La flora al·lòctona de Catalunya. Catàleg raonat de les plantes vasculars exòtiques que creixen sense cultiu al NE de la Península Ibèrica

Abstract

Després d'una aproximació fisiogràfica i climatològica de Catalunya i d'una explicació sobre la metodologia utilitzada, hi ha un capítol que inclou consideracions generals sobre la flora sinantròpica. En aquest capítol es fa una aproximació general sobre les espècies al.lòctones, s'expliquen els principals mitjans d'introducció, els ecosistemes on s'estableixen preferentment, les àrees de distribució originals, els criteris que es fan servir per a decidir si una espècie és autòctona o no, i un compendi sobre els diferents termes i tipus de classificacions existents sobre aquestes espècies.<br/><br/>La part més extensa d'aquesta tesi és el catàleg raonat que inclou 461 tàxons de plantes vasculars exòtiques, introduïdes de forma voluntària o accidental, i que creixen més o menys espontàniament a Catalunya. Aquest catàleg s'ha elaborat fent, per una banda, un buidat bibliogràfic i d'herbari exhaustius i, per l'altra, un treball de camp personal, recorrent tot Catalunya per tal de comprovar les dades dubtoses d'altres autors i per afegir-ne de noves. S'han tret totes les dades referents a flora al.lòctona catalana existents en flores, catàlegs i llistes florístiques regionals, comarcals o locals, publicades o inèdites, aparegudes principalment des de mitjan segle passat fins l'any 1986.<br/><br/>El catàleg està separat en pteridòfits i espermatòfits, i dins d'aquests dos grups les famílies, gèneres i espècies estan disposats de forma alfabètica. Per a cada espècie es dóna la següent informació, sempre que aquesta hagi estat al nostre abast: la sinonímia principal, el número cromosòmic, la seva àrea de distribució original, l'època d'introducció a Europa, a la Península Ibèrica o a Catalunya, el sistema d'introducció, grau de naturalització, categoria sinantròpica segons la classificació de Kornas (1978), ecologia, fenologia, distribució geogràfica a Catalunya, a la Península Ibèrica, a Europa o al món, etc.<br/><br/>Es presenta també la distrIbució geogràfica de 390 espècies en mapes que inclouen la quadrícula UTM de 10 Km de costat.<br/><br/>Després del catàleg hi ha el capítol de síntesi i conclusions on s'inclouen 6 Taules i 16 figures amb els diferents percentatges de les espècies al.lòctones catalanes segons el grau de naturalització, grau d'integració dins la vegetació, origen, tipus d'introducció i grau de naturalització, etc.<br/><br/>Les 461 espècies que inclou aquest catàleg estan distribuïdes en 99 famílies i 289 gèneres. Les famílies amb més espècies són "Asteraceae" (73) i "Poaceae" (40). Hi ha 50 famílies que sols inclouen una espècie. Els gèneres amb més espècies són "Amaranthus" (18), seguit de "Coryza", "Oenothera" i "Solanum" (8).<br/><br/>En el conjunt de la flora al.lòctona de Catalunya hi ha 316 espècies (64.54%) introduïdes de forma voluntària pel seu cultiu, mentre que la resta, 145 espècies (31.45%) procedeixen d'introduccions accidentals.<br/><br/>El nombre total d'espècies naturalitzades a Catalunya és de 169 (36%, 95 provinents d' introduccions accidentals i 74 d'introduccions voluntàries), 242 espècies (52.48%) sols apareixen en estat subspontani, 43 espècies (9.32%) són adventícies no naturalitzades i 7 espècies (2%) tenen un estatus dubtós.<br/><br/>La majoria d'espècies exòtiques introduïdes a Catalunya són orIginàries del continent americà (32.3%), a continuació vénen les procedents del SE d'Europa<br/>i del SW d' Asia (22.9%), les espècies provinents dI Asia (excepte la part SW) col.laboren amb un 10.8%, les de Sud-àfrica amb un 6.2% i les d'Austràlia amb un 3%. Hi ha un 3.9% d'origen desconegut i un 20% procedents del C, W ó N d'Europa, W ó E de la regió mediterrània, dels tròpics, d'origen hortícola o bé d'espècies d'origen dubtós.<br/><br/>Comparant els percentatges de les espècies d'introducció voluntària i accidental es veu que hi ha una gran predominància de les espècies americanes provinents d'introduccions accidentals, mentre que quan es tracta d'introduccions voluntàries el principal contingent prové de l'àrea que abasta el SE d'Europa i el SW d'Àsia.