Open Innovation: Organizational Practices and Policy Implications

dc.contributor
Universitat Ramon Llull. Esade
dc.contributor.author
López Vega, Henry Nelson
dc.date.accessioned
2012-10-25T14:55:48Z
dc.date.available
2012-10-25T14:55:48Z
dc.date.issued
2012-10-08
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/89770
dc.description.abstract
Durant la darrera dècada, a causa de la necessitat de recuperacióeconòmica desprésde la crisi d’Internet i la recessió mundial, la innovacióoberta ha emergit com la nova estratègia d’innovació per a organitzacions en el sector privat i el públic. La innovacióoberta ha guanyat importància en les estratègies d’innovació de les empreses multinacionalsa causa del ràpidcreixement dels mercats d’idees i tecnologies, els mateixos que són una alternativa per a la comercialització de solucionstecnològiquesmitjançantllicències i patents. D’altra banda, atesa la necessitat de sistemes públics d’innovació que facilitin la col•laboració entre empresesnacionals i internacionals, els governs han dissenyat nous programes i estratègies per capturar els beneficis en inversionsde R+D. Aquesta tesi doctoral està composta per set articles de recerca que tracten la innovació oberta des dediversos nivells d’anàlisi.Es tracta d’un estudi profundsobre la innovacióobertades del nivell de projectes fins al nivell de sistemes regionals d’innovació, queproporciona, així,una contribució única i suficient per explicar científicament el fenomen d’estudi. També ofereix recomanacions valuoses per a directius i gestors d’innovació en el sector públic i el privat. Els estudis que es presenten en aquesta tesi doctoral inclouen una exploració de diversos tipus d’intermediaris d’innovació a Europa i als Estats Units, l’anàlisi de la qual posaen evidència l’existència de diversos enfocaments i propostes de valor que adopten elsintermediaris d’innovació. En primer lloc, dos estudis diferents se centren en el model de negoci dels intermediaris d’innovaciód’una cara,one-sided, i de dues cares, two-sided. Aquests dos estudis de cases basen en informació obtinguda a partir d’entrevistes, enquestes i documentació pública. En segon lloc, un altre cas d’estudi,elaborat a l’empresa NineSigma –unintermediari d’innovació–, revela com els intermediaris no tan sols sónútils per obtenir noves respostes a problemes tecnològics en els mercats d’idees i tecnologies, sinó també per ajudar les empreses en l’articulació i lacodificació del coneixement.Tots aquests estudis han revelat que les empresescerquen el coneixement extern per accelerar els seus processos d’innovació, ja que les solucions obtingudes els permetencomercialitzar els productes en els mercatsmés ràpidament. En tercer lloc, un cinquè estudi confirma l’ús de la innovacióoberta com a estratègia de col•laboració per accelerar el procés d’innovació.Això no obstant, la col•laboració amb socis científics no beneficia el fet d’accelerar projectes d’innovació tecnològica. Així mateix, aquest estudi suggereix que els projectes de risc corporatiu,venture capital, i unitats de negocis establertes com a core businesses beneficien de la col•laboraciódirecta amb socis de mercat i universitats. Finalment, els dos estudis finals proporcionen directrius de polítiques d’innovacióa la Unió Europea i al sistema d’innovació del Mediterrani, en què la innovacióoberta i la innovació de serveis imodels de negoci representen la novetat en un estudi d’escala política. En general, aquesta tesi doctoral intenta connectar els estudis emergents d’innovacióoberta amb les teories de gestió de la innovació, com són els intermediaris d’innovació, les capacitats dinàmiques, la velocitat de la innovació, elrisc corporatiu i les polítiques d’innovació. Les principals contribucions acadèmiques d’aquesta tesi són: a) una tipologia del model de negoci de diversos intermediaris d’innovació;b) una contribució al model de Zollo i Winter (2002) sobre els mecanismes d’aprenentatge a partir del’ús dels intermediaris; c) laconfirmació empíricaque la innovacióoberta accelera la velocitat dels processos d’innovació;d) la primera publicaciósobre el sistema d’innovació del Mediterrani, i e) noves polítiques d’innovació per ala Unió Europea. Finalment, l’estudi de la innovacióoberta a diversos nivells, des demúltiples perspectives teòriques, l’ús de dades qualitatives i quantitatives, i els diferents mètodes d’anàlisi han facilitat el descobriment de noves oportunitats de recerca,que es presentenal final d’aquesta tesi.
