Accountability and crisis management in China during Covid-19

Abstract

Durant la pandèmia de la COVID-19, l’experiència xinesa va revelar una paradoxa en la gestió autoritària de les crisis. D’una banda, la gestió primerenca del brot per part del govern xinès va ser objecte de crítiques per l’ocultació d’informació i els retards burocràtics; els càrrecs locals de Wuhan van encobrir l’aparició del virus, fet que va comportar una pèrdua crítica de temps de resposta. De l’altra, quan el govern central va reconèixer la gravetat de la situació, va centralitzar l’aparell estatal per implementar mesures restrictives dràstiques, com ara sancions severes als funcionaris que havien ocultat informació o incomplert els seus deures, i requisits estrictes per als governs locals perquè controlessin el brot. Conseqüentment, la propagació del virus es va contenir a l’abril de 2020. La manca de transparència, la resposta inicial tardana i, alhora, l’eficàcia de les mesures adoptades en les etapes posteriors subratllen el paper central del retiment de comptes en la gestió de crisis. La tesi es guia per la pregunta general de recerca: com s’exerceix el retiment de comptes en contextos no democràtics i, en segon lloc, com el retiment de comptes interactua amb les crisis, especialment en les fases de resposta i postcrisi, i és configurat per les estructures politico-administratives de base. Mitjançant un enfocament multimètode que inclou revisió de literatura, entrevistes semiestructurades i una comparació interrègim, la investigació mostra que, fins i tot en un sistema autoritari sense eleccions, el retiment de comptes opera en diverses formes. Les conclusions indiquen que la governança xinesa durant la COVID-19 es va sustentar no només en controls jeràrquics estrictes, sinó també en l’expertesa professional, i evidencien un ventall de mecanismes de retiment de comptes més ampli del que sovint es presumeix. Finalment, la confrontació amb les pràctiques europees destaca la importància de la independència institucional i la transparència pública, assenyalant tant els punts forts com les mancances del model centralitzat xinès.

Durante la pandemia de la COVID-19, la experiencia de China puso de manifiesto una paradoja en la gestión autoritaria de las crisis. Por un lado, la gestión temprana del brote por parte del gobierno chino fue objeto de críticas por la supresión de información y los retrasos burocráticos; los funcionarios locales de Wuhan encubrieron la aparición del virus, lo que provocó una pérdida crítica de tiempo de respuesta. Por otro lado, una vez que el gobierno central reconoció la gravedad de la situación, centralizó el aparato estatal para aplicar medidas restrictivas drásticas, entre ellas severas sanciones a los funcionarios que ocultaron información o incumplieron sus deberes, y exigencias estrictas a los gobiernos locales para controlar el brote. En consecuencia, la propagación del virus se contuvo en abril de 2020. La falta de transparencia, la tardanza de la respuesta inicial y, al mismo tiempo, la eficacia de las medidas adoptadas en las etapas posteriores subrayan el papel nuclear de la rendición de cuentas en la gestión de las crisis. La tesis se guía por la siguiente pregunta general de investigación: ¿cómo se lleva a cabo la rendición de cuentas en contextos no democráticos y, en segundo término, cómo interactúa la rendición de cuentas con las crisis especialmente en las fases de respuesta y postcrisis y se ve modelada por las estructuras político-administrativas subyacentes? Mediante un enfoque multimétodo que combina revisión de la literatura, entrevistas semiestructuradas y una comparación entre regímenes, la investigación demuestra que, incluso en un sistema autoritario sin elecciones, la rendición de cuentas funciona en diversas formas. Los resultados muestran que la gobernanza china durante la COVID-19 se basó no solo en controles jerárquicos estrictos, sino también en la pericia profesional, y ponen de relieve un conjunto de mecanismos de rendición de cuentas más amplio de lo que suele asumirse. Asimismo, el contraste con las prácticas europeas pone de relieve la importancia de la independencia institucional y la transparencia pública, destacando tanto las fortalezas como las carencias del modelo centralizado chino.

During COVID-19 pandemic, China’s experience revealed a paradox of authoritarian crisis management. On one hand, the Chinese government's early handling of the outbreak was criticized by information suppression and bureaucratic delays, local officials in Wuhan initially covered up the emerging virus, contributing to a critical loss of response time. On the other hand, once the central government recognized the severity of the situation, it centralized the state apparatus to implement drastic restrictive measures, including severe sanctions for officials who withheld information and failed in their duties, and strict requirements for local governments to control the local outbreak. Thus, ultimately, the spread of the virus was curbed by April 2020. The lack of transparency, the delayed initial response, and also, the efficient measures and strict requirements adopted in subsequent stages emphasize the core role of accountability in crisis management. The dissertation is guided by the general research question: how accountability is carried out in non-democratic contexts, and second, how accountability interacts with crises, especially in the response and post-crisis stages, and is shaped by the underlying political administrative structures. Through a multi-method approach encompassing a literature review, semi-structured interview, and a cross-regime comparison, the research has shown that even in an authoritarian system without elections, accountability does operate in various forms. The findings demonstrate that China’s governance during COVID-19 relied not only on strict hierarchical controls but also on professional expertise, illustrating a more comprehensive set of accountability mechanisms in China than often assumed. Furthermore, juxtaposing China’s approach with European practices demonstrates the importance of institutional independence and public transparency, highlighting both the strengths and shortcomings of China’s centralized model.