Drivers of public participation in ecological restoration: evidence from Tunisia

Abstract

(English) The challenges facing the lagoon and aquifer ecosystems in North Africa highlight the critical need for sustainable restoration and management solutions. This thesis examines both the socio-economic and environmental aspects of restoration initiatives in Tunisia, emphasizing the preferences, cultural values, and financial willingness of local communities to engage with these efforts. It encompasses two significant case studies: the restoration of the Bizerte lagoon, public attitudes towards lagoon improvements, and aquifer restoration in the Djeffara region. Chapter 2 explores the cultural and economic significance of the Bizerte Lagoon and the Manzel Abderrahmen harbor for local fishermen. To assess their willingness to support restoring both of them, we conducted face-to-face surveys with fishers at the Manzel Abderrahmen port, incorporating a Discrete Choice Experiment. The findings indicate that fishers are willing to pay higher taxes (up to 13%) to preserve their deep connection to the region and its cultural heritage while also improving port organization. This chapter highlights that fishers prioritize the port over the Lagoon despite recognizing its vital role. Integrating cultural bequest values into environmental decision-making is crucial to ensuring policies align with local priorities. Chapter 3 analyzes general public preferences regarding lagoon restoration throughout Tunisia. To do so, we conducted a face-to-face survey incorporating a Discrete Choice Experiment (DCE) with citizens in Bizerte to assess their social demand for restoring the Bizerte Lagoon´s ecosystem services. The results identified two contrasting groups: those who advocate for restoration and those who are hesitant to support it. The findings indicate that while a majority of citizens favor high-impact restoration strategies, there are concerns among others that are not directly related to ecological benefits. This chapter underscores the necessity for substantial and clearly communicated improvements to validate public investments in restoration projects. Chapter 4 examines aquifer restoration in the Djeffara region, focusing on citizens' preferences for voluntary versus mandatory payment schemes. A face-to-face survey was conducted in Medenine, using two payment approaches—obligatory and voluntary—to assess citizens' willingness to support aquifer restoration and determine whether the payment mechanism influences their decision. The results highlight a strong emphasis on water availability and a clear preference for voluntary contributions, reflecting the region's cultural traditions of social responsibility. Additionally, this chapter explores the potential drawbacks of mandatory payments in contexts of low public trust and political instability. Overall, these studies enhance the understanding of the interconnections between ecological restoration, socio-economic gains, and community attachment to the territory and culture. By integrating cultural, economic, and participatory elements, this thesis provides valuable insights for policymakers seeking to create effective and inclusive environmental restoration programs in Tunisia and comparable contexts.

(Català) Els desafiaments (reptes) que afronten els ecosistemes de llacunes i aqüífers al nord d’Àfrica ressalten la necessitat crítica de solucions sostenibles per a la seva restauració, preservació i gestió. Aquesta tesi examina tant els aspectes socioeconòmics com els ambientals de les iniciatives de restauració a Tunísia, fent èmfasi en les preferències, els valors culturals i la disposició financera de les comunitats locals per involucrar-se en aquests esforços. Es tracten dos estudis de cas significatius: la restauració de la llacuna de Bizerta i les actituds públiques envers la seva millora, així com la restauració de l’aqüífer de la regió de Djeffara. El Capítol 2 explora la importància cultural i econòmica de la llacuna de Bizerta i el port de Manzel Abderrahmen per als pescadors locals. Per avaluar la seva disposició a donar suport a la restauració d’ambdós, es van realitzar enquestes presencials als pescadors del port de Manzel Abderrahmen, incorporant un Experiment d’Elecció Discreta. Els resultats indiquen que els pescadors estan disposats a pagar impostos més alts (fins a un 13%) per preservar la seva profunda connexió amb la regió i el seu patrimoni cultural, a més de millorar l’organització del port. Aquest capítol destaca que els pescadors prioritzen el port per sobre de la llacuna, malgrat reconèixer-ne el paper fonamental de la llacuna. La integració dels valors culturals heretats en la presa de decisions ambientals és clau per garantir que les polítiques s’alineïn amb les prioritats locals. El Capítol 3 analitza les preferències del públic en general sobre la restauració de la llacuna a tot Tunísia. Per fer-ho, es va dur a terme una enquesta presencial amb ciutadans a Bizerta, incorporant un Experiment d’Elecció Discreta (DCE) per avaluar la demanda social de restauració dels serveis ecosistèmics de la llacuna de Bizerta. Els resultats van identificar dos grups contrastants: aquells que donen suport a la restauració i aquells que manifesten dubtes sobre la seva viabilitat. Els resultats indiquen que, si bé la majoria dels ciutadans es posiciona a favor d’estratègies de restauració d’alt impacte, alguns expressen preocupacions que no estan directament relacionades amb els beneficis ecològics. Aquest capítol subratlla la necessitat de millores substancials i una comunicació clara per justificar la inversió pública en projectes de restauració de la Llacuna. El Capítol 4 examina la restauració de l’aqüífer a la regió de Djeffara, centrant-se en les preferències ciutadanes entre esquemes de pagament voluntari i obligatori. Es va dur a terme una enquesta presencial a Medenine, aplicant dos enfocaments de pagament—obligatori i voluntari—per avaluar la disposició dels ciutadans a donar suport a la restauració de l’aqüífer i determinar si el mecanisme de pagament influeix en la seva decisió. Els resultats ressalten la forta importància de la disponibilitat d’aigua i una clara preferència per les contribucions voluntàries, fet que reflecteix les tradicions culturals de responsabilitat social a la regió. A més, aquest capítol explora els possibles desavantatges dels pagaments obligatoris en contextos de baixa confiança pública i inestabilitat política. En conjunt, aquests estudis amplien la comprensió de les interconnexions entre la restauració ecològica, els beneficis socioeconòmics i el vincle comunitari amb el territori i la seva cultura. En integrar elements culturals, econòmics i participatius, aquesta tesi proporciona perspectives valuoses per als responsables de la formulació de polítiques que busquen desenvolupar programes de restauració ambiental eficaços i inclusius a Tunísia i en contextos comparables.

