La dimensió pedagògica en els processos d’adopció internacional. Rellevància de la dimensió educativa en les motivacions inicials per a l’adopció internacional, i en el marc dels processos de formació i valoració de idoneïtat, a Catalunya

Author

Navarro Segura, Lisette

Director

Riera Romaní, Jordi

Date of defense

2012-07-12

Legal Deposit

B.24092-2012

Pages

391 p.



Department/Institute

Universitat Ramon Llull. FPCEEB - Pedagogia

Abstract

Les adopcions internacionals s’han convertit en una realitat normalitzada a la nostra societat. Aquest fet, fins l’actualitat, s’ha estudiat des de disciplines psicològiques o sociològiques però no pedagògiques. El nostre treball té per objectiu, per tant, avaluar la rellevància de la dimensió pedagògica tant en la motivació inicial dels pares adoptius com en els processos de formació d’aquests per a l’adopció internacional, a Catalunya (Espanya). Concretament la nostra recerca està formada per dos estudis, un sobre les motivacions inicials per adoptar i un altre sobre les activitats formatives per a l’adopció internacional. En el primer estudi s’analitzen qualitativa i quantitativament les motivacions inicials expressades per 362 unitats familiars. El resultat de l’anàlisi és un arbre categorial de motivacions inicials que està estructurat en tres grans categories, que són: a) motivació generalista del desig de ser pares; b) motivacions centrades en els pares, i c) motivacions centrades en l’infant i en l’exercici de les funcions parentals. Respecte el nostre objectiu obtenim que les motivacions inicials dels sol•licitants estan centrades, majoritàriament, en les motivacions focalitzades en els pares i les seves necessitats, i per tant, no en l’exercici de les funcions parentals. Quant al segon estudi, hem analitzat la formació prèvia a l’obtenció del certificat d’idoneïtat, a través de diferents tècniques i instruments com l’observació no participant, entrevistes als professionals, qüestionaris als sol•licitants, i entrevistes a famílies adoptives. El resultat obtingut és que els continguts de la formació vinculats a l’aptitud educadora representen només el 32% dels continguts treballats. Aquest percentatge és major en els equips on hi ha professionals de l’educació, com ara educadors socials i pedagogs. En canvi, aquests continguts s’haurien de treballar més en tant que les famílies adoptives un cop ha arribat el menor tenen problemes associats a l’aptitud educadora que es podrien reduir amb formació. Com a conclusió final, destacar que la dimensió pedagògica no està present de forma rellevant en els inicis dels projectes adoptius i tampoc és l’eix central sobre el que giren els processos formatius dels sol•licitants. En canvi, és una variable determinant per garantir la bona adaptació dels menors adoptats.


Las adopciones internacionales se han convertido en una realidad normalizada en nuestra sociedad. Este hecho, hasta la actualidad, se ha estudiado desde disciplinas psicológicas o sociológicas pero no pedagógicas. Nuestro trabajo tiene por objetivo, por tanto, evaluar la relevancia de la dimensión pedagógica tanto en la motivación inicial de los padres adoptivos como en los procesos de formación para la adopción internacional, en Cataluña (España). Concretamente, nuestra investigación está formada por dos estudios, uno sobre las motivaciones iniciales para adoptar y otro sobre las actividades formativas para la adopción internacional. En el primer estudio se analizan cualitativa y cuantitativamente las motivaciones iniciales expresadas por 362 unidades familiares. El resultado del análisis es un árbol categorial de motivaciones iniciales que está estructurado en tres grandes categorías, que son: a) motivación generalista del deseo de ser padres; b) motivaciones centradas en los padres, y c) motivaciones centradas en el niño y en el ejercicio de las funciones parentales. Respecto a nuestro objetivo obtenemos que las motivaciones iniciales de los solicitantes están centradas, mayoritariamente, en las motivaciones focalizadas en los padres y sus necesidades, y por tanto, no en el ejercicio de las funciones parentales. En cuanto al segundo estudio, hemos analizado la formación previa a la obtención del certificado de idoneidad, a través de diferentes técnicas e instrumentos como la observación no participante, entrevistas a los profesionales, cuestionarios a los solicitantes, y entrevistas a familias adoptivas. El resultado obtenido es que los contenidos de la formación vinculados a la aptitud educadora representan sólo el 32% de los contenidos trabajados. Este porcentaje es mayor en los equipos donde hay profesionales de la educación, como educadores sociales y pedagogos. Sin embargo, estos contenidos se deberían trabajar más en tanto que las familias adoptivas una vez ha llegado el menor tienen problemas asociados a la aptitud educadora que se podrían reducir con formación. Como conclusión final, destacar que la dimensión pedagógica no está presente de forma relevante en los inicios de los proyectos adoptivos y tampoco es el eje central sobre el que giran los procesos formativos de los solicitantes. En cambio, es una variable determinante para garantizar la buena adaptación de los menores adoptados.


International adoptions have become a reality in our society. This, until now, has been studied from psychological or sociological disciplines but not in pedagogy. Our main objective is assessing the relevance of the pedagogical dimension in the initial motivation of adoptive parents and in the training process for international adoption, in Catalonia (Spain). Specifically, our research consists of two studies, one on the initial motivations to adopt and one on the training activities for international adoption. The first study analyzes qualitative and quantitative the initial motivations of 362 families. The result of the first research is an initial motivation category, inside this, there are three main sections. These are: a) a general motivation to want to be parents; b) motivations focusing on parents, and c) child-centered motives and the exercise of parental functions. The obtaining results in the first study shows that the initial motivation focusing on parents is the highest mark of the three sections. On the second study, we analyzed the training to become adoptive parents, through different techniques and tools such as non-participant observation, interviews with professionals, questionnaires to applicants, and interviews with adoptive families. The result is the training content related to “educational ability” represents only 32% of the training. This percentage is higher in teams where there are professionals like social workers and educators. However, the “educational ability” content should be worked harder because the adoptive families have problems related to these abilities, and these difficulties would solve with the help of training. The final conclusion is, emphasize that the pedagogical dimension is not relevant in the beginning of their adoptive project, and the focus on training processes either. Nevertheless, it is a determining factor to ensure the successful adaptation of adopted children.

Keywords

Adopció internacional; Motivacions; Formació; Pedagogia; Famílies adoptives; Professionals; Adopción internacional; Motivaciones; Formación; Pedagogía; Familias adoptivas; Profesionales; International adoption; Motivations; Training; Pedagogy; Adoptive families; Professional

Subjects

37 - Educació. Ensenyament. Formació. Temps lliure

Knowledge Area

Investigació Pedagògica

Documents

Tesi_Lisette Navarro_final_tdx.pdf

2.065Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)