Maternidades, paternidades y prácticas de cuidado en dinámicas de consumo de sustancias: Una mirada desde la perspectiva de género e interseccionalidad

Abstract

El consum de substàncies és un fenomen complex a nivell mundial que genera problemes fisiològics, emocionals, econòmics i socials a les persones que les consumeixen, les seves famílies i la societat. Els governs han invertit en polítiques i programes per mitigar limpacte/dany en aquesta població, però malgrat els esforços, els tractaments no obtenen resultats que reverteixin aquesta situació. El fenomen es complexitza encara més quan s'aborden mares i pares amb consum de substàncies, ja que els efectes indesitjats del consum afecten directament també els seus fills/es. En considerar diferents elements que poguessin afectar l'efectivitat dels tractaments, es considera el gènere com un element central que fins ara no ha estat inclòs en els tractaments de drogues. Per això, aquesta investigació busca comprendre des de la perspectiva de gènere les necessitats mares i pares inserits/des en dinàmiques de cura i consum de substàncies que reben intervencions en drogues. La metodologia des del qual es desenvolupa aquest estudi és qualitativa i té un enfocament de teoria fonamentada constructivista. Es van realitzar 4 grups focals a dones i homes més grans que consumien substàncies, obtenint-se una mostra de 24 persones. L'anàlisi de les dades es va fer mitjançant teoria fonamentada i perspectiva de gènere i d'interseccionalitat. Els resultats suggereixen que els tractaments redueixen la perspectiva de gènere gairebé exclusivament a la feina amb dones. A més, l'aplicació d'aquesta perspectiva en els tractaments es redueix a la desagregació de dades sociodemogràfiques. Moltes de les pràctiques professionals són sexistes i no tenen capacitacions en gènere. Les dones necessiten una mirada més comprensiva de part de les xarxes i la societat, així com mantenir el contacte amb els seus fills/es. El fet de no complir amb els mandats de gènere, les converteix en “males mares, males esposes, males persones”, ja que se'ls exigeix ​​obligacions de cura, per la qual cosa se'ls exigeix ​​més que als homes, estigmatitzant-les, discriminant i castigant-les més. En el cas dels homes, el consum està lligat a la masculinitat hegemònica, per la qual cosa se'ls facilita l'ingrés a rituals familiars i socials. El consum actua com a forma d'integració social i maneres d'afrontar pressions socials. La paternitat no està inclosa en els tractaments de drogues i gairebé no se'n perquisirà el consum en recursos sanitaris. Els homes esperen que puguin fomentar la responsabilització i la cura dels seus fills/es, ja que actua com a motor de canvi. Es conclou que les experiències de maternitats i paternitats en contextos de consum de substàncies estan marcades per l'estigma, la discriminació i l'aïllament, encara que es configuren diferent segons la construcció de gènere. En les dones, el consum és castigat socialment, cosa que reforça sentiments de culpa i l'ocultació, mentre que en els homes sol ser tolerat com a expressió de masculinitat. Els tractaments i els programes històricament es construeixen sense perspectiva de gènere ni enfocament interseccional, per la qual cosa es presenten amb grans barreres, reprodueixen desigualtats i perden oportunitats d'intervenció. Es proposa dissenyar programes sensibles al gènere, que incloguin les necessitats de la població (com la maternitat i la paternitat), que validin, comprenguin i acompanyin, en lloc de sancionar i castigar les maternitats i les paternitats afectades pel consum de substàncies.

