Estètica del paisatge cinematogràfic : el découpage i la imatge en moviment com a formes de representació paisatgística

Abstract

La concepció occidental del paisatge, estretament lligada a la seva representació pictòrica, ha tendit a crear un imaginari paisatgístic de la unitat i la immobilitat que ha condicionat una part important de les reflexions estètiques al voltant del paisatge. L'objectiu d'aquesta tesi és plantejar els principis per una estètica del paisatge cinematogràfic fonamentada en les dues grans particularitats tècniques del cinema: el découpage i la imatge en moviment. Basant-nos en el diàleg intertextual entre cinema, pintura i literatura dibuixem una "altra història" del paisatge on la fragmentació, l'entrellaçament i la mobilitat són els principals mecanismes de representació paisatgística. L'estructura de la tesi, en consonància amb l'esperit de la investigació, parteix de la situació del paisatge en la contemporaneïtat per, posteriorment, emprendre un viatge arqueològic a través del temps per tal de localitzar els orígens del découpage paisatgístic i del paisatge en moviment. A través d'aquesta mirada retrospectiva s'observa com el cinema reescriu i dialoga per la via cinemàtica amb formes paisatgístiques que estaven disseminades en els altres arts.

The Occidental conception of the landscape –that has been closely linked to its pictorial representation- has tended to create an imaginary of the unity and the immobility. It conditioned an important part of the aesthetic refections regarding the landscape. The aim of this thesis is to consider the principles for an aesthetic of the film landscape, which is based on two technical characteristics of the cinema: the découpage and the moving image. Looking at the intertextual dialogue between the cinema, the painting and the literature, we describe “another history” of the landscape where the fragmentation, the entanglement and the mobility are the principal mechanisms of the landscape representation. According to the spirit of this research, the structure of the thesis starts from the situation of the landscape in the contemporary world to go on a later archaeological journey across the time. This trip seeks to locate the origins of the landscape découpage and the moving landscape. Through this retrospective look, we can observe how the cinema rewrite and dialogue by a cinematic way with the forms of the landscape that were spread out in other arts.