Universitat Rovira i Virgili
Cerdán Los Arcos, José Francisco
2010-02-26
9788469340509
T.996-2010
Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Estudis de Comunicació
Las secuelas sociales, culturales y económicas que el Proceso de Reorganización Nacional (1976-1983) dejó en la Argentina persisten con toda su fuerza a día de hoy. A finales de los años noventa los argentinos nacidos poco antes de la dictadura comenzaron a releer cinematográficamente ese capítulo negro de la historia nacional. Vinculados al pasado reciente de su país de manera diferente a la de sus padres, estos cineastas se lanzaron a producir una serie de películas que han conseguido aportar una nueva voz a la lucha colectiva por la memoria. Esta tesis se centra en estos films. Muchos de ellos focalizados en la voz de los hijos de los desaparecidos durante la dictadura, documentales como (h) Historias cotidianas (Andrés Habegger, 2000), Papa Iván (María Inés Roqué, 2000), El tiempo y la sangre (Alejandra Almirón, 2004), Encontrando a Víctor (Natalia Bruschtein, 2005), Los Rubios (Albertina Carri, 2003) o M (Nicolás Prividera, 2007) quieren dar forma a un pasado mediante la creatividad que les ofrece el lenguaje postmoderno.
The social, cultural and financial consequences of the Proceso de Reorganización Nacional (1976-1983) still survive today in Argentina with all their strength. In the late nineties the Argentineans who were born shortly before the dictatorship began to reread that black chapter of their national history with all the possibilities that the cinematographic language provided them. Linked to the recent past of their country in a different way than their parents, these filmmakers, most of them sons or daughters of disappeared people, produced some films that have managed to bring a new voice in the fight for collective memory. This investigation analyses these films. Documentaries as (h) historias cotidianas (Andrés Habegger, 2000), Papá Iván (María Inés Roqué, 2000), El tiempo y la sangre (Alejandra Almirón, 2004 ), Encontrando a Víctor (Natalia Bruschtein, 2005), Los Rubios (Albertina Carri, 2003) or M (Nicolás Prividera, 2007) pretend to shape the past through a creative and postmodern language.
Argentina; posmemòria; testimoni; dictadura militar; cinema documental
00 - Prolegomena. Fundamentals of knowledge and culture. Propaedeutics; 070 - Newspapers. The Press. Journalism
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
