Essays on the Governance of Social Impact Creation

Abstract

La creació d'impacte social –un resultat organitzacional cada cop més important– requereix una governança eficaç dins de les organitzacions i més enllà. Per tant, el propòsit d'aquesta tesi doctoral és explorar com les organitzacions poden governar la creació d'impacte social. El primer capítol aprofita un estudi de cas múltiple qualitatiu de sis fundacions filantròpiques europees –una forma particular d'organització sense ànim de lucre– per estudiar com les juntes directives de les fundacions aborden les barreres de processament de la informació relacionades amb la subjectivitat i l'heterogeneïtat inherents a l'exercici de l'impacte social. En fer-ho, el primer capítol descobreix dos mecanismes i quatre pràctiques subjacents d?intercanvi d?informació que permeten a les juntes directives incorporar l?impacte social en el funcionament eficaç de la junta i analitza la importància d?aquestes troballes per a la visió del processament de la informació de les juntes directives i la investigació sobre la governança sense ànim de lucre. El segon capítol també desplega un estudi de cas múltiple, indagant com el capital social comunitari dóna forma a les estratègies de creació de riquesa cívica, basant-se en dades qualitatives de sis fundacions comunitàries espanyoles. En descobrir dos mecanismes que donen suport a la creació de riquesa cívica i en documentar l'associació d'aquests mecanismes amb els nivells de capital social comunitari existents, el segon capítol estén les contribucions a la perspectiva de creació de riquesa cívica ia la recerca en el nexe de l'impacte, les comunitats i l'emprenedoria en termes més amplis. El tercer capítol va més enllà del context de les fundacions filantròpiques, en preguntar com les organitzacions de finançament social en termes més generals poden equilibrar les demandes de rendició de comptes en competència entre eficiència i impacte. Aquest capítol adopta una perspectiva de disseny organitzacional per a la rendició de comptes i proposa el discerniment -una forma de judici moral- com a mecanismes integrals de rendició de comptes per harmonitzar demandes de rendició de comptes potencialment conflictives, contribuint així a la investigació en la intersecció de la rendició de comptes, les organitzacions de finançament social i la rendició de comptes. La dissertació conclou discutint les seves contribucions generals en termes d'incorporar perspectives del sector filantròpic en debats teòrics més amplis i en termes del paper dels mecanismes de governança "tous" per millorar la nostra comprensió de la creació d'impacte social eficaç.

La creación de impacto social –un resultado organizacional cada vez más importante– requiere una gobernanza eficaz dentro de las organizaciones y más allá de ellas. El propósito de esta tesis doctoral es, por tanto, explorar cómo las organizaciones pueden gobernar la creación de impacto social. El primer capítulo aprovecha un estudio de caso múltiple cualitativo de seis fundaciones filantrópicas europeas –una forma particular de organización sin ánimo de lucro– para estudiar cómo las juntas directivas de las fundaciones abordan las barreras de procesamiento de la información relacionadas con la subjetividad y heterogeneidad inherentes al desempeño del impacto social. Al hacerlo, el primer capítulo descubre dos mecanismos y cuatro prácticas subyacentes de intercambio de información que permiten a las juntas directivas incorporar el impacto social en el funcionamiento eficaz de la junta y analiza la importancia de estos hallazgos para la visión del procesamiento de la información de las juntas directivas y la investigación sobre la gobernanza sin ánimo de lucro. El segundo capítulo también despliega un estudio de caso múltiple, indagando cómo el capital social comunitario da forma a las estrategias de creación de riqueza cívica, basándose en datos cualitativos de seis fundaciones comunitarias españolas. Al descubrir dos mecanismos que apoyan la creación de riqueza cívica y al documentar la asociación de estos mecanismos con los niveles existentes de capital social comunitario, el segundo capítulo extiende las contribuciones a la perspectiva de creación de riqueza cívica y a la investigación en el nexo del impacto, las comunidades y el emprendimiento en términos más amplios. El tercer capítulo va más allá del contexto de las fundaciones filantrópicas, al preguntar cómo las organizaciones de financiación social en términos más generales pueden equilibrar las demandas de rendición de cuentas en competencia entre eficiencia e impacto. Este capítulo adopta una perspectiva de diseño organizacional para la rendición de cuentas y propone el discernimiento -una forma de juicio moral- como mecanismos integrales de rendición de cuentas para armonizar demandas de rendición de cuentas potencialmente conflictivas, contribuyendo así a la investigación en la intersección de la rendición de cuentas, las organizaciones de financiación social y la ética empresarial. La disertación concluye discutiendo sus contribuciones generales en términos de incorporar perspectivas del sector filantrópico en debates teóricos más amplios y en términos del papel de los mecanismos de gobernanza "blandos" para mejorar nuestra comprensión de la creación de impacto social eficaz.

Social impact creation – an increasingly important organizational outcome –, requires effective governance within organizations and beyond. The purpose of this dissertation is thus to explore how organizations may govern social impact creation. The first chapter leverages a qualitative multiple case study of six European philanthropic foundations – a particular form of nonprofit organization –, to study how foundation boards address information processing barriers pertaining to the inherent subjectivity and heterogeneity of social impact performance. In doing so, the first chapter uncovers two mechanisms and four underlying information sharing practices that enable boards to incorporate social impact in effective board functioning and discusses the importance of these findings for the information processing view of boards and research on nonprofit governance. The second chapter also deploys a multiple case study, inquiring how community social capital shapes civic wealth creation strategies, drawing on qualitative data from six Spanish Community Foundations. By uncovering two mechanisms that support civic wealth creation, and by documenting the association of these mechanisms with existing levels of community social capital, the second chapter extends contributions to the civic wealth creation perspective, and to research at the nexus of impact, communities and entrepreneurship more broadly. The third chapter moves beyond the setting of philanthropic foundations, by asking how social funding organizations more broadly may balance competing accountability demands between efficiency and impact. This chapter adopts an organizational design perspective to accountability and proposes discernment – a form of moral judgement – as integral accountability mechanisms to harmonize potentially conflicting accountability demands, thereby contribution to research at the intersection of accountability, social funding organizations, and business ethics. The dissertation concludes by discussing its overarching contributions in terms of embedding insights from the philanthropic sector in broader theoretical debates, and in terms of the role of ‘soft’ governance mechanisms to further our understanding of effective social impact creation.