Evaluation of the effectiveness of an Optimal-Massive Intervention in older patients with oropharyngeal dysphagia

Abstract

La disfàgia orofaríngia (DO) és un trastorn digestiu caracteritzat per la dificultat en el pas del bol alimentari des de la boca fins a l’esòfag, fet que pot provocar aspiracions orofaríngies. Es tracta d’un síndrome geriàtric comú que comporta complicacions com la malnutrició (MN), deshidratació (DH), infeccions respiratòries i pneumònia aspirativa (PA), amb un impacte significatiu en la salut i els recursos sanitaris. La DO és un factor de risc per a la PA i per a les readmissions hospitalàries, especialment en persones grans.

La fisiopatologia de les infeccions respiratòries en pacients d’edat avançada amb DO implica l’aspiració orofaríngia, la MN i una higiene oral (HO) deficient, elements que afavoreixen la colonització per patògens respiratoris.

La DO també és prevalent en pacients amb COVID-19: el 51,7% dels adults hospitalitzats presenta alteracions en la deglució i el 45,5% pateix MN amb pèrdua de pes (PP) significativa. Tot i això, hi ha poca recerca sobre l’impacte de la COVID-19 en l’estat clínic, deglutori i nutricional al llarg de les diferents onades de la pandèmia.

Un estudi pilot previ va demostrar que una intervenció multimodal centrada en la DO millorava l’estat nutricional, la funcionalitat i la supervivència, tot reduint les readmissions hospitalàries i les infeccions respiratòries de via baixa (IRVB).

Aquesta tesi doctoral consta de cinc estudis:

Estudi 1: Estudi transversal amb 235 pacients ancians hospitalitzats amb DO per descriure les seves característiques i necessitats terapèutiques. Es va identificar una població fràgil amb alt risc de MN i DH, HO deficient i complicacions associades, destacant la necessitat d’intervencions multimodals amb l’adaptació de la viscositat de fluids, dietes de textura modificada (DTM) i el maneig de la HO.

Estudi 2: Revisió sistemàtica i d’abast sobre la prevalença de la DH en adults amb DO i l’efecte terapèutic dels espessidors sobre l’estat d’hidratació. Es va observar una alta prevalença de DH (19–100%) i evidència limitada sobre el benefici dels espessidors. Es recomana més investigació i un seguiment acurat de la ingesta de líquids.

Estudi 3: Estudi transversal amb 218 pacients ancians amb DO a l’Hospital de Mataró, que va avaluar la DH amb tres mètodes (osmolaritat, rati nitrogen d’urea/creatinina, i bioimpedància). La prevalença de DH va ser del 78,9% al 81,2%, amb pitjor estat hídric en pacients amb fragilitat, MN i sarcopènia. Es remarca la importància d’avaluar i abordar la hidratació de manera multimodal.

Estudi 4: Assaig clínic aleatoritzat amb 463 participants (233 control, 230 intervenció) per analitzar l’efecte d’una intervenció òptima masiva (IOM) sobre la MN, DH, HO, IRVB i mortalitat. La IOM va millorar l’estat nutricional, funcionalitat, fragilitat i qualitat de vida, amb reducció significativa de les IRVB.

Estudi 5: Estudi comparatiu de les tres primeres onades de la COVID-19 per analitzar la prevalença de DO, MN i mortalitat. Es va implementar una intervenció multimodal a partir de la segona onada amb millores notables en l’estat nutricional.

Aquesta tesi aporta coneixement rellevant sobre la interrelació entre DO, MN, DH i complicacions associades, remarcant la necessitat d’intervencions multimodals per millorar els resultats en salut dels pacients ancians hospitalitzats.

La disfagia orofaríngea (DO) es un trastorno digestivo caracterizado por la dificultad en el paso del bolo alimenticio desde la boca hasta el esófago, lo que puede provocar aspiraciones orofaríngeas. Se trata de un síndrome geriátrico común que conlleva complicaciones como la malnutrición (MN), deshidratación (DH), infecciones respiratorias y neumonía por aspiración (PA), con un impacto significativo en la salud y los recursos sanitarios. La DO es un factor de riesgo para la PA y para las readmisiones hospitalarias, especialmente en personas mayores.

La fisiopatología de las infecciones respiratorias en pacientes de edad avanzada con DO implica la aspiración orofaríngea, la MN y una higiene oral (HO) deficiente, elementos que favorecen la colonización por patógenos respiratorios.

La DO también es prevalente en pacientes con COVID-19: el 51,7% de los adultos hospitalizados presenta alteraciones en la deglución y el 45,5% sufre MN con pérdida de peso (PP) significativa. No obstante, hay poca investigación sobre el impacto de la COVID-19 en el estado clínico, deglutorio y nutricional a lo largo de las diferentes olas de la pandemia.

Un estudio piloto previo demostró que una intervención multimodal centrada en la DO mejoraba el estado nutricional, la funcionalidad y la supervivencia, reduciendo además las readmisiones hospitalarias y las infecciones respiratorias de vías bajas (IRVB).

Esta tesis doctoral consta de cinco estudios:

Estudio 1: Estudio transversal con 235 pacientes ancianos hospitalizados con DO para describir sus características y necesidades terapéuticas. Se identificó una población frágil con alto riesgo de MN y DH, HO deficiente y complicaciones asociadas, destacando la necesidad de intervenciones multimodales con adaptación de la viscosidad de los fluidos, dietas de textura modificada (DTM) y el manejo de la HO.

