Futbol, metàfora d'una guerra freda, un estudi antropològic del Barça

Abstract

El futbol, i concretament el F.C. Barcelona, ha estat un espai molt poc visitat per les ciències socials. Amb l'objectiu de trencar aquesta incomunicació sorgeix la idea de la tesi doctoral titulada: "Futbol, metàfora d'una guerra freda", on, des de l'antropologia social i cultural, s'ha intentat fer un retrat del Barça i una aproximació acadèmica d'aquest fenomen social que trenqui amb els reduccionismes, els tòpics i el menyspreu que des del món universitari, sovint, s'ha dedicat al Barça i al món de l'esport en general.<br/> <br/> Per què el Barça ocupa tant d'espai social a Catalunya? Quina societat és aquesta on multitud de gent dedica una part important del seu temps a seguir la trajectòria d'un club de futbol? A emocionar-se amb els seus gols, les seves victòries o les seves derrotes? Per què s'articulen discursos nacionals en nom seu? Respondre i explicar correctament, amb rigor i de forma entenedora, aquestes i d'altres qüestions ha estat l'objectiu d'aquest estudi. <br/> <br/>Capítol rere capítol es van repassant i desxifrant tots els aspectes simbòlics i rituals que l'entorn blaugrana genera. Començant per una contextualització històrica del F.C. Barcelona i seguint per una anàlisi mitològica del club, la seva anàlisi com a símbol identitari i una lectura antropològica dels ritus que es generen al voltant de l'entitat blaugrana: partits de futbol, jornada de portes obertes, ofrena floral a en Rafael Casanova, els actes del centenari, la visita al Museu del Club, les celebracions de victòria, etc.<br/><br/>La segona part de la tesi està dedicada a la interpretació dels ritus barcelonistes analitzant-los amb la mirada del que jo havia après dels clàssics de l'antropologia: Douglas, Durkheim, Geertz, Leach, Gluckman, Lévi-Strauss, Mauss, Radcliffe-Brown i Victor Turner, al qual vull fer una menció especial, ja que aquesta tesi té un deute molt gran amb l'obra d'aquest autor. De fet, la seva teoria del símbol desenvolupada al seu llibre la selva dels símbols ha estat una eina d'interpretació permanent al llarg de la tesi; així com la seva noció de ritu com a drama social desenvolupada al seu llibre el procés ritual que ens permet llegir el futbol com una enorme posada en escena que una societat fa per veure's a si mateixa i per dramatitzar tant el que la uneix com els conflictes que la travessen.<br/><br/>Seguint aquests ensenyaments, la tesi posa en evidència que els estadis de futbol són un espai privilegiat per llegir els valors d'una societat, les seves tensions, la seva transformació, allò que ens uneix i allò que ens separa... En definitiva, que l'estudi del futbol és també un viatge al moll de l'os de la societat catalana i una bona eina de diagnosi dels conflictes que la travessen, també els latents o potencials.<br/><br/>La tesi acaba amb un epíleg obert en què s'analitzen les relacions dels rituals esportius i, concretament, els generats pel Barça, amb els ritus religiosos. Al final s'arriba a la conclusió que aquestes relacions van més enllà de la simple analogia per esdevenir una mena de religió etniconacional.

Football, and most precisely FC Barcelona (FCB), has been very much neglected by the social sciences. With the aim of breaking away from this isolation emerges the idea of the doctoral thesis titled: " Football, metaphor of a cold war. An anthropological study of Barça", where, from the social and cultural anthropology, it has been tried to draw a portrait of Barça, as well as an academic approximation to this social phenomenon which breaks up with reductionisms, clichés, and the contempt shown by the university world to Barça and the world of sports in general.<br/><br/>Why does Barça take up so much social space in Catalonia? What kind of society is this where thousands of people devote an important part of their time to follow the career of a football club? Where they get excited with their goals, their victories or defeats? Why are national speeches formulated in their name? To answer and explain correctly, with rigor and in an understandable way these and other questions has been the aim of this research.<br/><br/>Chapter by chapter all the symbolic aspects and rituals that the 'bluereds' environment generates are being revised and deciphered. Beginning with a historical contextualisation of the FCB and following with a mythological analysis of the club; their analysis as an identity symbol, and an anthropological reading of the rites that are generated around the blaugrana sporting body (football matches, open doors days, floral offering to Rafael Casanova, the centennial ceremonies, the visit to the Museum of the club, the victory celebrations, etc.<br/><br/>The second part of the thesis is devoted to the interpretation of the 'bluereds' rites analysing them with that gaze learnt from the classics of anthropology: Douglas, Durkheim, Geertz, Leach, Gluckman, Lévi-Strauss, Mauss, Radcliffe-Brown, and Victor Turner whom I'd like to make a special mention, since this thesis is in big debt with this author's work. In fact, his theory of the symbol developed in his book the "Forest of the symbols" has been a tool of permanent interpretation along the thesis; as well as his notion of rites as a social drama developed in his book "The ritual process" that allows us to read the football like an enormous setting in scene done by a society in order to see itself and to dramatize what unites it as well as the conflicts it goes through. <br/><br/>Following these teachings, the thesis shows that football stadiums are a privileged space to read the values of a society, their tensions, their transformation, the things that unite people and the things that divide them... in short, the study of football is also a trip to the marrow of the Catalan society and a good diagnosis tool of the conflicts that it goes through, the latent or potential ones. <br/><br/>The thesis ends up with an opened epilogue where the relationships of the sport rituals, specially those generated by Barça, are analysed with the religious rites. At the end we come to the conclusion that these relationships go beyond the simple analogy to become a sort of ethnic-national religion