Cinema Amateur i Història local de Reus

Abstract

Objectiu: L'estudi del cinema no professional per veure la seva utilitat com a document primari en història. Partint d'aquest punt es deriven diferents qüestions:<br/>- El cinema serveix per fer alguna cosa més que una simple història artística?<br/>- Quin tipus d'història podem fer amb el cinema?<br/>- Quina informació podem extreure d'un film?<br/>- Com podem obtenir aquesta informació?<br/>- Quina utilitat o funció especifica pot tenir el cinema a la història?, si és que la té?<br/>- Es pot utilitzar el cinema a la història local?<br/>- Quin tipus de cinema podem utilitzar per investigacions d'història local?<br/>- Quina informació podem obtenir dels diferents tipus de cinema (professional, amateur, familiar, semi-professional)?<br/>- Podem tractar per igual i obtenir la mateixa informació, dins la investigació històrica local, del cinema professional que del no professional?<br/>- Tant el cinema professional com el no professional es poden analitzar igual?<br/>- La utilització d'aquests tipus de cinema com a documents històrics és igual en tots els nivells territorials: local, regional o nacional?<br/>Contingut: Per arribar a les conclusions finals i donar resposta a totes aquestes preguntes he recorregut el següent camí en aquest treball:<br/>1r. Començava per justificar el tema i explicar els plantejaments bàsics de la investigació.<br/>2n. Explicava les limitacions i els problemes que plantejava la investigació i les solucions donades a aquests problemes.<br/>3r. Definia els diferents tipus de cinema que es podien utilitzar en història local (professional, semi-professional, amateur i familiar) i els passos dels films (35 mm, 16 mm, 9,5 mm, 8 mm i Súper 8 mm)<br/>4t. Vaig cercar la metodologia d'anàlisi més adequada per aquesta investigació. Per això vaig plantejar una sèrie de qüestions bàsiques sobre la utilització del cinema en història i els plantejaments teòrics sobre la realitat i la ficció al cinema. Després d'aquest primer pas vaig estudiar les diferents teories i metodologies d'anàlisi cinematogràfica (teories ontològiques, teories culturalistes, del feminisme vers el cinema, d'antropologia visual, teories ideològiques, teories sociològiques i teories d'anàlisi històric-contextual).<br/> L'estudi d'aquestes teories em va permetre constatar les dificultats d'aplicació d'aquestes a determinats tipus de cinema no professional i vaig optar per proposar una metodologia d'anàlisi que, amb les influències fonamentals de la crítica textual dels textos escrits i contextual del cinema, em permetés analitzar tot tipus de films i una gran quantitat.<br/>5è. Per aplicar aquesta metodologia al cas de Reus, abans vaig haver de fer una història del cinema no professional de Reus, davant la seva inexistència. Una història que va de 1897 a 1989.<br/>6è. La investigació va treure a la llum l'existència de 690 films no professional o amb imatges de Reus, de les que vaig veure 437. Sobre aquestes vaig aplicar la metodologia i vaig fer l'anàlisi dels temes. <br/> Davant l'extensió d'una anàlisi pormenoritzada dels 7 temes proposats que es podien estudiar amb aquest material fílmic, vaig optar per estudiar dos casos: els esdeveniments històrics de Reus recollits pels films professionals i no professionals i la visió geogràfica que donen aquests materials sobre la ciutat i el seu entorn (pròxim o llunyà).<br/>Una de les conclusions bàsiques és la importància d'aquests materials per l'estudi de determinats temes, amb certs condicionats i amb una premissa bàsica: la seva urgent recuperació abans de la seva desaparició definitiva.

Objective: The study of the nonprofessional cinema to see its utility like primary document in history. From this departure point different questions were derived:<br/>- The cinema serves to do something more than a simple artistic history?<br/>- What type of history we can do with the cinema: social, economic, of the daily, political life, etc.?<br/>- What information we can extract of a film?<br/>- How we can obtain that data?<br/>- What utility or specific function can have the cinema in history? If it is that it has it? <br/>- Can be used the cinema in local history?<br/>- What type of cinema we can use for investigations of local history?<br/>- What information we can obtain from the different types from cinema (professional, amateur, professional relative)? <br/>- We can treat the same and obtain the same data, in the local historical investigation, to the professional cinema that the nonprofessional one? <br/>- As much nonprofessional the professional cinema as can be analyzed equal? <br/>- The use of these types of cinema as historical document is equal at all the territorial levels: the premises, regional or national?<br/>Content: In order to arrive, in the final conclusions, to give answer all to these questions the following way has been crossed in this work:<br/>1º) Began to justify the subject and to explain the basic expositions of the investigation.<br/>2º) The limitations and the problems were explained that raised the investigation and the solutions given to these problems. <br/>3º) The different types from cinema were defined that could be used in local history (professional, semi-professional, amateurs and relatives) and the passages of films (35 mm, 16 mm, 9.5 mm, 8 mm and Super 8 mm), in where their characteristics and conditioners were explained. <br/>4º) I look for the methodology of suitable analysis more for this investigation. For it a series of basic questions considered on the theoretical use of the cinema in history and expositions on the reality and the fiction in the cinema. After this first step study the different theories and methodologies from cinematographic analysis (ontológicas theories, culturalistas theories.feminism and cinema, visual anthropology, ideological theories, sociological theories and theories of contextual historical analysis). <br/>The study of these theories allowed to state the difficulties of application of these to certain types of nonprofessional cinema and I choose myself to propose an analysis methodology that, based fundamentally on the analysis of the documentary and contextual textual critic of films, allowed to analyze all type of films and a numerically ample amount. <br/>5º) To apply this methodology to the case of Reus, before had to make a history of the nonprofessional cinema of Reus, before its nonexistence. A history that included from 1897 to 1989. <br/>6º) The investigation brought to light the existence from 690 nonprofessional films or images on Reus, of which 437 were visionaron. On them the methodology was applied and the analysis of the subjects was made. <br/>Before the extension of a detailed analysis of the 7 proposed subjects that they were possible to be studied with this filmic material, it was chosen to study two cases: the historical events of Reus gathered by professional and nonprofessional films and the geographic vision that these cinematographic materials offer of the city and the surroundings (next or distant). <br/>One of the basic conclusions is the importance of these materials for the study of certain subjects, with certain conditioners and a basic premise: its urgent recovery before its definitive disappearance.