Estudio 2: Revisión sistemática y de alcance sobre la prevalencia de la DH en adultos con DO y el efecto terapéutico de los espesantes sobre el estado de hidratación. Se observó una alta prevalencia de DH (19–100%) y evidencia limitada sobre el beneficio de los espesantes. Se recomienda mayor investigación y un seguimiento cuidadoso de la ingesta de líquidos.

Estudio 3: Estudio transversal con 218 pacientes ancianos con DO en el Hospital de Mataró, que evaluó la DH mediante tres métodos (osmolaridad, ratio nitrógeno ureico/creatinina y bioimpedancia). La prevalencia de DH fue del 78,9% al 81,2%, con peor estado hídrico en pacientes con fragilidad, MN y sarcopenia. Se destaca la importancia de evaluar y abordar la hidratación de forma multimodal.

Estudio 4: Ensayo clínico aleatorizado con 463 participantes (233 control, 230 intervención) para analizar el efecto de una intervención óptima masiva (IOM) sobre la MN, DH, HO, IRVB y mortalidad. La IOM mejoró el estado nutricional, funcionalidad, fragilidad y calidad de vida, con una reducción significativa de las IRVB.

Estudio 5: Estudio comparativo de las tres primeras olas de la COVID-19 para analizar la prevalencia de DO, MN y mortalidad. Se implementó una intervención multimodal a partir de la segunda ola, con mejoras notables en el estado nutricional.

Esta tesis aporta conocimiento relevante sobre la interrelación entre la DO, la MN, la DH y las complicaciones asociadas, subrayando la necesidad de intervenciones multimodales para mejorar los resultados en salud de los pacientes ancianos hospitalizados.

Oropharyngeal dysphagia (OD) is a digestive disorder characterized by difficulty in moving the bolus safely from the mouth to the esophagus, which can lead to oropharyngeal aspirations. It is a common geriatric syndrome which leads to complications such as malnutrition (MN), dehydration (DH), respiratory infections, and aspiration pneumonia (AP), significantly impacting health outcomes and healthcare resources. OD is a risk factor for AP and hospital readmissions, particularly in older patients. The pathophysiology of respiratory infections in older adults with OD involves oropharyngeal aspiration, MN, and poor oral hygiene (OH), which predispose patients to colonization by respiratory pathogens. The global needs of hospitalized older patients with OD have often been overlooked, particularly in addressing nutritional, hydration, and swallowing aspects from a multimodal perspective. OD is also prevalent in COVID-19 patients, with 51.7% of adult hospital admissions showing swallowing dysfunction, and 45.5% experiencing MN with significant weight loss (WL). However, there is limited research on the impact of COVID-19 on clinical, swallowing and nutritional status across different pandemic waves. A previous pilot study showed that a multimodal intervention targeting OD-related factors improved nutritional status, functionality, and survival while reducing hospital readmissions and lower respiratory tract infections (LRTI).

This doctoral thesis comprises five studies:

Study 1: A cross-sectional study of 235 older hospitalized patients with OD aimed atdescribing their characteristics and therapeutic needs. The findings revealed a frail population at high risk for N and DH, with poor OH and related complications, highlighting the need for multimodal interventions, including fluid thickening, texture modified diets (TMD) and OH care, to improve health outcomes.

Study 2: A systematic and scoping review n the prevalence of DH in adult patients with OD and the effect of thickened fluid (TF) therapy on hydration status revealed that DH was highly prevalent (19–100%), with limited evidence on the benefits of TF. The review suggested the need for ore studies on TF and emphasized the importance of monitoring fluid intake and hydration interventions in patients with OD.

Study 3: This cross-sectional study of 218 older patients with OD at Mataró Hospital evaluated DH using three ethods (osmolarity, ratio of blood urea nitrogen to creatinine, and bioimpedance analysis). The prevalence of DH was found to range from 78.9% to 81.2%, with worse hydration status in patients with frailty, MN, and sarcopenia. The study underlined the importance of assessing hydration status and promoting multimodal hydration interventions.

Study 4: A randomized clinical trial with 463 participants (233 controls and 230 intervention group) examined the effect of an optimal massive ntervention (OMI) on OD complications such as MN, DH, poor OH, LRTI, and mortality over six months. The intervention, which included fluid thickening, TMD, and OH care, led to improvements in nutritional status, functionality, frailty, and uality of life, with a significant reduction in LRTI. Survival rates were higher in the intervention group compared to historical untreated controls, reinforcing the need for multimodal interventions.

Study 5: A comparative study of the first three aves of the COVID-19 pandemic aimed at assessing the prevalence of OD, MN, and mortality. The first wave revealed significant WL due to inadequate management of the disease, particularly on the nutritional level. In response, a multimodal intervention was implemented, focusing on fluid viscosity, TMD, and nutritional support. This approach led to improvements in the nutritional status of COVID-19 patients, demonstrating the benefits of early, proactive interventions for OD and MN management in this population.

This thesis provides valuable insights into the complex interplay between OD, MN, DH, and related complications in older hospitalized patients, emphasizing the importance of comprehensive multimodal interventions to improve health outcomes.