Ecoetologia i biologia de l'esquirol (Sciurus vulgaris, Linnaeus, 1758) en dos hàbitats de predictibilitat alimentària contínua que difereixen en l'abundància d'aliment

Abstract

La història natural de "Sciurus vulgaris" a l'àrea de distribució d'Europa occidental és coneguda en la zona nòrdicacentral (70º N - 50º N), però és gairebé desconeguda en el terç meridional (50° N - 37' N), tot i que té una importància notable en els ecosistemes forestals. <br/><br/>Les publicacions o notes científiques sobre l'esquirol a la península Ibèrica fins a l'actualitat són escasses i tracten sobre temes molt concrets. A la vista d'aquest nivell de coneixements, tenia interès iniciar el present estudi per conèixer: <br/><br/>I) La història natural de l'espècie en el límit meridional de la seva àrea de distribució d'Europa occidental (hàbitat mediterrani) en els aspectes següents: variacions estacionals del pes corporal i del cicle reproductor, dinàmica poblacional (densitat, ratio de sexes i estructura d'edats), comportament espacial, ús, selecció i ubicació dels nius i activitat mensual i anyal, en relació a l'abundància d'aliment, l'índex de depredació i el grau d'aïllament de l'hàbitat. <br/><br/>II) Comparar les variables citades en relació a les que presenten les poblacions d'Europa central que resideixen en hàbitats amb menor predictibilitat d'aliment (d'alt poder energètic) en el temps i amb variables meteorològiques més extremes. <br/><br/>Es va escollir un hàbitat amb abundància d'aliment que permetia fer un disseny d'estudi natural que serviria per confirmar les estratègies adaptatives dels rosegadors descrites en experiments puntuals en relació a la disponibilitat d'aliment. <br/><br/>La present tesi s'ha estructurat en dues parts (inclouen 62 figures i 82 taules): <br/><br/>I) Part primera. Consta d'una introducció general i material i mètodes generals. <br/><br/>II) Part segona. Consta de set capítols (0-6) i cadascun d'ells té introducció, material i mètodes, resultats, discussió (el Cap. 0 també té conclusions) i sumari. Les taules i figures que acompanyen cada capítol tenen numeració pròpia. <br/><br/>L'estudi s'ha realitzat en dues àrees no explotades forestalment: dos hàbitats mediterranis litorals madurs, situats a la serra de Collserola (prov. Barcelona, nord-est d'Espanya) que forma part del sistema Litoral amb una alçada màxima de 512 m (s.n.m.) (distant 7 km de la costa sense tenir en compte l'orografia del terreny) i que està delimitada pel tram final dels cursos dels rius Llobregat al sud i Besòs al nord.