El concepte de psicoestètica a l'obra de Carles M. Espinalt

Abstract

L'objectiu d'aquest treball d'investigació ha sigut esbrinar i concretar el concepte de psicoestètica a l'obra del seu creador Carles M Espinalt. Algunes de les principals qüestions que han orientat aquesta recerca són: esbrinar quines són les nocions clau del pensament espinaltià, les seves aportacions més originals, el model explicatiu de la realitat que emmarquen les seves teories, les diferència amb les altres escoles psicològiques i des de quin enfocament pot ser útil com a eina psicoeducativa de prevenció.<br/><br/>És així que, per estudiar aquest concepte en tota la seva amplitud hem plantejat aquest treball d'investigació en dues fases per poder extraure totes les nocions que comporta:<br/><br/>En la primera part d'aquest treball doctoral, el nostre objectiu ha sigut interpretar el concepte de psicoestètica intentant sistematitzar, ordenar i metoditzar de manera descriptiva les nocions que inclou en les diferents àrees, les quals hem dividit en capítols, per poder establir una diferenciació entre les temàtiques i poder estudiar-les separadament. <br/><br/>Hem concentrat la nostra investigació en el material que Espinalt va produir en les últimes dècades de la seva vida, perquè considerem que és quan el seu pensament va donar els màxims fruits i la seva obra va aconseguir la seva maduresa. Hem extret el material de tres fonts: l'obra escrita, els gràfics i el material audiovisual de les seves conferències. Amb aquestes tres fonts, combinades de manera simultània, hem redactat els capítols de la primera fase de la tesi.<br/><br/>En la segona part, el nostre objectiu ha sigut interpretar el concepte de psicoestètica des d'una perspectiva global i concretar les contribucions que creiem que aporta dins de les ciències humanes, fonamentalment en els camps de la psicologia i la pedagogia. La metodologia de tot el treball s'ha fonamentat en la teoria hermenèutica de Gadamer, en quant a model de coneixement per a la interpretació de textos.<br/><br/>Entre les conclusions a les que hem arribat podem destacar els següents punts que emmarquen de forma global les característiques essencials del concepte de psicoestètica: un sistema psicològic global, una psicologia de la imatge, una antropologia i una filosofia, una visió de la interpretació que fa l'ésser humà de sí mateix, una psicologia de la formació del caràcter, una visió descriptiva de la personalitat, una psicologia de la voluntat, un mètode psicoeducatiu de prevenció, una eina psicoterapèutica, una psicologia que es projecta gràficament, una psicoteràpia que remarca la potenciació de l'individu, una psicologia de les cultures i de les societats, una psicologia del caràcter dels temps, una visió psicològica del fenomen de la moda, un enfocament psicolingüístic del llenguatge, una psicologia de l'expressivitat, una psicologia que observa els fets des de Catalunya, una eina d'intervenció en la psicologia col·lectiva, una psicologia que inclou la vessant política de l'ésser humà i una psicologia del caràcter directiu.<br/><br/>La psicoestètica és la ciència que estudia l'home a través dels artificis que aquest necessita per sobreviure i afirmar-se; entén per artifici tot allò que ha desenvolupat l'ésser humà, tant des del punt de vista ontogenètic com filogenètic, és a dir, estudia aspectes com el caràcter, el llenguatge, la funció directiva, la intel·ligència, la voluntat, les cultures, les relacions humanes etc., en la seva vessant històrica i individual. <br/><br/>La rellevància de la psicoestètica recau, doncs, en un conjunt d'aportacions originals que es poden concretar en l'estudi de la civilització que l'home ha creat des d'un prisma innovador i original. La seva essencial contribució a la comprensió de la psique humana tracta de les habilitats de les que es pot valer el caràcter per actuar eficaçment sobre el temperament. Configurar, formular i descriure com havien de ser aquestes directrius psíquiques per aconseguir enfortir el nostre caràcter representa una constant en l'obra espinaltiana.

