New indications for conduction system pacing: The need for a simplified technique

Abstract

L'objectiu principal d'aquesta tesi és avaluar l'impacte de l'estimulació del sistema de conducció (CSP) i les diferents modalitats d'implant en pacients que requereixen estimulació ventricular.

La producció científica daquesta tesi consta de dos estudis.

En el primer estudi, l'assaig estimulació del sistema de conducció per evitar la disfunció del ventricle Esquerre (STAY), es va realitzar un assaig clínic aleatoritzat (RCT) unicèntric que va comparar l'estimulació del sistema de conducció (CSP), ja sigui amb estimulació del feix de His (HBP) o de la branca esquerra apical del ventricle dret (RVAP) en pacients amb bloqueig auriculoventricular (AVB) d'alt grau, estimulació ventricular (VP) esperada >80% i fracció d'ejecció del ventricle esquerre (LVEF) conservada o lleugerament deteriorada. Als 6 mesos de seguiment, la FEVI va mostrar una disminució significativa únicament al grup RVAP, mentre que es va mantenir preservada al grup CSP. Els canvis estructurals van acompanyar-se d'una reducció significativa dels reingressos per insuficiència cardíaca (HF) al grup CSP.

El següent estudi va ser un estudi observacional multicèntric que va avaluar l'avaluació dels criteris de LBBAP mitjançant un analitzador de sistemes d'estimulació (PSA) davant d'un sistema de registre electrofisiològic (EP-RS) durant els procediments d'implant de CSP. La troballa principal d'aquest estudi és la demostració de la possibilitat d'avaluar els criteris de LBBAP mitjançant un PSA, de manera similar a l'EP-RS estàndard. En aquest estudi s'ha proposat una nova tècnica per obtenir les derivacions de PSA V1 i V6, anàloga a les mostrades per l'EP-RS, senzilla i estandarditzada. Els criteris d'avaluació de LBBAP van assolir una concordança del 96,4% entre l'EP-RS i el PSA, i els mesuraments específics van mostrar correlacions significatives de bones a excel·lents, sense biaixos significatius en l'anàlisi de Bland-Altmann. No es van observar diferències en els mesuraments obtinguts per diferents sistemes de PSA comparats entre si o en comparar PSA bipolars/monopolars, suggerint que una configuració estandarditzada és raonable per a tots els PSA avaluats.

Aquestes troballes són rellevants a la pràctica clínica ateses les aplicacions directes pel que fa al benefici clínic per als pacients, a més de permetre l'expansió dels procediments de CSP fora dels laboratoris especialitzats en electrofisiologia.

El objetivo principal de esta tesis es evaluar el impacto de la estimulación del sistema de conducción (CSP) y las diferentes modalidades de implante en pacientes que requieren estimulación ventricular.

La producción científica de esta tesis consta de dos estudios.

En el primer estudio, el ensayo estimulación del sistema de conducción para evitar la disfunción del ventrículo Izquierdo (STAY), se realizó un ensayo clínico aleatorizado (RCT) unicéntrico que comparó la estimulación del sistema de conducción (CSP), ya sea con estimulación del haz de His (HBP) o de la rama izquierda del haz de His (LBBP), frente a la estimulación apical del ventrículo derecho (RVAP) en pacientes con bloqueo auriculoventricular (AVB) de alto grado, estimulación ventricular (VP) esperada >80% y fracción de eyección del ventrículo izquierdo (LVEF) conservada o ligeramente deteriorada. A los 6 meses de seguimiento, la FEVI mostró una disminución significativa únicamente en el grupo RVAP, mientras que se mantuvo preservada en el grupo CSP. Los cambios estructurales se acompañaron de una reducción significativa de los reingresos por insuficiencia cardíaca (HF) en el grupo CSP.

El siguiente estudio fue un estudio observacional multicéntrico que evaluó la evaluación de los criterios de LBBAP mediante un analizador de sistemas de estimulación (PSA) frente a un sistema de registro electrofisiológico (EP-RS) durante los procedimientos de implante de CSP. El principal hallazgo de este estudio es la demostración de la posibilidad de evaluar los criterios de LBBAP mediante un PSA, de forma similar al EP-RS estándar. En este estudio se ha propuesto una nueva técnica para obtener las derivaciones de PSA V1 y V6, análoga a las mostradas por el EP-RS, que es sencilla y estandarizada. Los criterios de evaluación de LBBAP alcanzaron una concordancia del 96,4% entre el EP-RS y el PSA, y las mediciones específicas mostraron correlaciones significativas de buenas a excelentes, sin sesgos significativo en el análisis de Bland-Altmann. No se observaron diferencias en las mediciones obtenidas por diferentes sistemas de PSA comparados entre sí o al comparar PSA bipolares/monopolares, sugiriendo que una configuración estandarizada es razonable para todos los PSA evaluados.

Estos hallazgos son relevantes en la práctica clínica dadas las aplicaciones directas en cuanto al beneficio clínico para los pacientes, además de permitir la expansión de los procedimientos de CSP fuera de los laboratorios especializados en electrofisiología.

The main objective of this thesis is to assess the impact of CSP and different implant modalities in patients requiring ventricular pacing.

The scientific production of this thesis consists of two studies.

In the first study, the Conduction system stimulation to avoid left ventricle dysfunction (STAY) trial, we performed a single center, randomized clinical trial (RCT) comparing conduction system pacing (CSP), either with His bundle pacing (HBP) or left bundle branch pacing (LBBP) vs Right ventricular apical pacing (RVAP) in patients with high degree atrioventricular block (AVB), expected ventricular pacing (VP) >80% and preserved or mildly deteriorated left ventricular ejection fraction (LVEF). At 6-month follow-up, LVEF showed a significant decrease only in the RVAP group, with preservation in the CSP group. The structural changes were accompanied by a significant reduction in heart failure (HF) related readmissions in the CSP group.

The following study was a multicentric, observational study, evaluating LBBAP criteria assessment by using a pacing system analyzer (PSA) vs electrophysiological recording system (EP-RS) during CSP implantation procedures. The main finding of this study is the demonstration of the possibility of LBBAP criteria assessment by using a PSA, in a similar way to the standard EP-RS. A new technique to obtain V1 and V6 PSA leads, analogous to those displayed by the EP-RS has been proposed in this study, being simple and standardized. The LBBAP assessment criteria reached a 96,4% agreement between EP-RS and PSA, and specific measurements showed a significant good to excellent correlations and no significant bias in the Bland-Altmann plot analysis. No differences were observed in measurements obtained by different PSA systems compared between them or by comparing bipolar/monopolar PSAs, suggesting that a standardized configuration is reasonable for all the PSAs evaluated.

These findings are relevant in clinical practice given the direct applications regarding clinical benefit for patients as well as enabling the expansion of CSP procedures outside specialized electrophysiology laboratories.