La evolución de la accesibilidad en la arquitectura y su enseñanza. El caso de la evacuación accesible en las piscinas deportivas del anillo olímpico de Montjuich - Barcelona (España)

Abstract

Accessibilitat universal (segons la LGD) "És la condició que han de complir els entorns, processos, béns, productes i serveis, així com els objectes, instruments, eines i dispositius per tal de ser comprensibles, utilitzables i practicables per totes les persones en condicions de seguretat i comoditat, i de la manera més normalitzada possible." Evolució de la Normativa a Espanya i Catalunya La primera normativa espanyola sobre accessibilitat per a persones amb discapacitat es va aprovar el 1982, amb la Llei 13/1982, de 7 d’abril, d'integració social dels minusvàlids (LISMI), que tractava sobre la mobilitat i les barreres arquitectòniques als edificis per permetre’n l’accés. A Catalunya es publica el Decret 100/1984, de 10 d'abril, sobre supressió de barreres arquitectòniques del Departament de Sanitat i Seguretat Social, que va ser el punt de partida normatiu per al desenvolupament legal posterior i l’instrument per verificar els criteris tècnics d’accessibilitat als Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona 1992. La Generalitat de Catalunya va publicar la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció

de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques i, un cop finalitzats els Jocs, es va publicar la Llei 10/1993, de 5 d’octubre, que regula l'accés a l'entorn de les persones amb discapacitat visual acompanyades de gossos guia, així com el Decret 256/1992, de 13 d’octubre, sobre la composició del Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques. Posteriorment es publica el reglament Decret 135/1995, de 24 de març, de desenvolupament de la Llei 20/1991 i d'aprovació del Codi d'Accessibilitat. A nivell estatal, Espanya compta amb legislació sobre accessibilitat universal amb la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat (LIONDAU). Posteriorment, aquesta llei es va integrar, juntament amb altres normatives, en el Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei General de Drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social (LGD). Si no garantim el dret de tota persona a participar en igualtat d’oportunitats en activitats quotidianes com l’ocupació, el transport, l’educació, l’oci i la tecnologia, sense barreres ni limitacions, mai no podrem assolir democràcies plenament inclusives. L'any 2006, el govern estatal va publicar el Reial decret 214/2006, que aprova el Codi Tècnic de l'Edificació (CTE DB SUA, Document Bàsic de Seguretat en Utilització i Accessibilitat, i CTE DB SI, Document Bàsic de Seguretat en cas d’Incendis). L'any 2008, Espanya va ratificar la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU, i el 2010 es va publicar el Reial decret 173/2010, que modifica el CTE i ha estat renovat fins a l’actualitat. També es va aprovar l'Ordre VIV/561/2010 sobre accés i ús dels espais públics, derogada per l’Ordre TMA/851/2021. Finalment, a Catalunya es va publicar la Llei 13/2014, d’accessibilitat, i recentment s'ha aprovat el seu reglament, el Decret 209/2023, que estableix els requeriments d'accessibilitat motora, visual, auditiva i cognitiva, com nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya. Situació actual Malgrat portar més de 40 anys legislant, les persones amb discapacitat encara es troben amb barreres socials, comunicatives, laborals i arquitectòniques, que dificulten la seva inclusió sociolaboral. La implantació dels diferents requeriments d’accessibilitat permetrà que qualsevol persona, amb o sense discapacitat, potenciï la seva autonomia personal i utilitzi de manera òptima qualsevol recurs urbanístic, arquitectònic, de transport, comunicació, productes o serveis. PRIMER OBJECTIU DE LA TESI Aplicar l'accessibilitat "de manera desapercebuda, inclusiva i normalitzadora, amb un disseny d’ús habitual per a tothom". L’accessibilitat hauria de formar part de la nostra quotidianitat. Tot i això, malgrat l'existència de nombroses normatives i la creixent consciència sobre la seva importància, encara no es considera una prioritat. Això es deu, en gran part, al fet que si una persona no viu directament la discapacitat o no té familiars o amics amb limitacions de mobilitat, no percep la importància de l’accessibilitat. SEGON OBJECTIU DE LA TESI Falta formació a totes les universitats a nivell mundial. Totes les carreres universitàries i estudis de formació professional haurien d’incloure assignatures obligatòries d’accessibilitat per fomentar la inclusió i el disseny universal.

