Normalización y validación de un test de memoria en envejecimiento normal, deterioro cognitivo leve y enfermedad de Alzheimer

Abstract

Introducció: El coneixement sobre el rendiment de la memòria i la capacitat d'aprenentatge en l'envelliment normal destaca com a pauta important per a la detecció del deteriorament cognitiu lleu. La memòria és el símptoma que, principalment, s'acostuma a associar amb la malaltia d'Alzheimer. El Test de Record Lliure i Selectivament Facilitat (TRLSF) es basa en la dinàmica d'un aprenentatge controlat amb un record facilitat efectiu per a distingir els dèficit de memòria genuïns, deguts a l'alteració dels processos específics de la memòria, dels dèficit deguts a alteració en altres processos cognitius que poden limitar la memorització. Aquest estudi s'engloba dins d'un ampli projecte de normalització de test neuropsicològics (Neuronorma.es). Objectius: 1) Obtenir dades normatives per al TRLSF en població espanyola per a persones més grans de 49 anys d'edat, analitzant la influència de l'edat, l'escolaritat i el gènere en les diferents variables del test. 2) Analitzar la validesa discriminadora de dita prova com a ajuda diagnòstica en la distinció de les alteracions de memòria pròpies de l'envelliment normal, del deteriorament cognitiu lleu (DCL), i de la malaltia d'Alzheimer (MA). Mètode: La mostra està formada per 345 controls, 75 pacients amb DCL i 77 pacients amb MA. Es fa una anàlisi detallada de les dades del grup control per a l'obtenció de dades normatives i l'estudi de les influències sociodemogràfiques en els resultats. Per tal de determinar la validesa discriminadora es calculen els paràmetres de precisió diagnòstica: sensibilitat, especificitat, kappa (concordança diagnòstica), raó de verosimilitud d'un resultat positiu (RVP), raó de verosimilitud d'un resultat negatiu (RVN), valor predictiu positiu (VPP), i valor predictiu negatiu (VPN), per a diferents taxes de prevalença basal de malaltia i per a la prevalença observada en la mostra estudiada i per a tots els punts de tall possibles. Com a mesura de precisió diagnòstica del test, es presenten algunes corbes ROC. Resultats: És evident la influència sociodemogràfica en el rendiment del TRLSF, encara que les diferents característiques tenen una repercussió de diferent intensitat i no totes les variables del test es veuen afectades de la mateixa manera. La major capacitat discriminadora del TRLSF es dóna en la comparació entre controls i MA on, el suggerit punt de tall de 24 per a la variable RT mostra uns excel·lents paràmetres psicomètrics: sensibilitat: .93; especificitat: .98; ABC: .98; VPP: .92; VPN: .99; kappa: .9. Es suggereixen uns punts de tall orientatius per a la discriminació entre les condicions analitzades.

Introducción: El conocimiento sobre el rendimiento de la memoria y la capacidad de aprendizaje en el envejecimiento normal se erige como una pauta importante para la detección del deterioro cognitivo leve. La memoria es el síntoma que, principalmente, se suele asociar a la enfermedad de Alzheimer. El Test de Recuerdo y Selectivamente Facilitado (TRLSF) se basa en la dinámica de un aprendizaje controlado con un recuerdo facilitado efectivo para distinguir los déficit de memoria genuinos, debidos a la alteración de los procesos específicos de la memoria, de los déficit debidos a alteración en otros procesos cognitivos que pueden limitar la memorización. El presente estudio se engloba dentro de un amplio proyecto de normalización de test neuropsicológicos (Neuronorma.es). Objetivos: 1) Obtener datos normativos para el TRLSF en población española para personas mayores de 49 años de edad, analizando la influencia de la edad, la escolaridad y el género en las distintas variables del test. 2) Analizar la validez discriminadora de dicha prueba como ayuda diagnóstica en la distinción de las alteraciones de memoria propias del envejecimiento normal, del deterioro cognitivo leve (DCL), y de la enfermedad de Alzheimer (EA). Método: Se cuenta con una muestra de 345 controles, 75 pacientes con DCL y 77 pacientes con EA. Se realiza un análisis detallado de los datos del grupo control, para la obtención de datos normativos y el estudio de las influencias sociodemográficas en los resultados. Para determinar la validez discriminadora se calculan los parámetros de precisión diagnóstica: sensibilidad, especificidad, kappa (concordancia diagnóstica), razón de verosimilitud de un resultado positivo (RVP), razón de verosimilitud de un resultado negativo (RVN), valor predictivo positivo (VPP), valor predictivo negativo (VPN), para diferentes tasas de prevalencia basal de enfermedad y para la prevalencia observada en la muestra estudiada y para todos los puntos de corte posibles. Como medida de precisión diagnóstica del test, se presentan algunas curvas ROC. Resultados: Es evidente la influencia sociodemográfica en el rendimiento del TRLSF, aunque las distintas características tienen una repercusión de distinta intensidad y no todas las variables del test se ven afectadas de la misma forma. La mayor capacidad discriminadora del TRLSF se da en la comparación entre controles y EA donde, el sugerido punto de corte de 24 para la variable RT muestra unos excelentes parámetros psicométricos: sensibilidad: .93; especificidad: .98; ABC: .98; VPP: .92; VPN: .99; kappa: .9. Se sugieren unos puntos de corte orientativos para la discriminación entre las condiciones analizadas.

Introduction: The knowledge about memory and learning ability in normal aging stands out as a relevant guide for the detection of mild cognitive impairment. Memory is the main symptom usually related to Alzheimer's disease. The Free and Cued Selective Reminding Test (FCSRT) is based on the dynamics of a learning controlled by an effective cued recall in order to distinguish genuine memory deficits from deficits derived from the impairment in other cognitive processes that can limit the memorization. This study is part of a wide normative project of neuropsychological tests (Neuronorma.es). Aims: 1) To obtain normative data for the FCSRT in Spanish population in people older than 49 years, analyzing the influence of age, education and gender on the different test variables. 2) To analyze the discriminant validity of the test as a diagnostic aid in the differentiation of the memory impairment in normal aging, mild cognitive impairment (MCI) and Alzheimer's disease (AD). Method: The sample consists of 345 controls, 75 patients with MCI and 77 patients with AD. A detailed analysis of the control group data is performed to obtain normative data and to study the sociodemographic influences in the results. To determine the discriminant validity some parameters of diagnostic accuracy are calculated: sensibility, specificity, kappa (diagnostic concordance), positive likelihood ratio (PLR), negative likelihood ratio (NLR), positive predictive value (PPV), and negative predictive value (NPV), for different basal prevalence rates of disease and for the observed prevalence in the studied sample and for all the possible cut-scores. As a measure of diagnostic accuracy of the test, some ROC curves are shown. Results: The sociodemographic influence in the FCSRT becomes evident, although the different characteristics have an impact of diverse intensity and not all the test variables are affected in the same way. The greatest discriminant ability of the FCSRT is shown on the comparison between controls and AD where, the suggested cut-score of 24 for the variable TR shows excellent psychometric parameters: sensibility: .93; specificity: .98; ABC: .98; PPV: .92; NPV: .99; kappa: .9. Some cut-scores are suggested for the discrimination between the analyzed conditions.