Estudio biomecánico cadavérico de un método de reinserción foveal del complejo fibrocartílago triangular sin perforación foveal

Abstract

Les lesions del Complex Fibrocartílag Triangular (CFCT) poden provocar inestabilitat a l’articulació radiocubital distal (ARCD), especialment quan afecten la inserció foveal, un component fonamental per mantenir l’estabilitat articular. La literatura científica ha descrit múltiples tècniques per a la reinserció del CFCT, incloent-hi abordatges artroscòpics i oberts, amb diversos mètodes com les sutures transòssies mitjançant túnels ossis o ancoratges, sense que existeixi un consens clar sobre el procediment òptim.

El present estudi biomecànic va avaluar l’eficàcia d’una tècnica de reinserció foveal sense perforació foveal, basada en una modificació de la tècnica de Mantovani per a lesions classe 2 segons la classificació d’Atzei. Es van utilitzar vint extremitats superiors criopreservades (tretze femenines i set masculines, amb una edat mitjana de 83 anys). El protocol experimental va comparar sistemàticament el desplaçament del radi respecte al cúbit en tres condicions: CFCT íntegre, CFCT seccionat (simulant una lesió foveal classe 2) i CFCT reparat mitjançant la tècnica proposada. Les mesures es van realitzar en tres posicions de l’avantbraç (neutra, 60° de pronació i 60° de supinació), aplicant una càrrega controlada de 3 kg en sentit dorsal i volar per simular l’estrès funcional. El sistema electromagnètic tridimensional FASTRAK® va permetre registrar els desplaçaments amb alta precisió.

Els resultats van mostrar que la secció del CFCT provocava un augment significatiu del desplaçament del radi respecte al cúbit en les tres posicions, confirmant la importància de la inserció foveal per a l’estabilitat articular. Després de la reparació mitjançant la tècnica proposada, els valors de desplaçament van disminuir fins a nivells comparables als del CFCT íntegre, sense diferències estadísticament significatives entre ambdues condicions.

Aquesta tècnica ofereix avantatges significatius en preservar la petjada anatòmica del CFCT, evitar la creació de túnels ossis (reduint el risc de fractura i la necessitat d’exposició radiològica), i distribuir les forces de manera més uniforme sobre la superfície d’inserció. Així mateix, no requereix dispositius específics ni instrumental complex, fet que la fa més accessible i econòmica.

La recerca demostra que la tècnica desenvolupada restaura eficaçment l’estabilitat de l’ARCD fins a nivells equiparables als d’un CFCT íntegre en les tres posicions avaluades, constituint una alternativa viable i reproduïble per al tractament de lesions foveals del CFCT.

Las lesiones del Complejo Fibrocartílago Triangular (CFCT) pueden provocar inestabilidad en la Articulación Radiocubital Distal (ARCD), especialmente cuando afectan a la inserción foveal, componente fundamental para mantener la estabilidad articular. La literatura científica ha descrito múltiples técnicas para la reinserción del CFCT, incluyendo abordajes artroscópicos y abiertos, con diversos métodos como suturas transóseas mediante túneles óseos o anclajes, sin existir consenso sobre el procedimiento óptimo. El presente estudio biomecánico evaluó la eficacia de una técnica de reinserción foveal, sin perforación foveal, basada en una modificación de la técnica de Mantovani para lesiones clase 2 de Atzei. Se utilizaron veinte extremidades superiores criopreservadas (trece femeninas y siete masculinas, edad media 83 años). El protocolo experimental comparó sistemáticamente el desplazamiento del radio respecto al cúbito en tres condiciones: CFCT íntegro, CFCT seccionado (simulando lesión foveal clase 2) y CFCT reparado mediante la técnica propuesta. Las mediciones se realizaron en tres posiciones del antebrazo (neutra, 60° de pronación y 60° de supinación), aplicando una carga controlada de 3 kg en sentido dorsal y volar para simular el estrés funcional. El sistema electromagnético tridimensional FASTRAK® permitió registrar los desplazamientos con alta precisión. Los resultados mostraron que la sección del CFCT provocó un aumento significativo del desplazamiento del radio respecto al cúbito en las tres posiciones, confirmando la importancia de la inserción foveal para la estabilidad articular. Tras la reparación mediante la técnica propuesta, los valores de desplazamiento disminuyeron hasta niveles comparables con el CFCT íntegro, sin diferencias estadísticamente significativas entre ambas condiciones. Esta técnica ofrece ventajas significativas al preservar la huella anatómica del CFCT, evitar la creación de túneles óseos (reduciendo el riesgo de fractura y la necesidad de exposición radiológica), y distribuir las fuerzas de manera más uniforme en la superficie de inserción. Asimismo, no requiere dispositivos específicos ni instrumental complejo, lo que la hace más accesible y económica. La investigación demuestra que la técnica desarrollada restaura eficazmente la estabilidad de la ARCD a niveles equiparables al CFCT íntegro en las tres posiciones evaluadas, constituyendo una alternativa viable y reproducible para el tratamiento de lesiones foveales del CFCT.

Triangular Fibrocartilage Complex (TFCC) injuries can lead to distal radioulnar joint (DRUJ) instability, particularly when affecting the foveal insertion, essential for maintaining joint stability. The literature has described multiple techniques for TFCC reattachment, including arthroscopic and open approaches, using various methods such as transosseous sutures through bone tunnels or anchors, without consensus on the optimal procedure. This biomechanical study evaluated the efficacy of a foveal reinsertion technique without foveal perforation, based on a modification of Mantovani's technique for Atzei's class 2 lesions. Twenty cryopreserved upper extremities were used (thirteen female and seven males, mean age 83 years). The experimental protocol systematically compared the radius displacement relative to the ulna in three conditions: intact TFCC, sectioned TFCC (simulating a class 2 foveal lesion), and TFCC repaired using the proposed technique. Measurements were performed in three forearm positions (neutral, 60° pronation, and 60° supination), applying a controlled 3 kg load in dorsal and volar directions to simulate functional stress. The FASTRAK® three-dimensional electromagnetic system allowed for high-precision displacement recordings. Results showed that TFCC sectioning significantly increased the displacement in all three positions, confirming the importance of the foveal insertion for joint stability. After repair using the proposed technique, displacement values decreased to levels comparable to those of the intact TFCC, with no statistically significant differences between both conditions. This technique offers significant advantages by preserving the TFCC's anatomical footprint, avoiding the creation of bone tunnels (reducing fracture risk and the need for radiological exposure), and distributing forces more uniformly across the insertion surface. Additionally, it does not require specific devices or complex instrumentation, making it more accessible and cost-effective. The research demonstrates that the developed technique effectively restores DRUJ stability to levels comparable to the intact TFCC in all three evaluated positions, constituting a viable and reproducible alternative for treating TFCC foveal lesions.