La Convenció sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals de la UNESCO i les polítiques de promoció de la diversitat cultural. El cas de Catalunya i la paradiplomàcia cultural.

Abstract

Aquesta tesi parteix de l'anàlisi de les diverses disciplines que estudien la cultura com a fenomen. S'inicia la recerca amb una descripció de l'evolució històrica del concepte, de les diferents perspectives amb què abordar-lo i també les dificultats metodològiques per acotar-lo i objectivar-lo.<br/><br/>En segon lloc, s'analitza la relació entre cultura i mercat. Després de constatar que la industrialització de la producció i distribució de béns i serveis culturals comporta una mercantilització general de la cultura, es descriuen les conseqüències que això comporta en l'estructura econòmica del sector cultural i comunicatiu. En aquesta secció, es dóna especial importància al debat sobre el servei públic audiovisual al Regne Unit durant els anys 2004-05, impulsat per l'autoritat de regulació britànica, l'Ofcom.<br/><br/>El tercer capítol es centra en l'estudi sobre la Convenció sobre la Protecció i la Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals de la UNESCO, com a primer tractat internacional que aborda la qüestió des d'una perspectiva global, i no regional o estatal.<br/><br/>I finalment, la tesi estudia les noves formes de relacions internacionals que emergeixen arran de la globalització i el procés de redimensionament dels poders públics i els sistemes de governança mundial. En aquest sentit, s'estudien els nous actors que tenen l'oportunitat d'esdevenir rellevants en l'arena internacional, com ara els Governs no centrals. El cas de Catalunya no n'és una excepció, de manera que s'estudien les possibilitats d'acció paradiplomàtica de la Generalitat en l'àmbit general de la cultura i, en particular, en la UNESCO i en la implementació de la Convenció.

Esta tesis parte del análisis de las diversas disciplinas que estudian la cultura como fenómeno. Se inicia la investigación con una descripción de la evolución histórica del concepto, de las diferentes perspectivas con que abordarlo y también las dificultades metodológicas para acotarlo y objetivarlo.<br/><br/>En segundo lugar, se estudia la relación entre cultura y mercado. Después de constatar que la industrialización de la producción y distribución de bienes y servicios culturales comporta una mercantilización general de la cultura, se describen las consecuencias que ello comporta en la estructura económica del sector cultural y comunicativo. En esta sección , se da especial importancia al debate sobre el servicio público audiovisual en el Reino Unido durante los años 2004-05, impulsado por la autoridad de regulación británica, la Ofcom.<br/><br/>El tercer capítulo se centra en la Convención sobre la Protección y la Promoción de la Diversidad de las Expresiones Culturales de la UNESCO, como primer tratado internacional que aborda la cuestión desde una perspectiva global, y no regional o estatal.<br/><br/>Y finalmente, la tesis estudia las nuevas formas de relaciones internacionales que emergen a partir de la globalización y el proceso de redimensionar los poderes públicos y los sistemas de gobernanza mundial. En este sentido, se detallan los nuevos actores que tienen la oportunidad de devenir relevantes en la arena internacional, como por ejemplo los Gobiernos no centrales. El caso de Cataluña no es una excepción, de forma que se estudian las posibilidades de acción paradiplomática de la Generalitat en el ámbito general de cultura y, en particular, en la UNESCO y la implementación de la Convención.

This thesis starts from the analysis of the diverse disciplines that study the Culture as a phenomenon. Description of the historic evolution of this concept, different approaches to tackle it, and also the methodological difficulties to fence and objectify culture are dealt in the first chapter.<br/><br/>Secondly, the relationship between culture and market is examined. After verifying that industrialization of production and distribution of cultural goods and services steers to a general mercantilization of culture, this academic research describes its consequences for the economic structures of the cultural and communicative sectors. In this section, the study gives special relevance to the debate on audiovisual public service held in United Kingdom during 2004-05 period.<br/><br/>The third chapter deals in depth with the UNESCO Convention on the Protection and Promotion of the Diversity of Cultural Expressions, the first international treaty that rules the subject with a global approach - and not national or regional.<br/><br/>And finally, the thesis analyses the new forms of diplomacy that emerge due to the globalization and the readjustment of public power and global governance systems. In this respect, new actors chances to become relevant in the international arena, like non-central Governments, are detailed. The case of Catalonia is not an exception, and so the research ends with the study of the Catalan Government (Generalitat de Catalunya) possibilities of paradiplomatic actions in the cultural area and, in particular, in UNESCO and the Convention implementation.