El compositor Josep Pons i el llenguatge musical per a la litúrgia de l'ordinarium:

Abstract

L'autor divideix la present tesi en dos grans blocs: el primer dedicat als aspectes<br/>històrics, en els quals s'emmarca la figura del personatge estudiat i el segon atenent<br/>específicament als aspectes purament tècnics del seu llenguatge musical, mitjançant<br/>l'estudi de l'obra recuperada.<br/>En la primera part es planteja una aproximació a la figura del mestre Pons a partir<br/>de la reconstrucció del seu periple vital, des que nasquera a Girona en 1.770 fins que es<br/>va produir la seua mort a València a l'agost de 1.818. Per a això es va desenvolupar un<br/>minuciós treball de camp basat en l'estudi de les actes capitulars i altres registres<br/>documentals en les catedrals de Girona, Salamanca, Còrdova, Tui i València<br/>principalment, i el buidatge dels arxius musicals de les innumerables seus religioses que<br/>contenen obres seues, elaborant amb totes elles el catàleg provisional de les<br/>composicions de Josep Pons contingut als annexos. Es presenta ací un detallat estudi de<br/>l'ambient musical -religiós i profà- de la ciutat de València, en aqueix moment de<br/>transició històrica en el que es van precipitar de manera especial els esdeveniments;<br/>mostrant l'activitat desenvolupada per la capella i fent especial incidència en les<br/>"migdiades musicals". Completarà aquesta primera part l'exposició de l'organigrama de la<br/>capella catedralícia i les persones que van ocupar els respectius llocs durant la<br/>permanència de Josep Pons al front de la mateixa, sense oblidar la faceta pedagògica del<br/>mestre per mitjà de la posterior evolució personal que desenvoluparien els seus principals<br/>deixebles.<br/>La segona part està dedicada a una detallada anàlisi de la seua obra "Missa a 4 ÿ a 8<br/>con oboes, violines ÿ trompas, sobre l'antífona Ecce sacerdos magnus" -obra de joventut<br/>composada a la primerenca edat de 16 anys- descobrint les ferramentes compositives i els<br/>personals recursos estilístics que el mestre Pons desenvoluparia al llarg de la seua vida,<br/>com ara: ritme, melodia, harmonia, textures, continuïtat, coherència, recursos, retòrica,<br/>etc., que se mostraran convenientment per mig de exemples, gràfics i quadres explicatius;<br/>a més de l'estudi comparatiu d'aquesta obra amb les altres del mateix autor i d'altres<br/>composades -tant al seu entorn més proper com el més llunyà- per Nebra o Corselli i<br/>Haydn o Mozart. Amb tot això s'obté com a resultat l'essència del que podríem<br/>considerar com paradigma estètic del seu llenguatge musical específicament dedicat a<br/>l'ordinarium misae.<br/>Les conclusions a les que hi arriba el autor ens descobreixen a un home d'església, a<br/>un valuós compositor que va gaudir d'un anomenat prestigi, per la important distribució<br/>-en vida pròpia- de més de tres-centes obres seues entre els més importants arxius de<br/>música religiosa del moment en el nostre país. Tot això en un decisiu moment de<br/>transició i definició estètica, pel què es mantindran en Pons intencionadament<br/>determinats recursos estilístics de moments anteriors, però sense romandre ancorat amb<br/>exclusivitat en ells i no deixant per això de mostrar tímidament una certa inquietud en la<br/>recerca de noves possibilitats harmòniques i formals.

The author divides this thesis into two large areas: the first one looks into the historical<br/>aspects, comprising the character object of study, and the second one deals only with the<br/>pure technical aspects of his musical language through the study of the rescued work.<br/>The first part is an approach to Master Pons's person starting from the reconstruction<br/>of his life, from his birth in Girona in 1770 to his death in Valencia, in August 1818. To do<br/>this, a painstaking field work has been developed, based mainly upon the chapterhouse<br/>documents and other records in the cathedrals of Girona, Salamanca, Cordoba, Tuy and<br/>Valencia, and the comprehensive search of musical files in countless religious sees that<br/>contain his works, a provisional catalogue of all of Josep Pons's compositions has been set up<br/>and shown in the annexes. We can find there a detailed study of the musical atmosphere -<br/>both religious and profane - of Valencia, at that time of historic transition in which events<br/>took place in fast succession underlining the Chapel's activities; and placing a special emphasis<br/>upon the "musical noons". This first part ends with the diagram of the cathedral chapel and<br/>the people who were there when Josep Pons was in charge, without forgetting the<br/>pedagogical aspect that was to be developed later by his best disciples.<br/>The second part implies a close analysis of his work "4 and 8 voice Mass for oboes,<br/>violins and French horns on the antiphon Ecce sacerdos magnus" -a youthful work<br/>composed at the age of 16 - through which he discovers the composition tools and the<br/>stylistic resources that Master Pons would develop all along his life: rhythm, melody,<br/>harmony, textures, continuity, coherence, resources, rhetorics, etc. that will be shown in<br/>examples, graphics and explanatory tables. To all this we add a comparative study of the<br/>mentioned work with others of the same composer and other compositions both of his<br/>inner circle and of others like Nebra, Corselli, Haydn or Mozart. With all this we obtain as a<br/>result the essence of what might be considered the aesthetic paradigm of his musical language,<br/>specifically dedicated to the Ordinary of the Mass.<br/>The conclusions of the author show us a man of the Church ,a valued composer who<br/>enjoyed in his time a great prestige because of the fact that he composed - in his life timemore<br/>than three hundred works found throughout the most important archives of religious<br/>music in our country. All this took place in a crucial moment of transition and a aesthetic<br/>definition. Pons will purposefully retain certain stylistic resources from earlier periods but<br/>without feeling constricted by them nor avoiding a certain, shy restlessness in the search for<br/>new harmonic and formal possibilities.