Caracterització del sector de l'edificació des del punt de vista de les emissions de gasos d'efecte hivernacle

Abstract

The accumulation of greenhouse gases (GHGs) in the atmosphere, the outcome of unsustainable management of our resources, is triggering one of the most critical environmental issues worldwide: climate change. To avoid irreparable damage to the climate system, the scientific community has set the goal of lowering emissions to between 50% and 85% of 1990 levels by 2050. Lowering emissions by these amounts entails a major effort from all sectors of society, including the building sector, which is responsible for around one-third of carbon emissions worldwide. The emissions from this sector must also be urgently lowered because many of the buildings that are built and exist today will still be in use in 2050. The goal of this thesis, namely to describe the building sector from the standpoint of GHG emissions, was posited in this context. This description aims to provide a new vantage point or way of understanding the sector which, unlike many of the perspectives applied to the sector to lower emissions today, will enable us to handle the emissions reduction demands in a truly effective way. The process of describing the sector is grounded upon the understanding that the root of the problem of climate change is the unsustainable management of the resources used in our society. Therefore, we begin by defining what sustainable construction is, in order to later identify, describe, classify and relate the main parameters that come into play in the sustainability of the building sector. In order to make the sector sustainable, all the material flows involved in habitability ¿ which is the usefulness that should come from building ¿ should close the material cycles. For this reason, the parameters that come into play in the sustainability of the sector are divided into two groups: material flows and habitability. The former is what should be used to assess the closure of the material cycles, while the latter can be used to assess whether the habitability needs are being met. Of all the possible material cycles, we only consider the ones related to GHG emissions. These emissions, which accumulate in the atmosphere, are a direct indicator of open material cycles. What is more, because of the seriousness of their impact and because they mainly stem from the burning of fossil fuels, which are in widespread use in all of society¿s activities, they can also be considered a reliable indicator of unsustainability. In addition to identifying the main groups of elements that come into play in the sustainability of construction, the consideration of a period of time in the analysis of the sector requires us to subdivide the material flows into two groups. The first group consists of the flows themselves, that is, what enters or leaves the sector during the period of analysis, while the second group consists of what are called fund of service, that is, the stock of buildings that remain unchanged and are composed of materials that were and will be material flows in another period of analysis. Thus, the main parameters of the description are the material flows (resources), the fund of service (stock of buildings) and habitability (occupation). The theoretical description is complemented by a numerical description of the Spanish building sector. In this case, we use the methodology of quantifying the elements that come into play in the sustainability of the sector, while we also identify the information that is unavailable but that would be necessary to make an accurate quantification. Finally, we critically compare this description with other visions and strategies that act to lower the building sector¿s emissions, stressing the factors that do not dovetail with the description proposed in this thesis which might be one of the motives impeding an effective and efficient drop in emissions.

L’acumulació dels gasos d’efecte hivernacle (GEH) a l’atmosfera, fruit d’una gestió insostenible dels recursos, està provocant una de les qüestions ambientals més crítiques a escala mundial: el canvi climàtic. Per evitar danys irreparables en el sistema climàtic, la comunitat científica estableix l’objectiu de reduir les emissions de l’any 2050 entre un 50 % i un 85 % respecte a les de 1990. Reduir aquestes quantitats d’emissions implica un esforç important des de tots els sectors de la societat. També del sector de l’edificació, que és responsable de prop d’un terç de les emissions de carboni al món. Les emissions d’aquest sector, a més, s’han de reduir de forma urgent perquè una part molt important dels edificis que es construeixen i existeixen avui estaran en ús l’any 2050. En aquest context es planteja l’objectiu de la tesi: caracteritzar el sector de l’edificació des del punt de vista de les emissions de GEH. Aquesta caracterització pretén donar una nova visió o manera d’entendre el sector que permeti –a diferència de moltes de les visions actuals que s’apliquen al sector per reduir emissions– fer front a les exigències de reducció de forma realment efectiva. El procés de caracteritzar el sector parteix de la base que l’arrel del problema del canvi climàtic correspon a una gestió insostenible dels recursos utilitzats en la nostra societat. Per tant, es comença per definir què és l’edificació sostenible i, posteriorment, s’identifiquen, descriuen, classifiquen i relacionen els principals paràmetres que intervenen en la sostenibilitat del sector de l’edificació. Per assolir la sostenibilitat del sector és necessari que tots els fluxos materials implicats en l’habitabilitat –que és la utilitat que ha de proveir l’edificació– tanquin els cicles materials. És per això que s’identifiquen en dos grups els paràmetres que intervenen en la sostenibilitat del sector: el dels fluxos materials i el de l’habitabilitat. El primer és el que ha de servir per valorar el tancament dels cicles materials, i el segon, la satisfacció de les necessitats relacionades amb el fet d’habitar. De tots els cicles materials possibles, només es consideren els que estan relacionats amb les emissions de GEH. Aquestes emissions, que s’acumulen a l’atmosfera, són un indicador directe de cicles materials oberts. A més, per la gravetat de l’impacte que causen i perquè tenen l’origen principal en la crema de combustibles fòssils, l’ús dels quals està generalitzat en totes les activitats de la societat, també es poden considerar un bon indicador de la insostenibilitat. A part d’identificar els dos grups principals dels elements que intervenen en la sostenibilitat de l’edificació, la consideració d’un període de temps en l’anàlisi obliga a subdividir en dos el grup dels fluxos materials. Per una banda, els fluxos pròpiament dits, és a dir, allò que entra o surt de l’àmbit del sector durant el període d’anàlisi, i, per l’altra, el que s’anomena fons de servei, és a dir, el parc edificat que roman sense canvis i que es compon de materials que van ser i seran fluxos materials en un altre període d’anàlisi. Així, els paràmetres principals de la caracterització són els fluxos materials (recursos), el fons de servei (parc edificat) i l’habitabilitat (ocupació). La caracterització teòrica que es proposa es complementa amb la caracterització numèrica del sector de l’edificació espanyol. En aquest cas, es planteja una metodologia de quantificació dels elements que intervenen en la sostenibilitat del sector, al mateix temps que s’identifica la informació no disponible que seria necessària per poder fer una quantificació adequada. Finalment, es compara de forma crítica la caracterització pròpia amb altres visions i estratègies que actuen sobre el sector de l’edificació per reduir-ne les emissions, destacant els aspectes que no coincideixen amb la caracterització proposada i que poden ser uns dels motius que impedeixen una reducció efectiva i eficient de les emissions.