments d'aquestes calculadores en un grup de pacients particularment vulnerable. En conclusió, la tesi proporciona una visió detallada i actualitzada de la predicció del risc en la IC, amb l'objectiu de promoure una millor adequació de les teràpies i una atenció més informada i personalitzada per als pacients.

La insuficiencia cardíaca (IC) es un síndrome clínico complejo con múltiples etiologías que afecta a millones de personas en todo el mundo, constituyendo un problema de salud global de gran magnitud tanto para los pacientes como para los sistemas sanitarios. Los pacientes con IC se enfrentan a desafíos como ingresos hospitalarios frecuentes, una notable pérdida de calidad de vida y una elevada morbimortalidad.

En las últimas décadas, las posibilidades terapéuticas han aumentado de manera significativa, permitiendo adaptar las intervenciones según los diferentes estadios de la enfermedad. Aun así, uno de los principales retos sigue siendo la precisión en la predicción del riesgo de los pacientes. Este aspecto es clave para definir estrategias personalizadas en cada momento. La predicción de la evolución de la IC, a pesar de ser compleja, puede abordarse mediante herramientas específicas como las calculadoras de riesgo.

En este contexto, la tesis se centra en mejorar la predicción del riesgo en pacientes con IC. Una parte significativa del trabajo ha consistido en el análisis comparativo de diferentes calculadoras de riesgo de mortalidad, evaluando sus cualidades y limitaciones para ofrecer una visión más completa de su potencial. También se ha explorado el papel de los biomarcadores en la predicción del riesgo, destacando su valor añadido.

El seguimiento de los pacientes con IC es vital, ya que el riesgo asociado a esta condición puede variar considerablemente con el tiempo. Esta realidad ha motivado el estudio de la dinámica del riesgo de mortalidad tras un período de seguimiento y tratamiento, resaltando la necesidad de una adaptación continua basada en la evolución clínica y los biomarcadores.

La actualización y recalibración de la calculadora Barcelona Bio-HF, desarrollada con pacientes de la Unidad de IC del Hospital Universitario Germans Trias i Pujol, ha sido otro eje central de esta investigación. Los cambios recientes en los tratamientos y en el perfil de los pacientes han hecho necesaria esta actualización para asegurar que las predicciones sean precisas y estén alineadas con los conocimientos más recientes.

Otra contribución importante de la tesis ha sido la exploración de la predicción del riesgo proporcional de muerte súbita (MS), subrayando la importancia de una aproximación más precisa en este ámbito.

Finalmente, se ha examinado la eficacia de dos calculadoras de riesgo en una cohorte específica de pacientes con IC avanzada, una etapa de la enfermedad caracterizada por síntomas graves y persistentes a pesar de los tratamientos óptimos. Este análisis ha aportado luz sobre las fortalezas y desafíos de estas calculadoras en un grupo de pacientes particularmente vulnerable.

En conclusión, la tesis proporciona una visión detallada y actualizada de la predicción del riesgo en la IC, con el objetivo de promover una mejor adecuación de las terapias y una atención más informada y personalizada para los pacientes.

Heart failure (HF) is a complex clinical syndrome with multiple etiologies that affects millions of people worldwide, representing a global health problem of great magnitude for both patients and healthcare systems. Patients with HF face challenges such as frequent hospitalizations, significant loss of quality of life, and high morbidity and mortality. In recent decades, therapeutic options have increased significantly, allowing interventions to be tailored to the different stages of the disease. However, one of the main challenges remains the accuracy in predicting patient risk. This aspect is essential for defining personalized strategies at every stage. Although predicting the progression of HF is complex, it can be addressed using specific tools such as risk calculators. In this context, the thesis focuses on improving risk prediction in HF patients. A significant part of the work involved a comparative analysis of different mortality risk calculators, evaluating their strengths and limitations to provide a more comprehensive understanding of their potential. The role of biomarkers in risk prediction was also explored, highlighting their added value. Continuous monitoring of HF patients is fundamental, as the associated risk can vary significantly over time. This reality motivated the study of the dynamics of mortality risk after a period of follow-up and treatment, emphasizing the need for continuous adaptation based on clinical evolution and biomarkers. The update and recalibration of the Barcelona Bio-HF calculator, developed with patients from the HF Unit at the Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, has been another central focus of this research. Recent changes in treatments and patient profiles have made this update necessary to ensure that predictions remain accurate and aligned with the most recent knowledge. Another important contribution of the thesis was the exploration of the proportional risk prediction of sudden death, underlining the importance of a more precise approach in this area. Finally, the efficacy of two risk calculators was examined in a specific cohort of patients with advanced HF, a stage of the disease characterized by severe and persistent symptoms despite optimal treatments. This analysis shed light on the strengths and challenges of these calculators in a particularly vulnerable patient group. In conclusion, the thesis provides a detailed and updated view of risk prediction in HF, aiming to promote better therapy adaptation and more informed, personalized care for patients.