La afectación del bien jurídico-penal en el delito de conducción bajo la influencia del alcohol o drogas tóxicas del artículo 379.2 del Código Penal español. Especial consideración de su inciso 2º

Abstract

[spa] El objeto de esta tesis es doble. En primer lugar se trata de examinar la teoría de los bienes jurídicos supraindividuales y su vinculación con la teoría de los delitos de peligro, sistematizando y realizando un juicio crítico de las posiciones existentes al respecto. Esto último culmina con la exposición de la teoría de los bienes jurídico-penales supraindividuales planteada por Corcoy Bidasolo y su propuesta de reinterpretación de los delitos de peligro como delitos de lesión respecto de dichos objetos de protección penal. En segundo lugar, se aplica la teoría antedicha al ámbito específico de la seguridad vial, con la finalidad de observar su rendimiento concreto. Esto pasa primeramente por examinar la naturaleza del o los bienes jurídico-penales protegidos en el Capítulo IV (“De los delitos contra la seguridad vial”) del Título XVII (“De los delitos contra la seguridad colectiva”) del Libro II del Código Penal. Y luego por la elección de ciertos tipos penales que, dadas sus características, sean demostrativos del problema que representa una visión conforme al paradigma tradicional de “delitos de peligro” como técnica de tipificación de ilícitos destinados a proteger “bienes jurídico-penales individuales”, frente a las pretendidas ventajas que supone una reinterpretación de estas figuras como “delitos de lesión” contra “bienes jurídico-penales supraindividuales”. Los tipos escogidos son los que establece el artículo 379.2 del Código Penal español de 1995, es decir, el de “conducción bajo la influencia del alcohol o drogas” (inciso primero) y el de “conducción etílica” (inciso segundo). Su elección se debe a que, para la doctrina tradicional, son ejemplos característicos de delitos de peligro abstracto, con todos los problemas que esto conlleva por su conflicto con el principio de lesividad y, además, por la falta de antijuridicidad material que se les atribuye. A esto debe agregarse un panorama doctrinal confuso respecto del o los bienes jurídico-penales que protegen. Dentro del examen del tipo del delito de “conducción etílica” se contiene un elemento objetivo que, para la doctrina mayoritaria, constituye una presunción iuris et de iure. Se efectúa un análisis en particular de cómo concurre al tipo objetiva y subjetivamente. Esto implica una revisión de la teoría de las presunciones y su aplicación en materia penal, conectada con el análisis del principio de la presunción de inocencia y de la teoría de la carga de la prueba en 15 materia penal. Objetivamente se trata de establecerlo. En cuanto a la subjetividad, se teoriza sobre la manera en que el elemento objetivo “presunción legal iuris et de iure” debe ser considerado en cuanto objeto del dolo.

[cat] L'objecte d'aquesta tesi és doble. En primer lloc es tracta d'examinar la teoria dels béns jurídics supraindividuals i la seva vinculació amb la teoria dels delictes de perill, sistematitzant i realitzant un judici crític de les posicions existents sobre aquest tema. Això últim culmina amb l'exposició de la teoria dels béns jurídic-penals supraindividuals plantejada per Corcoy Bidasolo i la seva proposta de reinterpretació dels delictes de perill com a delictes de lesió respecte d'aquests objectes de protecció penal. En segon lloc, s'aplica la teoria avantdita a l'àmbit específic de la seguretat viària, amb la finalitat d'observar el seu rendiment concret. Això passa primerament per examinar la naturalesa de l'o els béns jurídic-penals protegits en el Capítol IV (“dels delictes contra la seguretat viària”) del Títol XVII (“Dels delictes contra la seguretat col·lectiva”) del Llibre II del Codi Penal. I després per l'elecció d'uns certs tipus penals que, donades les seves característiques, siguin demostratius del problema que representa una visió conforme al paradigma tradicional de “delictes de perill” com a tècnica de tipificació d'il·lícits destinats a protegir “béns jurídic-penals individuals”, enfront dels pretesos avantatges que suposa una reinterpretació d'aquestes figures com a “delictes de lesió” contra “béns jurídic-penals supraindividuals”. Els tipus triats són els que estableix l'article 379.2 del Codi Penal espanyol de 1995, és a dir, el de “conducció sota la influència de l'alcohol o drogues” (incís primer) i el de “conducció etílica” (incís segon). La seva elecció es deu al fet que, per a la doctrina tradicional, són el paradigma dels delictes de perill abstracte, amb tots els problemes que això comporta pel seu conflicte amb el principi de lesivitat i, a més, per la falta d'antijuridicitat material que se'ls atribueix. A això ha d'agregar-se un panorama doctrinal confús respecte de l'o els béns jurídic-penals que protegeixen. Dins de l'examen del tipus del delicte de “conducció etílica” es conté un element objectiu que, per a la doctrina majoritària, constitueix una presumpció iuris et de

iure. S'efectua una anàlisi en particular de com concorre al tipus objectiva i subjectivament. Això implica una revisió de la teoria de les presumpcions i la seva aplicació en matèria penal, connectada amb l'anàlisi del principi de la presumpció d'innocència i de la teoria de la càrrega de la prova en matèria penal. Objectivament es tracta d’establir-ho. Quant a la subjectivitat, es teoritza sobre la manera com l'element objectiu “presumpció legal iuris te de iure” ha de ser considerat com a objecte del dol.

[eng] The objective of this thesis is double. Firstly, it is to examine the theory of supra-individual legal rights and its link with the theory of crimes of danger, systematizing and making a critical assessment of the existing positions on the matter. The latter culminates with the exposition of the theory of supra-individual criminal-legal rights proposed by Corcoy Bidasolo and his proposal to reinterpret crimes of danger as crimes of injury with respect to said objects of criminal protection. Secondly, the aforementioned theory will be applied to the specific field of road safety, in order to observe its specific performance. This involves first examining the nature of the criminal-legal right, or rights, protected in Chapter IV (“De los delitos contra la seguridad vial”) of Title XVII (“De los delitos contra la seguridad colectiva”) of Book II of the Criminal Code. And then by the choice of certain types of crime that, given their characteristics, are demonstrative of the problem represented by a vision in accordance with the traditional paradigm of “crimes of danger” as a technique for classifying illicit acts intended to protect “individual criminal-legal rights”, as opposed to the alleged advantages of a reinterpretation of these figures as “crimes of injury” against “supra-individual criminal-legal rights”. The types chosen are those established by article 379.2 of the Spanish Criminal Code of 1995, that is, “driving under the influence of alcohol or drugs” (first paragraph) and “drunk driving” (second paragraph). This choice is due to the fact that, for traditional doctrine, they are the prime examples of abstract danger crimes, with all the problems that this entails due to their conflict with the principle of harmfulness and, in addition, due to the lack of material unlawfulness

attributed to them. This must be added on top of a confusing doctrinal panorama regarding the legal-criminal rights that they protect. Within the examination of the type of crime of “drunk driving” there is an objective element that, for the majority doctrine, constitutes a presumption iuris et de iure. A particular analysis will be carried out of how the type is objectively and subjectively concurred. This implies a review of the theory of presumptions and their application in criminal matters, in concert with the analysis of the principle of the presumption of innocence and the theory of the burden of proof in criminal matters. Objectively, it is about establishing. As for subjectivity, it is theorized about the way in which the objective element “legal presumption iuris et de iure” should be considered as the object of intent.