Josep Anselm Clavé i l’escriptura: obra poètica i periodisme cultural

Abstract

Aquesta tesi doctorall estudia el conjunt de l’obra escrita de Josep Anselm Clavé, tant la literària com la periodística de caire cultural. La recerca s’ha concebut de tal manera que comprèn no només una anàlisi global de l’obra poètica coneguda i de les publicacions «Eco de Euterpe» i «El Metrónomo», sinó també l’edició crítica de l’obra poètica completa de Josep Anselm Clavé i la indexació dels continguts de les dues publicacions periòdiques.

En el context de la tradició cultural catalana, la figura i l’obra de Josep Anselm Clavé es va relacionar des de ben aviat amb el moviment de la Renaixença, i la seva mitificació va introduir elements de distorsió en moltes de les anàlisis efectuades a final del segle XIX i durant tot el segle XX. És per aquest motiu que aquest treball planteja la necessitat d’estudiar la poesia de Clavé i el seu context cultural per certificar fins on arriba aquesta mitificació i en quina mesura ha afectat la seva interpretació. A més, s’hi analitzen també les publicacions periòdiques de caire cultural que va fundar i dirigir el músic i poeta barceloní amb la finalitat d’evidenciar la confluència de plantejaments, d’objectius i de discursos que permeten parlar amb propietat de construcció d’un projecte cultural claverià. Així, s’aporten dades que permeten valorar quin va ser el rendiment que va treure el fundador de les societats corals a l’ús de l’escriptura, en un sentit ampli.

Atès que no es coneixia fins ara la totalitat de la producció escrita de Clavé, aquesta recerca fa accessible la més gran quantitat de textos poètics conservats de l’autor i presenta de manera indexada el contingut de les dues revistes esmentades. L’estudi particular d’aquests dos «corpus textuals» posa de manifest les relacions que existeixen entre una obra poètica de gran complexitat —per la seva evolució, per la seva aproximació tant als referents cultes com als populars, per la seva vinculació amb molt diverses formes de representació de la cultura, per la confluència entre les tradicions poètiques catalana i espanyola, i per la seva influència en el procés de modernització de la literatura catalana, etc.— i una obra periodística que s’havia interpretat amb relació a la realitat de les societats corals i mai com a manifestació de la voluntat de transformació i regeneració culturals. Els anys culminants i més representatius de la relació entre poesia i periodisme en la trajectòria de Clavé van ser els compresos entre el final dels cinquanta i mitjan dècada dels seixanta del segle XIX, quan li va interessar que les publicacions que dirigia es fessin ressò de l’orientació de la seva poesia cap a la representació imitativa, i de la necessitat de convertir la música en una forma de representació col•lectiva. Aquest retorn de la poesia a les escenes i a la realitat més propera al públic català, juntament amb la voluntat esmentada de valer-se de la música com a element aglutinador demostra els paral•lelismes entre aquest fenomen de recuperació i regeneració de la cultura popular de masses protagonitzat per Clavé i la necessitat que per aquelles dates també sentia la intel•lectualitat liberal catalana renaixencista de projectar, en un estrat cultural més culte, la restauració dels Jocs Florals, amb la consegüent construcció poètica de la pròpia realitat. De la mateixa manera com les elits liberals promotores i legitimadores de la Renaixença vetllaven per la construcció d’uns referents que mostraven en un terreny culte les moltes possibilitats d’un país, l’obra poètica i musical de Josep Anselm Clavé, avalada i acompanyada pel mitjà de comunicació més modern i efectiu —la premsa—, perseguia uns objectius semblants en un àmbit cultural més popular.

En definitiva, el treball Josep Anselm Clavé i l’escriptura: obra poètica i periodisme cultural. Edició, índexs i estudis arriba a la conclusió que existeix un «projecte cultural claverià», com a tal, atès que s’ha pogut demostrar la unitat de plantejaments, d’objectius, d’idees, etc., del conjunt de l’obra escrita de Josep Anselm Clavé, tant la poètica com la periodística.

This doctoral thesis studies the whole of the written work of Josep Anselm Clavé, the literary one as well as the journalistic one. The research has been conceived in such a way that it includes not only a global analysis of his known poetic work and of the «Eco de Euterpe» and «El Metrónomo», but also the critical edition of the complete poetic work of Josep Anselm Clavé and the indexing of the contents of the two magazines. In the context of the Catalan cultural tradition, the figure and the work of Josep Anselm Clavé has been correlated with the cultural movement called Renaixença, and its mythification has conditioned the analyses made at the end of the 19th century and during all the 20th century. Therefore, this work studies the poetry of Clavé and its cultural context to certify this mythification and to make evident how it affects its interpretation. Moreover, this doctoral tesis analyzes the magazines that were directed by Clavé —«Eco de Euterpe» and «El Metrónomo»— in order to show the confluence of approaches, objectives and ideas that allow us to speak about construction of a cultural project. The more representative years of the relation between poetry and journalism in Clavé were the ones between 1859 and 1865, when a) he published in «Eco de Euterpe» and «El Metrónomo» a kind of poetry based in the imitative representation, and b) when he changed their musical works into a kind of collective expression. This poetry, with more realistic scenes, and the use of the music as an agglutinative element of worker class let us expose the parallelisms between this phenomenon of regeneration of the popular culture of masses and the recovery of the tradition of Jocs Florals during the Renaixença.