El consumo de sustancias es un fenómeno complejo a nivel mundial que genera problemas fisiológicos, emocionales, económicos y sociales en las personas que las consumen, sus familias y la sociedad. Los gobiernos han invertido en políticas y programas para mitigar el impacto/daño en esta población, pero a pesar de los esfuerzos, los tratamientos no obtienen resultados que reviertan esta situación. El fenómeno se complejiza aún más cuando se aborda a madres y padres con consumo de sustancias, puesto que los efectos indeseados del consumo afectan directamente también a sus hijos/as. Al considerar distintos elementos que pudiesen afectar en la efectividad de los tratamientos, se considera el género como un elemento central que hasta ahora no ha sido incluido en los tratamientos de drogas. Por ello, esta investigación busca comprender desde la perspectiva de género las necesidades madres y padres insertos/as en dinámicas de cuidado y consumo de sustancias que reciben intervenciones en drogas. La metodología desde el cual se desarrolla este estudio es cualitativa y tiene un enfoque de teoría fundamentada constructivista. Se realizaron 4 grupos focales a mujeres y hombres mayores de edad que consumían sustancias, obteniéndose una muestra de 24 personas. El análisis de los datos se hizo mediante teoría fundamentada y perspectiva de género e interseccionalidad. Los resultados sugieren que los tratamientos reducen la perspectiva de género casi exclusivamente al trabajo con mujeres. Además, la aplicación de esta perspectiva en los tratamientos se reduce a la desagregación de datos sociodemográficos. Muchos de las prácticas profesionales son sexistas y carecen de capacitaciones en género. Las mujeres necesitan una mirada más comprensiva de parte de sus redes y la sociedad, así como mantener el contacto con sus hijos/as. El no cumplir con los mandatos de género, las convierte en “malas madres, malas esposas, malas personas”, puesto que se les exige obligaciones de cuidado, por lo que se les exige más que a los hombres, estigmatizándolas, discriminando y castigándolas más. En el caso de los hombres, el consumo está ligado a la masculinidad hegemónica, por lo que se les facilita el ingreso en rituales familiares y sociales. El consumo actúa como una forma de integración social y formas de afrontar presiones sociales. La paternidad no está incluida en los tratamientos de drogas y casi no se pesquisa el consumo en ellos en recursos sanitarios. Los hombres esperan puedan fomentar la responsabilización y el cuidado de sus hijos/as, puesto que actúa como motor de cambio. Se concluye que las experiencias de maternidades y paternidades en contextos de consumo de sustancias están marcadas por el estigma, la discriminación y aislamiento, aunque se configuran diferente según construcción de género. En las mujeres, el consumo es castigado socialmente, lo que refuerza sentimientos de culpa y el ocultamiento, mientras que en los hombres suele ser tolerado como expresión de masculinidad. Los tratamientos y programas históricamente se construyen sin perspectiva de género ni enfoque interseccional, por lo que se presentan con grandes barreras, reproducen desigualdades y pierden oportunidades de intervención. Se propone diseñar programas sensibles al género, que incluyan las necesidades de la población (como la maternidad y la paternidad), que validen, comprendan y acompañen, en lugar de sancionar y castigar las maternidades y paternidades afectadas por el consumo de sustancias.

Substance use is a complex global phenomenon that generates physiological, emotional, economic, and social problems for individuals who use drugs, their families, and society as a whole. Governments have invested in policies and programs to mitigate the impact/harm on this population, but despite these efforts, treatment fails to achieve results that reverse this situation. The phenomenon becomes even more complex when addressing mothers and fathers who use drugs, since the unwanted effects of use also directly affect their children. When considering various factors that could affect the effectiveness of treatments, gender is considered a central element that, until now, has not been included in drug treatment. Therefore, this research seeks to understand, from a gender perspective, the needs of mothers and fathers involved in caregiving and substance use dynamics who receive drug interventions. The methodology used for this study is qualitative and uses a constructivist grounded theory approach. Four focus groups were conducted with adult women and men who used substances, yielding a sample of 24 participants. Data analysis was conducted using grounded theory and a gender and intersectionality perspective. The results suggest that treatments reduce the gender perspective almost exclusively to working with women. Furthermore, the application of this perspective in treatments is limited to the disaggregation of sociodemographic data. Many professional practices are sexist and lack gender training. Women need a more understanding perspective from their networks and society, as well as to maintain contact with their children. Failure to comply with gender mandates turns them into "bad mothers, bad wives, bad people," since they are required to perform caregiving duties, thereby placing greater demands on them than on men, stigmatizing, discriminating against, and punishing them more. In the case of men, consumption is linked to hegemonic masculinity, thus facilitating their entry into family and social rituals. Drug use acts as a form of social integration and a way of coping with social pressures. Fatherhood is not included in drug treatment, and drug use is rarely screened for in healthcare resources. Men expect to foster responsibility and care for their children, as it acts as a driving force for change. It is concluded that motherhood and fatherhood experiences in contexts of substance use are marked by stigma, discrimination, and isolation, although these are configured differently according to gender construction. In women, drug use is socially punished, reinforcing feelings of guilt and concealment, while in men it is often tolerated as an expression of masculinity. Treatments and programs are historically designed without a gender perspective or intersectional approach, resulting in significant barriers, reproducing inequalities, and missing opportunities for intervention. It is proposed to design gender-sensitive programs that include the needs of the population (such as motherhood and fatherhood), and that validate, understand, and support, rather than sanction and punish, motherhood and fatherhood affected by substance use.