El injusto de la colusión. Fundamentos de su criminalización y criterios dogmáticos orientados a la adecuada aplicación de la sanción penal

Abstract

[spa] En la actualidad, se lleva a cabo un intenso debate, en diversas latitudes, en torno a la conveniencia o inconveniencia de criminalizar a los acuerdos colusorios. Al analizar los fundamentos microeconómicos que sostienen las formas de capitalismo bajo las cuales vivimos nuestras vidas, resulta evidente la relevancia que posee la institución de la libre competencia para nuestras sociedades y la necesidad que surge de establecer mecanismos normativos destinados a su defensa. Entre los discursos a favor de la criminalización priman los argumentos de orden consecuencialista que ven en la imposición de penas de cárcel para los miembros de un cartel, un importante desincentivo dirigido al resto de los agentes del mercado que pretendan adoptar estrategias similares. Por su parte, quienes han intentado justificaciones deontológicas para fundamentar el castigo de este ilícito aún no han podido entregar una respuesta satisfactoria frente a los principios de fragmentariedad y de ultima ratio no siendo claro por qué deberíamos recurrir forzosamente al Derecho penal, en vez de optar por el Derecho administrativo como sistema normativo competente para enfrentar a este tipo de comportamientos. En la búsqueda de una respuesta satisfactoria a la pregunta por la criminalización y, en su caso, por un tratamiento punitivo respetuoso de la dignidad de los sujetos que podrían ser condenados por la implementación de acuerdos colusorios, he emprendido una investigación destinada a dar cuenta del verdadero contenido de injusto de la colusión. En este afán, el trabajo pretende trascender los límites autoimpuestos entre quienes han participado de la discusión actual (demasiado enfocada en las categorías conceptuales desarrolladas por la economía neoclásica), retomando una tradición jurídica europeo-continental milenaria, según la cual se consideraba como delito grave los acuerdos celebrados entre competidores destinados a alterar el precio de las cosas comerciadas. Especialmente relevante resulta el rescate de la Economía Escolástica y su comprensión de la colusión como una especie de fraude. El rescate de esta tradición, sumado a los modernos avances de la filosofía política del poder, nos han llevado a plantear que la colusión constituye un medio fraudulento (i.e., se trataría de una especie de delito de medios determinados) que dadas sus características (tratarse de un pacto secreto que se conforma en un contexto de altos márgenes de asimetría informativa) constituye una forma de abuso de poder de mercado, que implica el ejercicio de un “poder total”. Esto es, uno difícilmente resistible o controlable por los ciudadanos, un poder que implica la creación de la ilusión de condiciones de libertad inexistentes, la falsa idea de que los consumidores que eligen un bien lo eligen de manera autónoma entre una serie de alternativas diferentes provistas por el mercado, cuando en realidad, el consumidor, simplemente, se encuentra restringido a elegir lo que los miembros del pacto quieren que elija. La caracterización de la colusión como un medio fraudulento, la ubica entre aquellos comportamientos socialmente disvaliosos trivialmente tematizados por los ordenamientos jurídicos como ilícitos penales (como ocurre con los fraudes por engaño o por abuso de confianza) proveyendo un criterio que nos ayuda a superar las objeciones que provienen desde los principios legitimadores del Derecho penal.

