La luz: de herramienta a lenguaje. Una nueva metodología de iluminación artificial en el proyecto arquitectónico.

Abstract

The constant development of artificial lighting throughout the twentieth century helped to develop architecture to the current situation in which a new methodology is needed for teaching the subject in architectural studies. In the constant search for new forms of representation and transmission of architectural ideas and proposals, artificial lighting provides a language capable of creating new images and new spaces with a totally innovative expression. At a time when the use of lighting is flourishing in architecture, there is a need for a profound reflection on the progress of this field in the last century. A critical analysis of the results will aid decision making by architects and architecture students, and in particular will avoid the trivialization of artificial lighting in architecture. This thesis deals with the study of artificial lighting in different fields of application such as art, light design, theoretical teaching and architectural practice. The transformation of artificial lighting from a functional tool to a formal language is the result of a long process of technological development and constant exchange of experience in various technical, artistic and cultural disciplines. The thesis aims to open the way for future studies in the field of artificial lighting in architecture that will help to train future professionals who are sensitive to artificial lighting and have the technical and creative ability to use their knowledge in their own work and achievements. Just as the different architectural styles have standard names to define their specific qualities and characteristics, the study of the formal language of architecture should incorporate a specific characterization of artificial lighting. The thesis makes a profound study of light design and proposes a classification based on the effects produced in space. It also examines the linguistic definition and architectural conceptualization of artificial lighting systems and analyses in depth the methodological techniques of representation of lighting effects, based on knowledge of the qualities and peculiarities of artificial light. Finally, it initiates the study of lighting dynamics and perception, indicating the current possibilities as a starting point for future research. I believe that this thesis addresses the challenge of involving the discipline of artificial lighting technology in architectural design, including compositional, formal and creative aspects but without neglecting the scientific and technological knowledge implicit in artificial lighting.

A lo largo del siglo XX se ha producido una evolución constante de factores relacionados con la iluminación artificial, que han contribuido a la evolución de la arquitectura hasta la situación actual, en la que es necesario establecer una nueva metodología para incorporar la iluminación artificial en la enseñanza de la propia arquitectura. La arquitectura, en su búsqueda constante de nuevas formas de representación y de transmisión de ideas y propuestas, descubre que la iluminación artificial ofrece un lenguaje capaz de generar nuevas imágenes y nuevos espacios con una expresividad totalmente innovadora. La necesidad de realizar la tesis se fundamenta en la situación actual de efervescencia lumínica de la arquitectura en la que conviene hacer una reflexión profunda que fije negro sobre blanco los resultados y las ideas producidas a lo largo del último siglo, tanto para que sean utilizados en el análisis crítico de los resultados como para que sirvan de guía en la toma de decisiones de arquitectos y estudiantes de arquitectura, y sobre todo para evitar la frivolización de la iluminación artificial en la arquitectura. La tesis se ocupa del estudio de la luz artificial en diferentes campos de aplicación como el arte, el diseño de luminarias y la enseñanza teórica, incluso su incorporación definitiva en la arquitectura. La transformación de la luz artificial, de herramienta funcional a lenguaje formal, es consecuencia de un largo proceso de desarrollo tecnológico y de intercambio constante de experiencias entre diferentes disciplinas técnicas, artísticas y culturales. Esta tesis pretende abrir el camino a futuros estudios en el campo de la iluminación artificial en la arquitectura, que contribuyan a la formación de profesionales sensibilizados con la luz artificial, con la capacidad técnica y creativa suficiente para materializar los conocimientos adquiridos en sus propias obras y realizaciones. Del mismo modo en que los diferentes estilos arquitectónicos tienen denominaciones más o menos aceptadas para definir sus cualidades y características específicas, convendría iniciar el estudio del lenguaje formal de la arquitectura a partir de una cualificación específica y propia de la iluminación artificial. La tesis ha profundizado en el estudio del diseño de las luminarias y ha planteado una propuesta de clasificación según los efectos lumínicos producidos en el espacio. También analiza la definición lingüística, la conceptualización arquitectónica de los sistemas de iluminación artificial y se han analizado a fondo las técnicas metodológicas de representación de los efectos lumínicos, desde el conocimiento de las cualidades y singularidades de la luz artificial. También se ha iniciado el estudio de los aspectos asociados a la dinámica lumínica y perceptiva, indicando las diferentes posibilidades actuales como punto de inicio de futuras investigaciones. Finalmente, consideramos que esta tesis afronta voluntariamente el reto de incluir la disciplina de la tecnología de la iluminación artificial en la de la proyectación arquitectónica desde planteamientos de índole compositiva, formal y creativa, pero sin olvidar los conocimientos científicos tecnológicos implícitos en la luz artificial.

Al llarg del segle XX s’ha produït una evolució constant de factors relacionats amb la il·luminació artificial que han contribuït a fer evolucionar l’arquitectura fins a la situació actual, en què és necessari establir una nova metodologia per incorporar la il·luminació artificial en l’ensenyament de la mateixa arquitectura. L’arquitectura, en la seva recerca constant de noves formes de representació i de transmissió d’idees i propostes, troba que la il·luminació artificial ofereix un llenguatge capaç de generar noves imatges i nous espais amb una expressivitat totalment innovadora. La necessitat d’elaborar la tesi es fonamenta en la situació actual d’efervescència lumínica de l’arquitectura, en què convé fer una reflexió profunda que fixi clarament els resultats i les idees produïts al llarg de l’últim segle, tant perquè s’utilitzin en l’anàlisi crítica dels resultats com perquè serveixin de guia en la presa de decisions dels arquitectes i estudiants d’arquitectura, i sobretot per evitar la banalització de la il·luminació artificial en l’arquitectura. La tesi s’ocupa de l’estudi de la llum artificial en diferents camps d’aplicació com són l’art, el disseny de llumeneres, l’ensenyament teòric i la incorporació definitiva en l’arquitectura. La transformació de la llum artificial d’eina funcional a llenguatge formal és fruit d’un llarg procés de desenvolupament tecnològic i d’intercanvi constant d’experiències en diferents disciplines tècniques, artístiques i culturals. Aquesta tesi pretén obrir el camí a futurs estudis en el camp de la il·luminació artificial en l’arquitectura, que contribueixin a la formació de professionals sensibilitzats amb la llum artificial, amb capacitat tècnica i creativa suficient per materialitzar els coneixements adquirits en les pròpies obres i realitzacions. De la mateixa manera que els diferents estils arquitectònics tenen denominacions més o menys acceptades per definir les seves qualitats i característiques específiques, convindria iniciar l’estudi del llenguatge formal de l’arquitectura a partir d’una qualificació específica i pròpia de la il·luminació artificial. La tesi ha aprofundit en l’estudi del disseny de les llumeneres i ha plantejat una proposta de classificació d’acord amb els efectes produïts en l’espai. També analitza la definició lingüística i la conceptualització arquitectònica dels sistemes d’il·luminació artificial, i s’hi han analitzat a fons les tècniques metodològiques de representació dels efectes lumínics, des del coneixement de les qualitats i singularitats de la llum artificial. També s’hi ha iniciat l’estudi dels aspectes associats a la dinàmica lumínica i perceptiva, i s’hi han indicat les diferents possibilitats actuals com a punt d’inici de futures investigacions. Finalment, considerem que aquesta tesi afronta voluntàriament el repte d’incloure la disciplina de la tecnologia de la il·luminació artificial en la de la projectació arquitectònica des de plantejaments d’índole compositiva, formal i creativa, però sense oblidar els coneixement científics i tecnològics implícits en la llum artificial.