Les relacions de conflicte entre CDC i UDC a la premsa de Barcelona. Deu anys a la vida de CiU (1996-2006)

Abstract

La tesi estudia els conflictes entre Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya. Des de la teoria del conflicte i utilitzant la metodologia de l'anàlisi de contingut, s'hi analitzen els articles de quatre diaris publicats a Barcelona (La Vanguardia, El Periódico, El País i Avui) durant tres moments d'especial confrontació entre CDC i UDC (1996-97, 2001 i 2006). La investigació se centra sobre les característiques del conflicte publicat i el paper dels diaris en relació amb el conflicte mateix i els seus dos actors principals. Les conclusions indiquen que es tracta d'un conflicte estructural, per quotes de poder a CiU, la tensió del qual és proporcional a la progressió en la preparació i execució de la successió de Jordi Pujol. La premsa hi intervé decisivament en el seu desenvolupament, com a tercer involucrat, però no com a part principal. La Vanguardia segueix l'interès d'UDC, enfoca el conflicte des d'UDC i és pro UDC. El Periódico se situa a l'oposició política, enfoca el conflicte des de CDC i s'hi posiciona contra UDC. El País adopta una oposició ideològica, des de fora i contra CDC. L'Avui hi interpreta l'interès de CiU, des de dins i a favor de CDC.

La tesis estudia los conflictos entre Convergència Democràtica de Catalunya y Unió Democràtica de Catalunya. Desde la teoría del conflicto y utilizando la metología del análisis de contenido, se analizan los artículos de cuatro diarios publicados en Barcelona (La Vanguardia, El Periódico, El País i Avui) durante tres momentos de especial confrontación entre CDC y UDC (1996-97, 2001 i 2006). La investigación se centra en las características del conflicto publicado y el papel de los diarios en relación con el conflicto mismo y sus dos actores principales. Las conclusiones indican que se trata de un conflicto estructural, por cuotas de poder en CiU, cuya tensión es proporcional a la progresión en la preparación y ejecución de la sucesión de Jordi Pujol. La prensa interviene decisivamente en su desarrollo, como tercero involucrado, pero no parte principal. La Vanguardia sigue el interés de UDC, enfoca el conflicte desde UDC y es pro UDC. El Periódico se sitúa en la oposición política, enfoca el conflicto desde CDC y se posiciona contra UDC. El País adopta una oposición ideológica, desde fuera y contra CDC. L'Avui interpreta el interés de CiU, desde dentro y a favor de CDC.

The thesis studies the conflicts between CDC and UDC as portrayed by some Barcelona newspapers. From the startpoint of the conflict theory and using the methodology of content analysis, articles published by four dailies (La Vanguardia, El Periódico, El País i Avui) during three moments of particular tension between CDC and UDC (1996-97, 2001 i 2006) are analysed. The research is focused on the characteristics of the conflict, as it was published, and on the role that the newspapers had relating to the development of the conflict itself and to its two protagonists. The conclusions from the study indicate that it is a structural conflict, motivated by a power struggle within CiU. The tension increases as the succession to Jordi Pujol's leadership approaches and it is implemented. The press, as a third party, albeit with a secundary role, has a decisive intervention in the conflict development. La Vanguardia follows the interests of UDC, looks at the conflict from UDC's viewpoint and it is pro-UDC. El Periódico adopts a political opposition, viewing the conflict from the stadtpoint of CDC and against UDC. El País adopts an ideological opposition looking at the conflict from the outside and against CDC. Avui follows the interests of CiU, acting from within and favouring CDC.