cat
dc.description.abstract
Durante la última década, debido a la necesidad de recuperación económica después la crisis de Internet y recesión mundial, la innovación abierta ha emergido como la nueva estrategia de innovación para organizaciones en el sector privado y público. La innovación abierta ha ganado importancia en las estrategias de innovación de las empresas multinacionalesdebido al rápido crecimientos de los mercados de ideas y tecnologías, los mismos que son una alternativa para la comercialización de soluciones tecnológicas a través delicencias y patentes. Por otra parte, dada la necesidad de sistemas públicos de innovación que faciliten la colaboración entre empresas nacionales e internacionales, los gobiernos han diseñando nuevos programas y estrategias para capturar los beneficios en inversionesde I+D. La presente tesis doctoral está compuesta por siete artículos de investigación que abordan la innovación abierta desde diferentes niveles de análisis. Los mismos proporcionan un profundo estudio sobre la innovación abierta, desde el nivel de los proyectos hasta el nivel de sistemas regionales de innovación, proporcionando así una contribución única y suficiente para explicar científicamente el fenómeno de estudio y proporcionar recomendaciones valiosas para directivos y gestores de innovación en sectores públicos y privados. Los estudios presentados en esta tesis doctoral incluyen una exploración de diferentes tipos de intermediarios de innovación en Europa y EE.UU., donde el análisis pone en evidencia la existencia de diferentes enfoques y propuestas de valor adoptados por los intermediarios de innovación. Primero, dos diferentes estudios se centran en el modelo de negocio de los intermediarios de innovación de una cara “one-sided” y dos caras “two-sided”. Estos dos estudios de caso se basan en información obtenida mediante entrevistas, encuestas y documentación pública. Posteriormente, un caso de estudio más elaborado en la empresa NineSigma - un intermediario de innovación - revela cómo los intermediarios no son sólo útiles para obtener nuevas respuestas a problemas tecnológicos en los mercados de ideas y tecnologías, sino también para ayudar a las empresas en la articulación y codificación del conocimiento.Todos estos estudios han revelado que las empresas buscan el conocimiento externo para acelerar su proceso de innovación, ya que las soluciones obtenidas les permitiría comercializar más rápidamente los productos en los mercados. Tercero, un quinto estudio confirma el uso de la innovación abierta, como estrategia de colaboración para acelerar el proceso de innovación. Sin embargo, la colaboración con socios científicos no beneficia ha acelerar proyectos de innovación tecnológica. Asimismo, este estudio sugiere que los proyectos de riesgo corporativo “venture capital” y de unidades de negocios establecidas ¨core Business” se benefician de la colaboración directa con socios de mercado y universidades. Finalmente, los dos estudios finales proporcionan directrices de política de innovación en la Unión Europea y en el Sistema de Innovación del Mediterráneo, donde la innovación abierta, la innovación de servicios y modelos de negocio representan la novedad en un estudio a nivel de la política. En general, esta tesis doctoral intenta conectar los estudios emergentes de innovación abierta y las teorías de gestión de la innovación, tales como los intermediarios de innovación, las capacidades dinámicas, la velocidad de la innovación, riesgo corporativo y la política de innovación. Las principales contribuciones académicas en esta tesis son: a) una tipología del modelo de negocio de diferentes intermediarios de innovación; b) una contribución al modelo de Zollo y Winter (2002) sobre los mecanismos de aprendizaje a través del uso de los intermediarios; c) laconfirmación empíricaque la innovación abierta acelera la velocidad de los procesos de innovación; d) la primera publicación sobre el Sistema de Innovación del Mediterráneo; y e) nuevas políticas de innovación para la Unión Europea. Finalmente, el estudio de la innovación abierta a diferentes niveles, desde múltiples perspectivas teóricas, el uso de datos cualitativos y cuantitativos y los diferentes métodos de análisis han facilitado el descubrimiento de nuevas oportunidades de investigación las que son presentadas al final de esta tesis.
