Análisis del proceso degenerativo de la Enfermedad de Alzheimer desde el modelo retrogenético: Adquisición y deterioro de la praxis constructiva

Abstract

La relació entre el desenvolupament humà normal i la malaltia d´Alzheimer (MA) és objecte d'estudi des de fa anys havent-se realitzat diferents aproximacions més o menys sistemàtiques. En els últims anys han pres especial rellevància els treballs realitzats per Barry Reisberg i col·laboradors des de diferents àrees de coneixement sustentant la correspondència entre el desenvolupament humà i la pèrdua inversa de capacitats en el procés degeneratiu de la MA. D'aquesta manera, en la MA el cervell es deteriora de manera gairebé inversa a l'ordre s'ha desenvolupat des del naixement. Aquest fenomen es denomina Retrogénesi, és a dir, el trajecte invers del desenvolupament. Una de les capacitats cognitives que es veu afectada en la MA és la praxi constructiva que és la capacitat de planificar i executar els actes motors que permeten realitzar un conjunt mitjançant l'articulació i l'acoblament d'elements de diferent naturalesa. L'objectiu de l'estudi és comprovar els postulats de model retrogenétic, comparant l'execució en diferents proves que avaluen el funcionament cognitiu (MMSE i K-BIT), de forma més exhaustiva la praxi constructiva (TVB, FCRO-DSS, Selecció de figures de la bateria NEPSY, subtest de praxi constructiva del TB i TDR), i la capacitat funcional (IDDD), d'una mostra de 186 nens de 4 a 12 anys amb altra mostra de 148 subjectes control majors de 65 anys i subjectes amb deteriorament cognitiu lleu, moderat, moderat-greu i greu. S'ha comprovat com al comparar el desenvolupament cognitiu humà amb el procés de deteriorament cognitiu observat en la EA s'observa una imatge en mirall, reflex d'un procés invers, en les mesures emprades. No obstant això, en una anàlisi més detallada algú dels instruments emprats (MMSE i la IDDD) no observem el mateix patró d'adquisició i deterioració. En les proves de praxi constructiva no s'observa una influència significativa de la variable escolaritat en el rendiment de la nostra mostra en les proves emprades.

La relación entre el desarrollo humano normal y la enfermedad de Alzheimer (EA) es objeto de estudio desde hace años habiéndose realizado diferentes aproximaciones más o menos sistemáticas. En los últimos han tomado especial relevancia los trabajos realizados por Barry Reisberg y colaboradores desde diferentes áreas de conocimiento sustentando la correspondencia entre el desarrollo humano y la pérdida inversa de capacidades en el proceso degenerativo de la EA. De este modo, en la EA el cerebro se deteriora de manera casi exacta e inversa al orden se ha desarrollado desde el nacimiento. Este fenómeno se denomina Retrogénesis, es decir, el trayecto inverso del desarrollo. Una de las capacidades cognitivas que se ve afectada en la Enfermedad de Alzheimer es la praxis constructiva que es la capacidad de planificar y ejecutar los actos motores que permiten realizar un conjunto mediante la articulación y el ensamblaje de elementos de distinta naturaleza. El objetivo del estudio es comprobar los postulados de modelo retrogenético, comparando la ejecución en diferentes pruebas que evalúan el funcionamiento cognitivo (MMSE y K-BIT), de forma más exhaustiva la praxis constructiva (TVB, FCRO-DSS, Selección de figuras de la batería NEPSY, subtest de praxis constructiva del TB y TDR), y la capacidad funcional (IDDD), de una muestra de 186 niños de 4 a 12 años con otra muestra de 148 sujetos controles mayores de 65 años, sujetos con deterioro cognitivo leve, moderado, moderado-grave y grave. Se ha comprobado como al comparar el desarrollo cognitivo humano con el proceso de deterioro cognitivo observado en la EA se observa una imagen en espejo, reflejo de un proceso inverso, en las medidas empleadas. No obstante, en un análisis más detallado de algunas de los instrumentos empleados (MMSE y la IDDD) no observamos el mismo patrón de adquisición y deterioro. En las pruebas de praxis constructiva no se observa una influencia significativa de la variable escolaridad en el rendimiento de nuestra muestra en las pruebas empleadas.

The relationship between the normal human development and the Alzheimer´s disease (AD) has been object of study for years having made different approaches more or less systematic. In the latest years, the works made by Barry Reisberg and collaborators have taken special relevance from different knowledge areas maintaining the correspondence between the human development and loss of skills in the degenerative process of AD. Thus, in AD the brain is deteriorated in an inverse way to the order that has been developed from the birth. This phenomenon is denominated Retrogenesis, that is, the developmental inverse route. One of the cognitive skills that has been affected in the AD is the constructive praxis, the skills of planning and executing the motor acts that allow carrying out a group via the joint of elements of different nature. The aim of this study is to check postulates of retrogenetic model, comparing the execution in different cognitive instruments (MMSE and K-BIT), in a more exhaustive way the constructive praxis (TVB, FCRO-DSS, Selection of figures of the battery NEPSY, constructive praxis subtest of the TB and TDR), and the functional skills (IDDD), in a sample of 186 children between 4 and 12 years compared to another of 148 over 65 years' old controls subjects, subjects with mild cognitive impairment, moderate, moderate-severe and severe. It has been checked that when the human cognitive development with the process of cognitive impairment observed in the EA are compared it´s observed a mirror image, a reflection of an inverse process, in the employed measures. However, in a more detailed analysis of some of the employed instruments (MMSE and the IDDD) do not observe the same pattern of acquisition and lost. Not observed a significant influence of education in the performance in constructive praxis task.