No podem seguir escoltant frases com: “aquest senyor és un malalt” o “és un minusvàlid...”. No és així. Aquest senyor va en cadira de rodes; aquest senyor veu malament,... però això no significa que no pugui treballar ni aportar molt a la societat. És sorprenent que UIC Barcelona i la seva School of Architecture sigui l’única universitat a Espanya amb una assignatura obligatòria d’Accessibilitat en els seus estudis de grau d’arquitectura, i que sense aprovar-la, no es pugui obtenir el títol. A més, des del 2011 ofereix un Postgrau en Accessibilitat i Disseny per a Tothom, pioner per ser online interactiu i en espanyol, amb més de 200 alumnes nacionals i internacionals en les seves 13 edicions. TERCER OBJECTIU DE LA TESI Falten més consultories d’accessibilitat acreditades, que s’haurien d’incorporar als col·legis professionals com a especialistes en aquesta matèria, tal com passa amb els experts en estructures, construcció, instal·lacions i disseny. És important destacar que les sortides d’emergència, si son accessibles, permeten l’evacuació autònoma i segura de persones amb discapacitat severa motora, visual, auditiva i cognitiva; aquestes adaptacions (colors, textures, sons, llum...) també beneficien a la resta de la població, millorant la seguretat general. Hem iniciat a la Dècada de l'Accessibilitat, en què la seva implementació serà més fàcil i ràpida gràcies a les necessitats derivades de l’envelliment de la població a nivell mundial.

Accesibilidad universal (según la LGD) "Es la condición que deben cumplir los entornos, procesos, bienes, productos y servicios, así como los objetos, instrumentos, herramientas y dispositivos para hacerlos comprensibles, utilizables y practicables por todas las personas en condiciones de seguridad y comodidad, y de la forma más normalizada posible." Evolución de la Normativa en España y Cataluña La primera normativa española sobre accesibilidad para personas con discapacidad se aprobó en 1982, con la Ley 13/1982, de 7 de abril, de integración social de los minusválidos (LISMI), que trataba sobre la movilidad y las barreras arquitectónicas en los edificios para permitir su acceso. En Cataluña se publica el Decreto 100/1984, de 10 de abril, sobre supresión de barreras arquitectónicas del Departamento de Sanidad y Seguridad Social, que fue el punto de partida normativo para el desarrollo legal posterior y el instrumento para verificar los criterios técnicos de accesibilidad en los Juegos Olímpicos y Paralímpicos de Barcelona 1992. La Generalidad de Cataluña publicó la Ley 20/1991, de 25 de noviembre, de promoción de la accesibilidad y supresión de barreras arquitectónicas y, una vez finalizados los Juegos, se publicó la Ley 10/1993, de 5 de octubre, que regula el acceso al entorno de las personas con discapacidad visual acompañadas de perros guía, así como el Decreto 256/1992, de 13 de octubre, sobre la composición del Consejo para la Promoción de la Accesibilidad y Supresión de Barreras Arquitectónicas. Posteriormente se publicó el reglamento Decreto 135/1995, de 24 de marzo, de desarrollo de la Ley 20/1991 y de aprobación del Código de Accesibilidad. A nivel estatal, España dispone de legislación sobre accesibilidad universal con la Ley 51/2003, de 2 de diciembre, de igualdad de oportunidades, no discriminación y accesibilidad universal de las personas con

