Prevalence, clinical correlates and factors associated with course and outcome of anxiety disorders in youth with bipolar disorders

Abstract

OBJECTIVE: Anxiety disorders are among the most common comorbid conditions in youth with bipolar disorder (BP). We aimed to examine the prevalence, correlates, persistence (>50% of the follow-up time), and the onset of new anxiety disorders in youth with comorbid anxiety disorders and BP.

METHODS: As part of the Course and Outcome of Bipolar Youth study (COBY), 446 youth ages 7 to 17, who met DSM-IV criteria for BP-I (n=260), BP-II (n=32) or operationalized criteria for BP not otherwise specified (BP-NOS; n=154) were included. Subjects were evaluated for current and lifetime Axis-I psychiatric disorders at intake using the Schedule for Affective Disorders and Schizophrenia for School-Aged Children–Present and Lifetime version (K-SADS-PL), and standardized instruments to assess functioning and family history. Subjects were followed on average 5 years using the Longitudinal Interval Follow-up Evaluation.

RESULTS: Forty-four percent (n=194) of the sample met DSM-IV criteria for at least one lifetime anxiety disorder, most commonly separation anxiety (24%) and generalized anxiety disorders (16%). Nearly 20% met criteria for two or more anxiety disorders. Overall, anxiety disorders predated the onset of BP. BP-II subjects were more likely than BP-I or BP-NOS subjects to have a comorbid anxiety disorder. After adjusting for confounding factors, BP youth with anxiety were more likely to have BP-II, longer duration of mood symptoms, more severe ratings of depression, and family history of depression, hopelessness and somatic complaints during their worst lifetime depressive episode than those without anxiety. Of the 170 youth who had anxiety at intake, 80.6% had an anxiety disorder at any time during the follow-up. Most of the anxiety disorders during the follow-up were of the same type as those present at intake. About 50% of the youth had persistent anxiety, particularly Generalized Anxiety Disorder (GAD). Persistence was associated with multiple anxiety disorders, less follow-up time in euthymia, less conduct disorder, and less treatment with antimanic and antidepressant medications (all p-values≤0.05). Twenty-five percent of the sample who did not have an anxiety disorder at intake developed new anxiety disorders during follow-up, most commonly GAD. New onsets were significantly associated with being female, lower socioeconomic status, presence of attention-deficit/hyperactivity disorder and substance use disorder and more follow-up time with manic or hypomanic symptoms (all p-values≤0.05)

CONCLUSIONS: Comorbid anxiety disorders are common in youth with BP, and most often predate BP onset. BP-II, a family history of depression, and more severe lifetime depressive episodes distinguish BP youth with comorbid anxiety disorders from those without. In addition, anxiety disorders in youth with BP tend to persist and new anxiety disorders onset in a substantial proportion of the sample. Careful consideration should be given to the assessment of comorbid anxiety in BP youth. Furthermore, early identification of factors associated with the persistence and onset of new anxiety disorders may enable the development of strategies for treatment and prevention.

OBJECTIUS: Els trastorns d'ansietat són les condicions comòrbides més comuns en nens i adolescents amb trastorn bipolar (TB), però fins on sabem, cap estudi ha examinat l'evolució dels trastorns d'ansietat en joves i adults amb TB. L'objectiu de l'estudi va ser examinar els factors associats amb la persistència (>50% del temps de seguiment) i l'aparició de nous trastorns d'ansietat en nens i adolescents amb TB.

MÈTODE: Com a part de l’estudi Course and Outcome of Bipolar Youth (COBY), 413 nens i adolescents entre 7 i 17 anys que complien els criteris per el Manual Diagnòstic i Estadístic IV (DSM-IV) pel TB-I (n=244), TB-II (n=28) o el criteri operacionalitzat pel TB no especificat (TB-NOS; n=154) van ser reclutats principalment de consultoris d'atenció ambulatòria. Els subjectes van ser seguits de mitjana durant 5 anys utilitzant el Longitudinal Interval Follow-up Evaluation.

RESULTATS: Dels 170 nens i adolescents que presentaven ansietat a l'inici de l’estudi, el 80.6% tenia un trastorn d'ansietat en qualsevol moment durant el seguiment. La majoria dels trastorns d'ansietat durant el seguiment van ser del mateix tipus que els presents a l'inici de l'estudi. Al voltant del 50% dels joves tenien persistència d'ansietat, sobretot trastorn d'ansietat generalitzada (TAG). La persistència es va associar amb trastorns d'ansietat múltiple, menys temps de seguiment en eutimia, menys trastorn de conducta i menor tractament amb medicaments antidepressius i antimaníacs. Vint-cinc per cent de la mostra que no tenien un trastorn d'ansietat a l'inici, va desenvolupar nous trastorns d'ansietat durant el seguiment, en general TAG. L'inici de nous trastorns d'ansietat es va associar significativament amb ser dona, baix nivell socioeconòmic, presència del trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat, trastorn per consum de substàncies i més temps de seguiment amb símptomes maníacs o hipomaníacs.

CONCLUSIONS: Els trastorns d'ansietat en nens i adolescents amb TB tendeixen a persistir i l'ansietat de nou inici apareix en una proporció substancial de la mostra. S'ha de prestar atenció a l'avaluació de l'ansietat comòrbida en nens i adolescents amb TB i la identificació precoç dels factors associats amb la persistència i l'aparició de nous trastorns d'ansietat poden permetre el desenvolupament d'estratègies pel tractament i la seva prevenció.