(Español) Los desafíos que enfrentan los ecosistemas de lagunas y acuíferos en el norte de África resaltan la necesidad crítica de soluciones sostenibles para su restauración y gestión. Esta tesis examina tanto los aspectos socioeconómicos como los ambientales de las iniciativas de restauración en Túnez, haciendo énfasis en las preferencias, valores culturales y disposición financiera de las comunidades locales para involucrarse en estos esfuerzos. Se abarcan dos estudios de caso significativos: la restauración de la laguna de Bizerte y las actitudes públicas hacia su mejora, así como la restauración del acuífero en la región de Djeffara. El Capítulo 2 explora la importancia cultural y económica de la laguna de Bizerte y el puerto de Manzel Abderrahmen para los pescadores locales. Para evaluar su disposición a apoyar la restauración de ambos, realizamos encuestas presenciales a pescadores en el puerto de Manzel Abderrahmen, incorporando un Experimento de Elección Discreta (DCE). Los resultados indican que los pescadores están dispuestos a pagar impuestos más altos (hasta un 13%) para preservar su profunda conexión y vinculacióncon la región y su patrimonio cultural, además de mejorar la organización del puerto. Este capítulo destaca que los pescadores priorizan el puerto sobre la laguna, a pesar de reconocer su papel fundamental. La integración de los valores culturales heredados en la toma de decisiones ambientales es clave para garantizar que las políticas se alineen con las prioridades locales. El Capítulo 3 analiza las preferencias del público en general sobre la restauración de la laguna en todo Túnez. Para ello, realizamos una encuesta presencial con ciudadanos en Bizerte, incorporando un Experimento de Elección Discreta (DCE) para evaluar la demanda social de restauración de los servicios ecosistémicos de la laguna de Bizerte. Los resultados identificaron dos grupos contrastantes: aquellos que apoyan la restauración y aquellos que muestran dudas sobre su viabilidad. Los hallazgos indican que, si bien la mayoría de los ciudadanos están a favor de estrategias de restauración de alto impacto, algunos expresan preocupaciones que no están directamente relacionadas con los beneficios ecológicos. Este capítulo subraya la necesidad de mejoras sustanciales y una comunicación clara para justificar la inversión pública en proyectos de restauración. El Capítulo 4 examina la restauración del acuífero en la región de Djeffara, centrándose en las preferencias ciudadanas entre esquemas de pago voluntario y obligatorio. Se realizó a cabo una encuesta presencial a los ciudadanos de Medenine aplicando dos enfoques de pago—obligatorio y voluntario—para evaluar la disposición de estos ciudadanos en dar soporte en la restauración del acuífero y determinar si el mecanismo de pago influye en su decisión. Los resultados resaltan la fuerte importancia de la disponibilidad de agua y una clara preferencia por las contribuciones voluntarias, lo que refleja las tradiciones culturales de responsabilidad social en la región. Además, este capítulo explora las posibles desventajas de los pagos obligatorios en contextos de baja confianza pública e inestabilidad política. En conjunto, estos estudios amplían la comprensión de las interconexiones entre la restauración ecológica, los beneficios socioeconómicos y el vínculo comunitario con el territorio y la cultura. Al integrar elementos culturales, económicos y participativos, esta tesis proporciona valiosas perspectivas para los responsables de la formulación de políticas que buscan desarrollar programas de restauración ambiental eficaces e inclusivos en Túnez y en contextos comparables.