discapacidad (LIONDAU). Posteriormente, esta ley se integró, junto con otras normativas, en el Real Decreto Legislativo 1/2013, de 29 de noviembre, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley General de Derechos de las Personas con Discapacidad y de su Inclusión Social (LGD). Si no garantizamos el derecho de toda persona a participar en igualdad de oportunidades en actividades cotidianas como el empleo, el transporte, la educación, el ocio y la tecnología, sin barreras ni limitaciones, nunca podremos alcanzar democracias plenamente inclusivas. En 2006, el gobierno estatal publicó el Real Decreto 214/2006, que aprueba el Código Técnico de la Edificación (CTE DB SUA, Documento Básico de Seguridad en Utilización y Accesibilidad, y CTE DB SI, Documento Básico de Seguridad en caso de Incendios). En 2008, España ratificó la Convención sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad de la ONU, y en 2010 se publicó el Real Decreto 173/2010, que modifica el CTE y ha sido renovado hasta la actualidad. También se aprobó la Orden VIV/561/2010 sobre acceso y uso de los espacios públicos, derogada por la Orden TMA/851/2021. Finalmente, en Cataluña se publicó la Ley 13/2014, de accesibilidad, y recientemente se ha aprobado su reglamento, el Decreto 209/2023, que establece los requerimientos de accesibilidad motora, visual, auditiva y cognitiva, como nuevo Código de la Accesibilidad de Cataluña. Situación actual A pesar de llevar más de 40 años legislando, las personas con discapacidad todavía se encuentran con barreras sociales, comunicativas, laborales y arquitectónicas, que dificultan su inclusión sociolaboral. La implantación de los diferentes requerimientos de accesibilidad permitirá que cualquier persona, con o sin discapacidad, potencie su autonomía personal y utilice de manera óptima cualquier recurso urbanístico, arquitectónico, de transporte, comunicación, productos o servicios. PRIMER OBJETIVO DE LA TESIS Aplicar la accesibilidad "de manera desapercibida, inclusiva y normalizadora, con un diseño de uso habitual para todos". La accesibilidad debería formar parte de nuestra cotidianidad. Sin embargo, a pesar de la existencia de numerosas normativas y de la creciente conciencia sobre su importancia, todavía no se considera una prioridad. Esto se debe, en gran parte, a que si una persona no vive directamente la discapacidad o no tiene familiares o amigos con limitaciones de movilidad, no percibe la importancia de la accesibilidad. SEGUNDO OBJETIVO DE LA TESIS Falta formación en todas las universidades a nivel mundial. Todas las carreras universitarias y estudios de formación profesional deberían incluir asignaturas obligatorias de accesibilidad para fomentar la inclusión y el diseño universal. No podemos seguir escuchando frases como: “este señor es un enfermo” o “es un minusválido...”. No es así. Este señor va en silla de ruedas; este señor ve mal,... pero eso no significa que no pueda trabajar ni aportar mucho a la sociedad. Es sorprendente que UIC Barcelona y su School of Architecture sea la única universidad en España con una asignatura obligatoria de Accesibilidad en sus estudios de grado en arquitectura, y que sin aprobarla, no se pueda obtener el título. Además, desde 2011 ofrece un Posgrado en Accesibilidad y Diseño para Todos, pionero por ser online interactivo y en español, con más de 200 alumnos nacionales e internacionales en sus 13 ediciones.

TERCER OBJETIVO DE LA TESIS Faltan más consultorías de accesibilidad acreditadas, que deberían incorporarse a los colegios profesionales como especialistas en esta materia, al igual que los expertos en estructuras, construcción, instalaciones y diseño. Es importante destacar que las salidas de emergencia, si son accesibles, permiten la evacuación autónoma y segura de personas con discapacidad severa motora, visual, auditiva y cognitiva y estas adaptaciones (colores, texturas, sonidos, luz...) también benefician al resto de la población, mejorando la seguridad general. Hemos iniciado la Década de la Accesibilidad, en la que su implementación será más fácil y rápida gracias a las necesidades derivadas del envejecimiento de la población, a nivel mundial.