El objetivo de este trabajo de investigación ha sido averiguar y concretar el concepto de psicoestética en la obra de su creador Carles M. Espinalt. Algunas de las principales cuestiones que han orientado esta investigación son: averiguar cuáles son las nociones clave del pensamiento espinaltiano, sus aportaciones más originales, el modelo explicativo de la realidad que enmarca a sus teorías, las diferencias con las otras escuelas psicológicas y desde qué enfoque puede ser útil como herramienta psicoeducativa de prevención.<br/><br/>Es así cómo, para estudiar este concepto en toda su amplitud hemos planteado este trabajo de investigación en dos fases para poder extraer todas las nociones que conlleva.<br/><br/>En la primera parte de este trabajo doctoral, nuestro objetivo ha sido interpretar el concepto de psicoestética intentando sistematizar, ordenar y metodizar de manera descriptiva las nociones que incluye en las distintas áreas, las cuales hemos dividido en capítulos, para poder establecer una diferenciación entre las temáticas y poder estudiarlas separadamente.<br/><br/>Hemos concentrado nuestra investigación en el material que Espinalt produjo en las últimas décadas de su vida que es cuándo su pensamiento dio los máximos frutos y su obra consiguió su madurez. Hemos extraído el material de tres fuentes: la obra escrita, los gráficos y el material audiovisual de sus conferencias. Con estas tres fuentes, combinadas de manera simultánea, hemos redactado los capítulos de la primera fase de la tesis.<br/><br/>En la segunda parte, nuestro objetivo ha sido interpretar el concepto de psicoestética desde una perspectiva global y concretar las contribuciones que creemos que aporta dentro de las ciencias humanas, fundamentalmente en los campos de la psicología y la pedagogía. La metodología de todo el trabajo se ha fundamentado en la teoría hermenéutica de Gadamer, en cuánto a modelo de conocimiento para la interpretación de textos.<br/><br/>Entre las conclusiones a las que hemos llegado podemos destacar los siguientes puntos que enmarcan de forma global las características esenciales del concepto de psicoestética: un sistema psicológico global, una psicología de la imagen, una antropología y una filosofía, una visión de la interpretación que hace el ser humano de si mismo, una psicología de la formación del carácter, una visión descriptiva de la personalidad, una psicología de la voluntad, un método psicoeducativo de prevención, una herramienta psicoterapéutica, una psicología que se proyecta gráficamente, una psicología de las culturas y de las sociedades, una psicología del carácter del tiempo, una visión psicológica del fenómeno de la moda, un enfoque psicolingüístico del lenguaje, una psicología de la expresividad, una psicología que observa los hechos desde Cataluña, una herramienta de intervención en la psicología colectiva, una psicología que incluye la vertiente política del ser humano y una psicología del carácter directivo.<br/><br/>La psicoestética es la ciencia que estudia el hombre a través de los artificios que éste necesita para sobrevivir y afirmarse; entiende como artificio todo aquello que ha desarrollado el ser humano, tanto desde el punto de vista ontogénico como filogenético, es decir, estudia aspectos como el carácter, el lenguaje, la función directiva, la inteligencia, la voluntad, las culturas, las relaciones humanas etc., en su vertiente histórica e individual.<br/><br/>La relevancia de la psicoestética recae, pues, en un conjunto de aportaciones originales que se pueden concretar en el estudio de la civilización que el hombre ha creado desde un prisma innovador y original. Su esencial contribución a la comprensión de la psique humana trata de las habilidades de las que se puede valer el carácter para actuar eficazmente sobre el temperamento. Configurar, formular y describir cómo habían de ser estas directrices psíquicas para conseguir fortalecer nuestro carácter representa una constante en la obra espinaltiana.

The objective of this work of investigation has been to ascertain and to summarize the concept of psychoaesthetics in the work of its creator, Carles M. Espinalt. Some of the main questions that have oriented this investigation are: to ascertain which are the key notions of the espinaltist thought; it's more original contributions; the explanatory model of the reality that frames its theories; the differences with other psychological schools; and with what focus it can be useful as a psycho-educative tool of prevention. <br/><br/>As such, in order to study this concept in all it's depth, this work of investigation is presented in two phases to be able to expound all the notions that are involved. <br/><br/>In the first part of this doctoral work, the objective has been to interpret the concept of psychoaesthetics trying to systematize, to order, and methodize in a descriptive way, the notions included in the different areas, which are divided into chapters, to be able to establish a differentiation between the subject matter and to be able to study them separately. <br/><br/>The investigation has been concentrated in the material that Espinalt produced in the last decades of his life, which is when his thoughts gave maximum fruits and his work obtained its maturity. We have extracted the material from three sources: the written work, the graphics and the audiovisual material of his conferences. With these three sources, combined in a simultaneous way, the chapters of the first phase of the thesis have been written.<br/><br/>In the second part, our objective has been to interpret the concept of psychoaesthetics from a global perspective and to summarize the contributions that are believed to have been made within the human sciences, fundamentally in the fields of the psychology and teaching. The methodology of this work has been founded in the translation/interpretation theory of Gadamer, in how much to model of knowledge for the interpretation of texts. <br/><br/>Among the conclusions that have been arrived at, the following points can be emphasized that frame (in a global form) the essential characteristics of the concept of psychoaesthetics: a global psychological system; a psychology of the image; an anthropology and a philosophy; a vision of the interpretation that a human being makes of him/herself; a psychology of the formation of character; a descriptive vision of the personality; a psychology of the will; a psychoeducative method of prevention; a psychotherapeutic tool; a psychology that projects graphically; a psychology of cultures and of societies; a psychology of the character of time; a psychological vision of the phenomenon of fashion; a psycholinguistic focus of language; a psychology of expressiveness; a psychology that observes facts from Catalonia; an intervention tool in the collective psychology; a psychology that includes the political side of the human being and the executive character. <br/><br/>Psychoaesthetics is the science that studies man through the devices that he needs to survive and to be affirmed. As a device it understands all that has developed the human Being, as much from the ontogenic point of view as the filogenetic, that is to say, it studies aspects like the character, the language, the managing function, intelligence, the will, cultures, human relations etc., in its historic and individual aspects. <br/><br/>The importance of psychoaesthetics lies therefore, in a set of original contributions that can be specified in the study of the civilization that man has created, from an original and innovative perspective. Its essential contribution to the comprehension of the human psyche is the identification and development of the abilities needed by the character to act positively on the temperament. To configure, formulate and to describe how these psychic guidelines must be in order to fortify the character represents a constant in the Espinaltist work.