Universitat de Barcelona. Departament de Geografia Humana
La “Revolució urbana i drets ciutadans”, títol de la tesi, no es pot adscriure a una disciplina acadèmica específica. Crec que predomina la Geografia Urbana, però també hi ha Urbanisme, és a dir intervenció sobre el territori, Política (no confondre amb “ciència política”), és a dir preses de posició al llarg de tots els texts, Sociologia i Dret (cal dir que van ser les primeres disciplines dels meus estudis universitaris) i sempre present una visió històrica. No cal dir que em sento molt més proper al historicisme de Gramsci que al estructuralisme que va marcar molt (excessivament) a la meva generació i que mai m’ha atret, malgrat que en algun dels meus primers treballs, de fa 40 anys, es notés la seva influència. La primera i la segona parts del treball es basa en escrits i reflexions dels darrers anys. En els anys 90 reconec que vaig prioritzar la dimensió positiva de la ciutat, influència especialment deguda als meus 12 anys (1983-95) en el govern de Barcelona. Gradualment he recuperat el “mètode dialèctic” i m’he centrat principalment en les contradiccions dels processos urbans. La primera part és analítica i general i exposa la fallida de les promeses de la revolució urbana de les darreres dècades. Es centra en la ciutat metropolitana o les regions urbanitzades. Inclou també una reflexió sobre l’ensenyament del urbanisme, resultat de la reflexió sobre el màster que he dirigit a partir de l’any 2000 a la UB i després a la UOC. Aquesta part està feta des de la perspectiva relacional entre els poders polítics i els processos urbans en la seva dimensió socio-econòmica a més de territorial. La segona part, a partir de l’anàlisi crítica de l’urbanisme, està feta des de la perspectiva de la relació entre espai públic i moviments socials. La qüestió de l’espai públic, vinculat al dret a la ciutat, ha estat el principal eix de reflexió en els darrers 10 anys. Els annexes (14 entre les dues parts) permeten presentar anàlisis concretes que complementen els texts bàsics. La tercera part consisteix en un sol capítol però molt extens (90 pàgs.), es de redacció molt recent i reprèn els temes del primer capítol a partir de la crisi econòmico-financera iniciada cap els anys 2007-2008, una crisi molt vinculada als processos d’urbanització especulativa i a la borbolla immobiliària. És el capítol més “polític”. Els tres annexes que completen aquesta part són també representatius de l’ideari de l’autor i han estat escrits en moments diversos. He afegit un text complementari que ha donat com a resultat un segon volum de 300 pàgines. Una mena d’autobiografia sobre com he après el que sé de les ciutats i he afegit una relació bastant extensa de les publicacions (llibres i articles) i dels treballs (informes, plans o projectes, etc) realitzats al llarg de gairebé 50 anys. L’he titulada “Les meves universitats. Història d’un procés d’aprenentatge”. El títol, inspirat en Gorki, ja dóna la pista de que no es tracta d’una “autobiografia intel•lectual”. El meu aprenentatge ha estat més al carrer que a les aules, més en la pràctica política i social i també professional de l’urbanisme que en la recerca, més en els viatges que en el sedentarisme obligat per les classes universitàries. Reivindico com mètode de coneixement el que es deriva de la pràctica social, professional i política. Però crec que aquesta vida agitada no m’ha impedit llegir, escriure i fins i tot pensar. Sense menysprear altres formes de coneixement, com el que s’entén actualment en el món acadèmic, reivindico el valor del coneixement derivat de la pràctica i no admeto que se li negui el seu caràcter “científic”, si és que les ciències socials es poden qualificar així. En la reflexió sobre la pràctica hi ha també base teòrica, mètode, treball empíric i verificació o avaluació dels resultats. El text de conclusió es titula “L’agonia de la Universitat i la responsabilitat dels intel•lectuals” i és una crítica de la regressió de les ciències socials quan es converteixen en caricatures de les anomenades “ciències dures”.
“Urban Revolution and citizens’ rights”, the title of the thesis, can not be assigned to a specific academic discipline. I think it fits into Urban Geography, but also Urban Planning, that is to say intervention on the territory, and Politics (not to be confused with “political science”), i.e. giving points of view in all of the writings, as well as Sociology and Law (these disciplines were my majors at the University) and offers a historical view, present through the text. Needles to say that I always felt closer to Gramsci and his historicism then to structuralism that marked my generation (in excess) and never attracted me, although in my first works, written 40 years ago, one could notice its influence. The first part of the thesis is analytical and general and exposes the failure of the promises of urban revolution of the past decades. It focuses on the metropolitan city or urbanized regions. It also includes a reflection on the way Urbanism has been taught, a result of my experience in the Master course that I directed at the University of Barcelona from 2000 to 2006 and later at Open University of Catalonia. This part is written from a relational perspective between political power and urban processes in their socio-economical and territorial dimension. The second part is based on a critical analysis of urbanism and is written from a perspective of the relationship between public space and social movements. The question of public space, related to the right to the city, has been a principal axis of my thinking in the past 10 years. The annexes (14 altogether), allow us to present a specific analysis that complement the base text. The third part consists of only one chapter, but much longer (90 pages), that has been written quite recently and it returns to the topics from the first chapter now from the perspective of an economic-finance crisis that began in 2007-2008, a crisis whose roots are largely to be found in speculative urbanization and real estate bubble. It is a rather “political” chapter. The three annexes that complete this part are also representative of the author’s ideology and have been written at different moments. I also added a complementary text that turned to be a second volume of 300 pages. It is a sort of autobiography about the way I learned what I know about the cities. I also added a long list of my publications (books and articles) and other works (such as apports, plans, projects, etc.) produced in the last almost 50 years.
Revolució urbana; Revolución urbana; Urban revolution; Dret a la ciutat; Derecho a la ciudad; Right to city; Conflcte social; Conflicto social; Social conflict
71 - Physical planning. Regional, town and country planning. Landscapes, parks, gardens
Ciències Humanes i Socials