Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social
La investigación confirma la hipotesis de que existe una cultura propia de las unidades intensivos a través de una etnografía desarrollada mediante observación participante y entrevistas semiestructuradas a los principales actores de estos servicios: médicos, enfermos y familias.<br/>Los resultados principales permiten el análisis de la geografía física y simbólica de estas unidades y las tipologías e interacciones de dichos actores con especial enfasis en el proceso comunicativo como eje relacional.<br/>Los resultados secundarios del trabajo de campo desarrollan aspectos novedosos de estos servicios como los grupos de autoayuda entre los familiares y el rol facilitador del investigador social en el proceso adaptativo de pacientes y familiares.<br/>Los actuales servicios son rehenes de su historia ya que el paradigma que representan es fruto de una construcción endogámica llevada a cabo por los propios especialistas bajo la perspectiva del modelo médico hegemónico. La tecnología que ayuda y sostiene a los enfermos también provoca barreras de entendimientos difíciles de poder traspasar para estas familias generando un conflicto entre los valores emergentes de nuestra sociedad y la praxis de estos servicios que obliga a reflexionar sobre la necesidad de mejorar la comprensión institucional de las demandas de los enfermos y sus familias.
This investigation confirms the hypothesis that there are an own culture of intensive care units through an ethnography developed by means of participanting observation and interviewing to main actors of these services: doctors, patients and families. <br/>The main results allow to analysis both physical and symbolic geography of these units, tipologies and interactions of actors with special highlights in communicative process like relational axis. <br/>The secondary results of this field work develop new aspects of these services as the groups of self-help between the relatives and helping possibilities of social researcher in order to facilitate the adaptive process of patients and relatives. <br/>The present services are hostages of their history since the paradigm who represent is consequence of a endogamic construction carried out by the own specialists under the perspective of the hegemonic medical model. technology that also helps and maintains to the patients causes barriers of understandings difficult to be able to transfer for these families generating a conflict between the emergent values of our society and the main praxis of these services generating the necessity to improve institutional understanding of demands of patients and its families.
Hospitals; Salut; Antropologia
00 – Science and knowledge. Research. Culture. Humanities; 06 – Organizations. Associations. Congresses. Exposition. Museums
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.