<br/><br/>Es important resaltar la força amb què s'han introduït les espècies americanes en la flora catalana, perquè en un màxim de 400-500 anys proporcionen quasi el mateix percentatge d'espècies naturalitzades procedents d'introduccions voluntàries (31.08%) que en més de 2000 anys les espècies provinents d'Àsia SW i del SE d'Europa (35.13%), i un percentatge elevadíssim (63.15%) en les espècies naturalitzades procedents d'introduccions involuntàries, enfront del 11.5% d'espècies provinents del SE d'Europa i del SW d'Àsia. Aquest percentatge tan alt indica l'elevat grau de contactes comercials existents entre Amèrica i el Vell Món.<br/><br/>Després l'anàlisi del total de la flora al.lòctona catalana es veu que la majoria d'espècies s'estableixen en ecosistemes artificials, mentre que sols un percentatge molt baix (1.3%) aconsegueix establir-se en ecosistemes naturals.<br/><br/>L'origen i la composició de la flora al.lòctona catalana ha anat variant en les diferents èpoques com a resultat, sobretot, dels canvis de procedència en els intercanvis comercials. En l'actualitat els arqueòfits s'estan extingint, mentre que hi ha un augment molt considerable d'espècies exòtiques colonitzadores de recent introducció.<br/><br/>L'increment de les espècies al.lòctones presenta una correlació positiva amb la sinantropització i la intensitat de la influència de l'home. A Catalunya hi ha una clara disminució en la proporció d'espècies exòtiques des del litoral mediterrani cap a l'interior del país, i el mateix passa a mesura que augmenta l'altitud. La freqüència més alta es troba al voltant de les grans ciutats i en zones amb molt regadiu, mentre que a les regions on hi ha grans extensions de comunitats naturals -sobretot boscos- o bé en zones de conreus de secà, el percentatge és molt baix. Les comarques litorals i prelitorals són les més riques en espècies, mentre que les més pobres són les comarques pirinenques.<br/><br/>Aquest és el primer estudi global que s'ha fet a Catalunya (i a Espanya) sobre la flora al.lòctona. El nombre d'espècies exòtiques existents al país és difícil de precisar degut, per una banda, a problemes taxonòmics i, per l'altra, a que és una flora oberta, sempre hi ha espècies que s'introdueixen, d'altres que desapareixen, d'altres que cal reconsiderar el seu estatus, etc.<br/><br/>En conseqüència, aquesta tesi representa una base per tal de poder analitzar i estudiar millor la flora al.lòctona del NE peninsular.

This doctoral thesis is about the allochthonous flora of Catalonia (NE Spain) over a 40.000 square kilometre area. A chapter with a general approach on allochthonous species, main introduction types (deliberately -as ornamental or food plants-, or accidentally -as contaminants of crops, wool, etc.-), criteria to decide the status (alien or native) of a species, and a compendium of the different kind of classifications and of the several terms existing in this flora is given.<br/><br/>The biggest part of this thesis is the catalogue which includes 461 alien vascular taxa (2 Pteridophyta and 459 Spermatophyta). Families, genera and species are in alphabetical order. For each taxon the synonymy, chromosome number, original distribution, time of introduction to Europe, Catalonia..., is given.<br/><br/>The composition and distribution of Catalan exotic flora have been subjected to considerable change at different ages, mainly in consequence of commercial exchanges. New agricultural technologies such as the use of herbicides and the cleaning of seeds have resulted in the retreat of a large number of Arqueophyta and the increase of a series of recently introduced plants which are capable of succeeding in a wide range of environmental conditions. The majority of Arqueophyta are natives of the Middle-East and Central and Western Asia, whereas at present the more recently introduced species come mostly from the American continent.