Responder a la complejidad: Contribuciones de la evaluación y el diseño colaborativo a la innovación de políticas públicas

Abstract

Aquesta tesi explora com l’avaluació i el disseny col·laboratiu poden contribuir a innovar en política pública i donar resposta a la complexitat i la multidimensionalitat dels anomenats “problemes maleïts”. A través de tres articles —dos centrats en l’avaluació i un en els enfocaments col·laboratius— s’analitza com aquestes dues estratègies —que tenen orígens paral·lels però motivacions inicialment contraposades— poden contribuir a millorar la conceptualització dels problemes i, sobretot, a plantejar millors solucions de política pública. Els resultats mostren que les polítiques dissenyades de manera col·laborativa —independentment dels agents implicats— tenen major probabilitat de resultar innovadores que aquelles dissenyades de forma tradicional, per part d’una sola administració. Pel que fa a l’avaluació, la seva contribució a la innovació és més indirecta i depèn de la seva integració en processos d’aprenentatge institucional. Donar resposta a la complexitat requereix entendre les polítiques públiques com a hipòtesis que han de ser testades en la pràctica mitjançant avaluacions rigoroses que permetin generar intel·ligència col·lectiva. Un enfocament que, lluny de contraposar l’evidència i l’avaluació als enfocaments col·laboratius, els apropa i aposta per la seva sinergia com a resposta a la complexitat.

Esta tesis explora cómo la evaluación y el diseño colaborativo pueden contribuir a la innovación en políticas públicas y dar respuesta a la complejidad y multidimensionalidad de los llamados “problemas malditos”. A través de tres artículos —dos centrados en la evaluación y uno en los enfoques colaborativos— se analiza cómo estas dos estrategias —que tienen orígenes paralelos, pero motivaciones inicialmente contrapuestas— pueden contribuir a mejorar la conceptualización de los problemas y, sobre todo, a plantear mejores soluciones de política pública. Los resultados muestran que las políticas diseñadas de forma colaborativa —independientemente de los actores involucrados— tienen mayor probabilidad de resultar innovadoras que aquellas diseñadas de forma tradicional, por parte de una sola administración. En cuanto a la evaluación, su contribución a la innovación es más indirecta y depende de su integración en procesos de aprendizaje institucional. Responder a la complejidad requiere entender las políticas públicas como hipótesis que deben ser testeadas en la práctica mediante evaluaciones rigurosas que permitan generar inteligencia colectiva. Una aproximación que, lejos de contraponer la evidencia y la evaluación a los enfoques colaborativos, los acerca y apuesta por su sinergia como respuesta a la complejidad.

This thesis explores how evaluation and collaborative design can contribute to public policy innovation and help address the complexity and multidimensionality of so-called wicked problems. Through three articles—two focused on evaluation and one on collaborative approaches—it examines how these two strategies, which stem from parallel origins but initially contrasting motivations, can enhance both the conceptualization of problems and, more importantly, the development of more effective policy solutions. The findings show that collaboratively designed policies—regardless of the actors involved—are more likely to lead to innovation than those developed by a single public administration. In contrast, the contribution of evaluation to innovation is more indirect and depends on its integration into institutional learning processes. Addressing complexity requires understanding public policies as hypotheses to be tested in practice through rigorous evaluations that foster the development of collective intelligence. This approach, rather than opposing evidence and evaluation to collaborative methods, seeks to bring them together and promote their synergy as a response to complexity.