Funcions, estètica i tipologies de la música i el silenci en els espots electorals. Estructures narratives de la música i el silenci en els vídeos electorals

Abstract

Aquesta investigació crea un protocol per analitzar la relació entre la música, el silenci i les imatges en els espots electorals. El protocol es constitueix amb la compilació del mètode de Josep Lluís i Falcó, una síntesi de les funcions de la música en un context audiovisual, i un protocol elaborat prèviament per l'autor per analitzar el silenci audiovisual. Mitjançant aquesta eina analítica s'estudien 150 espots electorals de totes les èpoques des de l'aparició del format i d'arreu del món. L'anàlisi es realitza considerant conjuntament el producte audiovisual, sense separar els codis acústics dels visuals.<br/><br/>Un dels fonaments de la investigació és que la música comunica a diferents nivells, també a un nivell Basic relacionat amb els paràmetres psicoacústics de supervivència humana. Al mateix temps, la música comporta una connotació cultural i social i és expressiva d'emocions generals. La música és comunicació abans que art. També es considera que el silenci absolut no existeix i que el silenci s'integra i forma part del continuum comunicatiu, essent sempre significatiu.<br/><br/>La recerca defineix diferents models de relació entre música, silenci i imatges, segons quin element de la Banda Sonora és protagonista i articula la narració. També defineix diferents models funcionals, segons les funcions més utilitzades i habituals per la música i el silenci en els espots electorals. Alhora, estableix un model descriptiu de la relació general entre aquests paràmetres. La conclusió és que la música és habitual en els espots electorals, però en un segon pla, amb una funció expressiva del to emotiu general del producte audiovisual. En canvi, el silenci és escàs en aquest format i, quan s'utilitza, empra una funció també expressiva la qual diferencia el flux narratiu on s'ubica l'anunci polític, les parts de l'espot o bé les diferents proposicions conceptuals que conformen el missatge del producte. Els resultats són una descripció de la tendència general de la música i el silenci en els espots electorals.

Esta investigación crea un protocolo para analizar la relación entre la música, el silencio y las imágenes en los spots electorales. El protocolo se constituye con la compilación del método de Josep Lluís i Falcó, una síntesis de las funciones de la música en un contexto audiovisual, y un protocolo elaborado previamente por el autor para analizar el silencio audiovisual. Mediante esta herramienta analítica se estudian 150 spots electorales de todas las épocas desde la aparición del formato y de todo el mundo. El análisis se realiza considerando conjuntamente el producto audiovisual, sin separar los códigos acústicos de los visuales.<br/><br/>Uno de los fundamentos de la investigación es que la música comunica a diferentes niveles, también a un nivel Basic relacionado con los parámetros psicoacústicos de supervivencia humana. Al mismo tiempo, la música comporta una connotación cultural y social y es expresiva de emociones generales. La música es comunicación antes que arte. También se considera que el silencio absoluto no existe y que el silencio se integra y forma parte del continuum comunicativo, siendo siempre significativo.<br/><br/>La investigación define diferentes modelos de relación entre música, silencio e imágenes, según qué elemento de la Banda Sonora es protagonista y articula la narración. También define diferentes modelos funcionales, según las funciones más utilizadas y habituales por la música y el silencio en los spots electorales. Al mismo tiempo, establece un modelo descriptivo de la relación general entre estos parámetros. La conclusión es que la música es habitual en los spots electorales, pero en un segundo plano, con una función expresiva del tono emotivo general del producto audiovisual. En cambio, el silencio es escaso en éste formado y, cuando se utiliza, utiliza una función también expresiva la cual diferencia el flujo narrativo donde se ubica el anuncio político, las partes del spot o bien las diferentes proposiciones conceptuales que conforman el mensaje del producto. Los resultados son una descripción de la tendencia general de la música y el silencio en los spots electorales.

This research creates a protocol for analyzing the relationship among music, silence and images in the electoral spots. The protocol is constituted with the compilation of the method of Josep Lluís i Falcó, a synthesis of the functions of music in an audiovisual context, and a protocol previously elaborated by the author for analyzing the audiovisual silence. Through this analytical tool 150 electoral spots of all periods from the appearance of the format and from all over the world are studied. The analysis is carried out considering together the audiovisual product, without sorting out the acoustic codes from the visual ones.<br/><br/>One of the foundations of the research is that music communicates at different levels, also at a basic level related with the psicoacustic parameters of human survival. At the same time, music entails a cultural and social connotation and it is expressive of general emotions. Music is communication before that it is art. Also it is considered that absolute silence does not exist and that silence integrates and it is part of the communicative continuum, being always significant.<br/><br/>The research describes different models of relationship among music, silence and images, according to which element of the soundtrack it is protagonist and which one articulates the narration. Also it describes different functional models, according to the more used functions and usual for the music and the silence in the electoral spots. At the same time, it establishes a descriptive model of the general relationship among these parameters. The conclusion is that music is usual in the electoral spots, but in a second ground, with an expressive function of general emotional tone of the audiovisual product. On the other hand, the silence is scarce in this format and, when it is included, it uses also an expressive function that differentiates the narrative flow where the political advertisement is placed, the parts of the spot or the different conceptual propositions that shape the message of the product. The results are a description of the general trend of music and silence in the electoral spots.