[cat] En l' actualitat, es duu a terme un intens debat, en diverses latituds, al voltant de la conveniència o inconveniència de criminalitzar els acords col·locaris. En analitzar els fonaments politicoeconòmics que sostenen les formes de capitalisme sota les quals vivim les nostres vides, resulta evident la rellevància que posseeix la institució de la lliure competència per a les nostres societats i la necessitat que sorgeix d' establir mecanismes normatius destinats a la seva defensa. El panorama normatiu actual és inconsistent: alguns països han adoptat un model de defensa exclusivament administratiu, d'altres s'inclinen a favor de la penalització de tota forma de cartellització dels mercats, mentre els menys opten per un model mixt que importa la penalització només d'aquelles col·lusions que afecten licitacions públiques. Entre els discursos a favor de la criminalització primen els arguments d'ordre que veuen en la imposició de penes de presó per als membres d'un cartell, un important desincentiu dirigit a la resta dels agents del mercat que pretenguin adoptar estratègies similars. Per la seva banda, els qui han intentat justificacions deontològiques per fonamentar el càstig d'aquest il·lícit encara no han pogut lliurar una resposta satisfactòria davant els principis de fragmentarietat i d 'última ràtio no sent clar per què hauríem de recórrer forçosament al Dret penal, en comptes d'optar pel Dret administratiu com a sistema normatiu competent per enfrontar aquest tipus de comportaments. En la recerca d'una resposta satisfactòria a la pregunta per la criminalització i, si s'escau, per un tractament punitiu respectuós de la dignitat dels subjectes que podrien ser condemnats per la implementació d'acords col·locaris, he emprès una investigació destinada a donar compte del veritable contingut d'injust de la col·lusió. En aquest afany, el treball pretén transcendir els límits autoimposats entre els qui han participat de la discussió actual (massa enfocada en les categories conceptuals desenvolupades per l'economia neoclàssica), reprenent una tradició jurídica europeu-continental mil·lenària, segons la qual es considerava com a delicte greu els acords celebrats entre competidors destinats a alterar el preu de les coses comerciades. Especialment rellevant resulta el reprendre certs conceptes desenvolupats per l'Economia Escolàstica i la seva comprensió de la col·lusió com una espècie de frau en contra dels consumidors que tenia lloc en alterar la posició d'equitat que havia d'imperar entre els participants dels mercats. Aquesta visió del comerç, basada en criteris de justícia commutativa, va inspirar una sèrie de regles criminals destinades a castigar les maquinacions dirigides a augmentar artificialment el preu de les coses, normes que es van estendre arreu d'Europa i que podem rastrejar des de l'Imperi Romà fins als fraus d'alteració de preus continguts en els codis penals del segle XIX. Aquesta constatació feta per terra l' estesa, però errònia idea, que el Dret antitrust és una creació anglosaxona desenvolupada, fonamentalment, durant el segle XX. Per donar compte de l'injust de la col·lusió (i ponderar adequadament la pertinència de la seva criminalització) devem, llavors, sintetitzar les aportacions de l'oblidada tradició de l'Economia Escolàstica, els avenços realitzats per la ciència econòmica durant els darrers segles, especialment, aquells provinents de la microeconomia, específicament, dels models del mercat perfecte, la competència oligopolística i la teoria del monopoli, així com els moderns avenços de la filosofia política del poder. Analitzats tots aquests antecedents, podem afirmar que la col·lusió constitueix un mitjà fraudulent que, ateses les seves característiques (tractar-se d'un pacte secret que es conforma en un context d'alts marges d'asimetria informativa), constitueix una forma d'abús de poder de mercat (i.e., la capacitat de fixar preus supracompetitius sense necessitat de prendre en consideració el comportament o la reacció dels seus possibles competidors), circumstància que des de la perspectiva dels consumidors implicarà l'exercici d'un "poder total" sobre ells. En efecte, qui abusa del poder de mercat il·lícitament obtingut a través d'un acord entre firmes rivals per afectar el comerç, restringeix seriosament la llibertat econòmica dels consumidors, els quals, atesa la relació asimètrica que es dona entre productors i compradors de béns, no tenen cap possibilitat d'advertir que el preu de les coses ha estat injustificadament incrementat, mentre continuen realitzant transaccions sota la il·lusió que trien béns o serveis de manera autònoma, quan, en realitat, simplement, prenen les decisions que els membres del cartell volen que adopti. D' aquí que es produeixi una distorsió de la realitat entre els subjectes passius, efecte que té lloc com a conseqüència de la tasca comuna d' agents econòmics que, abusant del poder de mercat que detenen, busquen obtenir lucre a costa de l' interès general. Sota aquestes condicions, els membres del cartell han afectat el mercat lesionant les condicions de confiança que han de regir en aquests àmbits perquè els béns es distribueixin correctament en la societat. La caracterització de la col·lusió com un mitjà fraudulent, la ubica entre aquells comportaments socialment disvaliosos trivialment tematitzats com a il·lícits penals (d'una manera similar a com passa amb els fraus per engany o per abús de confiança) proveint aquesta interpretació un criteri que ens permet apreciar adequadament el contingut d'injust de la col·lusió i d'aquesta manera, satisfer els requeriments dels principis limitadors del Dret penal, especialment els d' ofensivitat, fragmentarietat i última ràtio, a més de proveir una resposta raonable a la pregunta que podria articular l' autor del delicte a l' hora de ser afectat per la imposició de la pena. Qui articula un acord anticompetitiu, és castigat per haver configurat un mal caracteritzat com un frau contra els consumidors per mitjà de l'abús de poder de mercat il·lícitament obtingut en haver pactat amb qui aparentava competir, això és, se'l sanciona pel seu propi injust i no com un exemple que serveix per a l'educació o el control dels altres.

[eng] Currently, an intense debate is taking place, in various latitudes, about the convenience or inconvenience of criminalizing collusive agreements. When analyzing the microeconomic foundations that sustain the forms of capitalism under which we live our lives, it is evident the relevance of the institution of free competition for our societies and the need that arises to establish normative mechanisms aimed at its defense. Among the discourses in favor of criminalization, consequentialist arguments prevail, which see the imposition of prison

sentences for cartel members as an important dissenting point aimed at the rest of the market agents who intend to adopt similar strategies. For their part, those who have tried deontological justifications to justify the punishment of this crime have not yet been able to provide a satisfactory response to the principles of fragmentarity and ultima ratio, it is not clear why we should necessarily resort to criminal law, instead of opting for (or maintaining) administrative law as the competent regulatory system to deal with this type of behavior. In the search for a satisfactory answer to the question of criminalization and respect for the dignity of the subjects who could be convicted for the implementation of collusive agreements, we have undertaken an investigation aimed at accounting for the true unjust content of collusion. In this eagerness, we have tried to transcend the self-imposed limits of those who participate in the current discussion (too focused on the conceptual categories produced by neoclassical economics), taking up an ancient European-continental legal tradition, according to which agreements entered between competitors aimed at altering the price of traded things were considered a serious crime. Especially relevant is the rescue of Scholastic Economics and its understanding of collusion as a kind of fraud. The rescue of this tradition, added to the modern advances in the political philosophy of power, have led us to propose that collusion constitutes a fraudulent means (i.e., it would be a kind of crime of certain means) that, given its characteristics (it is a secret pact that is formed in a context of high margins of information asymmetry) constitutes a form of abuse of market power, which implies the exercise of a "total power", that is, one that is difficult to resist or controllable by citizens, a power that implies the creation of the illusion of non-existent conditions of freedom, the false idea that consumers who choose a good choose it autonomously among a series of different alternatives provided by the market, when in reality, the consumer is simply restricted to choosing what the members of the pact want him to choose. The characterization of collusion as a fraudulent means places it among those socially disadvantageous behaviors trivially thematized by legal systems as criminal offenses (as occurs with fraud by deception or abuse of trust), providing a criterion that helps us to overcome the objections that come from the legitimizing principles of criminal law.