Eriçó de mar: estudi antropològic, geolingüístic i etimològic

Author

Corcoll i Llobet, Antoni

Director

Veny, Joan, 1932-

Tutor

Pons i Griera, Lídia

Date of defense

2012-06-27

Legal Deposit

B. 29354-2012

Pages

649 p.



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana

Abstract

Els objectius bàsics d’aquest treball monogràfic sobre l’eriçó de mar és donar a conèixer els termes genèrics i aquells que fan referència a una o unes espècies en concret d’aquest animal marí, la seva distribució geogràfica, la seva vitalitat i la motivació semàntica o l’etimologia de tots aquests significants. Així mateix, faig esment de possibles castellanismes i d’algunes peculiaritats fonètiques que afecten diversos significants de l’eriçó de mar. No obstant això, per a l’assoliment d’aquests objectius, he hagut d’obrir les finestres a altres disciplines. Així, tot just vaig iniciar aquesta tasca investigadora, vaig adonar-me de l’estreta relació que hi ha entre la ictionímia i la ictiologia i que, en conseqüència, era necessari adquirir unes certes nocions d’aquesta parcel.la de la biologia si volia conèixer més a fons aquests animals marins, que pertanyen a la família dels equinoïdeus: aspecte extern, grandària, coloració, hàbitat, etc. D’aquesta manera em va ser possible, entre altres coses, de diferenciar les distintes espècies que viuen a les nostres costes. El contacte directe amb la gent de mar i, en altres ocasions, la lectura d’alguns llibres i articles m’han fet conèixer alguns aspectes que tenen una relació més o menys directa amb aquest animal marí, com ara els diferents instruments que els pescadors fan o feien servir per a capturar-lo i aquells amb què la garota és utilitzada com a esquer, i també la distinció que els pescadors en fan entre la femella i el mascle, la femella que, segons ells, és bona per a menjar i el mascle que no ho és, perquè no té res. Aquesta diferenciació va molt lligada, com és obvi, al seu consum. Tota aquesta informació també ha quedat recollida en aquest treball, ja que pot ser força interessant tant pel seu valor dialectal com antropològic. Pel que fa a la recollida de dades, he utilitzat diversos procediments. Els més productius han estat una enquesta, amb l’ajut de fotografies i un qüestionari, la consulta de diversos atles lingüístics (LMP, ALM, ALDC...), diccionaris (DCVB, DECat...) i altres obres d’un àmbit més local. En definitiva, les dades aconseguides provenen d’un total de 119 poblacions, quantitat que, des del meu punt de vista, es pot considerar una xarxa prou important, si es té en compte que totes estan situades al litoral o a zones relativament pròximes. D’aquestes 119 localitats: 7 pertanyen a la Catalunya del Nord, 42 al Principat, 38 al País Valencià, 31 a les Illes Balears i la de l’Alguer. Quant als resultats, des d’una vessant geolingüística, el nombre total de significants que he aplegat per a designar d’una manera genèrica l’‘eriçó de mar’ és 31 i els lexemes o formes bàsiques són 13: garota, garoina, eriçó, eriç, castanya de mar, capellà, paparinell, olleta, así (asín), casserola, cassoleta, bogamarí i bogo. Dels significants que he recollit en aquest treball, també n’hi ha, al voltant d’una cinquantena, que no estaven documentats fins ara. En la segona part d’aquest treball, tracto de les motivacions (metàfores, metonímies, etc.) i de l’etimologia dels diversos significants de l’eriçó de mar. Així, esmento totes les hipòtesis que fins ara s’han formulat i, en alguns casos, la meva proposta. També faig al.lusió a la història de cadascun d’aquests mots i als primers testimoniatges documentals. Pel que fa a l’estudi històric i etimològic d’algunes paraules que probablement són molt antigues en català, com ara garota i bogamarí, cal dir que he tingut força dificultats a fonamentar-ne l’origen, especialment perquè no apareixen en documents medievals, cosa fins a cert punt lògica si tenim present la nocomercialització fins fa ben poc d’aquest animal marí.


The main aims of this monographic about the sea urchin is to describe both the general names and those more specific of one or some species that this sea animal has been given, as well as its geographic distribution, its vitality and the semantic or etymological justification behind those names. Possible Spanish-influenced names are also mentioned, together with some phonetic characteristics that influence the different significants of sea urchin. To reach these aims, it has been necessary to open up to different disciplines. As the process of research began, it was clear to me that I needed to learn more about the biology of these animals to be able to, for instance, see the difference between the different species that inhabit our seas. I also needed to establish direct contact with sea people and read about the type of instruments that were or are still used to capture the sea urchin, how male and female are distinguished, and so on. Regarding data collection, several instruments have been used: a survey (with the help of a collection of photographs and a questionnaire), the use of linguistic atlas, dictionaries and other written sources of a more local nature. The data has been collected in 119 different towns, which is quite an important sample as they are all located on the seaside or nearby and cover all the Catalan-speaking area. As for results, and from a geolinguistic perspective, the total amount of significants that have been collected to refer to the sea urchin in a general way are 31 and the basic lexemes are 13: garota, garoina, eriçó, eriç, castanya de mar, capellà, paparinell, olleta, así (asín), casserola, cassoleta, bogamarí and bogo. It is important to note that approximately 50 of the significants had not been documented before. The second part of this monographic is devoted to the etimology behind the significants of sea urchin and their motivation (metaphor, metonymy, etc.). There is also a historical and etimological study, which in some cases has proven quite difficult as some of the significants are very old Catalan words, such as garota and bogamarí.

Keywords

Ictionímia; Ictionimia; Lingüística diacrònica; Lingüística diacrónica; Lingüística sincrónica; Lingüística sincrònica; Etimologia; Etiomología; Etymology; Geografia lingüística; Geografía lingüística; Linguistic geography

Subjects

81 - Lingüística i llengües

Knowledge Area

Ciències Humanes i Socials

Documents

ACiLL_TESI.pdf

16.41Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)