spa
dc.description.abstract
Over the last decade, open innovation has impacted and enhanced firms’ collaboration strategies and public policy programs as this new ‘paradigm shift’ emerged from business’ needs to recover from the dot-com crash and belt-tightening of global recession. In this new wave of innovation, companies refocused on organic growth and in customer and consumer markets to enrich their business units and new corporate venturing initiatives. Also, open innovation gained importance in firm’s innovation strategies as technology and idea markets became a path to commercialize undeveloped solutions via licenses and patents. Moreover, given the need of innovation systems that require the collaboration among firms locally and internationally, public governments are designing new programs and strategies to capture the benefits of investment in R&D programs. This doctoral thesis addresses the aforementioned issues and provides a multi-level research framework that is comprised by seven complementary research articles. These provide a broad perspective on open innovation, from the project level to the innovation system level of analysis, each analyzing a unique area in enough depth to provide all the necessary insights and future valuable guidelines to managers and policy makers. The studies include an exploration of different types of innovation intermediaries in Europe and the US where the analysis reveals different approaches and value propositions adopted by innovation intermediaries. Two further studies focus on the business model of one-sided and two-sided innovation intermediaries and how these create and capture value for firms in technology and idea markets. These two independent case studies rely on archival information, interviews and surveys. A further in-depth case study of NineSigma – an innovation intermediary – reveals how intermediaries are not only beneficial to capture ideas from technology and idea markets but also to assist firms in articulating and codifying firms’ scientific problems. All these studies revealed firms’ seek for external knowledge to speed up their innovation process, as earlier results would allow them to launch faster products to market or determine the commercial unavailability of corporate venturing initiatives. The fifth study confirms open innovation collaboration speeds up the innovation process but collaboration with scientific partners do not help to speed up projects. Also, this study suggests when corporate venturing and core business unit can benefit from collaborating with external market and scientific partners. The two final studies provide innovation policy guidelines for the European Union and Mediterranean System of Innovation where open innovation, service innovation and business models represent the novelty in a policy level study. Overall, this doctoral thesis addresses the disconnection between open innovation studies and established streams of literature such as innovation intermediaries, dynamic capabilities, innovation speed, corporate venturing and innovation policy. The paramount academic contributions in this thesis include: a) an overarching business model typology of different innovation intermediaries, which is meant to be used to decide between collaborating with one-sided vs. two-sided innovation intermediaries; b) a contribution to Zollo and Winter’s (2002) framework on how innovation intermediaries help firms articulating and codifying knowledge and the managerial tensions and benefits of an intermediated external knowledge acquisition strategy; c) empirical support to the claim that open innovation speeds up the innovation process as well as the most advantageous type of collaboration to accelerate the speed of technology transfer, from research labs to business units, for corporate venturing and core business units; d) the first publication on the Mediterranean System of Innovation; and e) new policy initiatives for the European Union where the insights of open innovation and business models enlarged the common theoretical contributions on innovation systems. In this thesis the study of open innovation at different levels, the multiple theoretical perspectives, the use of qualitative and quantitative data and the different methods of analysis facilitated the discovery of future research opportunities. For this reason, this thesis concludes with recommendations for further scholarly research on open innovation, possible connections to established literatures and new methods and insights for managers interested on adopting open innovation in their own firms.
eng
dc.format.extent
251 p.
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
eng
dc.publisher
Universitat Ramon Llull
dc.rights.license
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Innovació oberta
dc.subject
Intermediaris
dc.subject
Política d'innovació i coneixement
dc.subject
Innovación abierta
dc.subject
Intermediarios
dc.subject
Política de Innovación y conocimiento
dc.subject
Open innovation
dc.subject
innovation intermediaries
dc.subject
innovation policy and knowledge
dc.subject.other
Management Sciences
dc.title
Open Innovation: Organizational Practices and Policy Implications
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
338
cat
dc.contributor.authoremail
henrylopezvega@gmail.com
dc.contributor.director
Wareham, Jonathan
dc.contributor.codirector
Vanhaverbeke, Wim
dc.embargo.terms
cap
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.identifier.dl
B.30577-2012


Documents

LÓPEZ VEGA_PhD Thesis_FV.pdf

1.562Mb PDF