Searching for Structure: An Inquiry Into Metaphysical Grounding

Abstract

[eng] That reality is metaphysically structured is an idea debated by few. Many of the things that constitute it, understood in a broad sense, seem to metaphysically depend upon other things. This suggests an order of fundamentality—a hierarchy of ontological priority—according to which the obtaining of certain facts is metaphysically explained by the obtaining of other, more fundamental facts. In recent years, several philosophers have become sympathetic to the idea that there exists a relationship of metaphysical determination governing this structure. Metaphysical grounding is a non-causal relation of constitutive determination with explanatory import among facts. According to these philosophers, it is the relation at stake in many philosophical debates of both ancient and contemporary interest. It is what metaphysicians ought to investigate.

This dissertation sides with those who hold that metaphysical grounding deserves serious philosophical attention. It is an investigation both into the nature and the usefulness of grounding in contemporary metaphysics. The work is structured into an introduction and four chapters. Chapter One addresses a prominent sceptical objection against grounding: the claim that, although intelligible, grounding lacks a substantive theoretical role in metaphysical theorizing. This chapter argues that the various objections underlying this criticism fail to demonstrate that grounding does not serve some useful theoretical role. Chapter Two presents both a problem for the justification of grounding and a solution. It argues that the common explanatory route to the justification of grounding is lacking insofar as it leaves grounding without a place in naturalistic metaphysics. Against this view, it is argued that grounding has a role to play in scientific metaphysics and motivates a new justificatory strategy. Chapter Three inquires into the nature of grounding as a structuring relation. In particular, it analyzes what is, for many, the main argumentative strategy for the existence of fundamental facts: the argument from vicious infinite regress. The chapter argues that this argument is unmotivated. By clarifying and disambiguating the regress into two distinct explanatory targets, it demonstrates that neither interpretation successfully supports the argument. Chapter Four defends the applicability of grounding in a central debate in metaphysics: the hard problem of consciousness. It does so by offering two solutions to a new challenge to physicalism, according to which physicalism is incompatible with the idea that our phenomenal concepts are essence-revealing.

[cat] Que la realitat està estructurada metafísicament és una idea que pocs posen en dubte. Moltes de les entitats que la constitueixen, enteses en un sentit ampli, semblen dependre metafísicament d’altres entitats. Aquestes dependències revelen un ordre de fonamentalitat—una jerarquia de prioritat ontològica—segons la qual l'obtenció de certs fets s’explica metafísicament mitjançant l’obtenció d’altres fets més fonamentals. En els darrers anys, diversos filòsofs s’han mostrat receptius a la idea que existeix una relació de determinació metafísica que governa aquesta estructura. Fonamentació metafísica (metaphysical grounding) és com s’ha anomenat aquesta relació de determinació: una relació no causal de determinació constitutiva amb importància explicativa entre fets. Es considera que és la relació en joc en molts debats filosòfics, tant antics com contemporanis. És allò que els metafísics haurien d’investigar. Segons aquesta concepció, la metafísica no s’ocupa principalment de si les coses existeixen, sinó de com existeixen—què fonamenta què. Així entesa, la recerca metafísica és la recerca de les explicacions més profundes i rellevants, les que revelen l’arquitectura de l’ésser i la interconnexió de tot. És, en última instància, la recerca de l’estructura.

Aquesta tesi es posiciona al costat d’aquells que sostenen que la fonamentació metafísica mereix una atenció filosòfica seriosa. Es tracta d’una investigació tant sobre la naturalesa com sobre la utilitat de la fonamentació dins la metafísica contemporània. La tesi està estructurada en una introducció i quatre capítols. El Capítol U aborda una objecció escèptica prominent contra la fonamentació: l'afirmació que, tot i ser inteligible, la fonamentació no té un paper teòric substantiu en la teorització metafísica. Aquest capítol argumenta que les diverses objeccions subjacents a aquesta crítica no demostren que la fonamentació no tingui cap paper teòric útil. El Capítol Segon presenta tant un problema com una solució per a la justificació de la fonamentació. S’hi argumenta que la via explicativa comuna—basada en casos d’explicació metafísica—és insuficient, ja que deixa la fonamentació fora de l’àmbit de la metafísica naturalista. Contra aquesta visió, es defensa que la fonamentació pot tenir un paper en la metafísica científica i es proposa una nova estratègia justificadora basada en exemples d’explicació constitutiva científica. El Capítol Tercer investiga la naturalesa de la fonamentació com a relació estructurant. En particular, analitza el que per a molts és l’argument principal a favor de l’existència de fets fonamentals: l’argument del regrés infinit

viciós. Aquest capítol sosté que aquest argument no està justificat. Ho fa aclarint i desambiguant el regrés en dos objectius explicatius diferents i demostrant que cap de les dues interpretacions dona suport amb èxit a l’argument. El Capítol Quart defensa l’aplicabilitat de la fonamentació en un debat central de la metafísica: el problema difícil de la consciència. Concretament, defensa la compatibilitat del fisicalisme de fonamentació amb la tesi que els conceptes fenomenals revelen l'essència de les propietats a què es refereixen. Es desenvolupen dues posicions fisicalistes basades en la fonamentació per tal de contrarestar una nova objecció antificisicalista que pretén demostrar la incompatibilitat entre ambdues idees.