Balanç benefici/risc del contingut en polifenols i alcohol del vi: bases científiques dels efectes del consum moderat de vi sobre el sistema cardiovascular

Abstract

L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és avaluar els efectes de les fraccions del vi (alcohòlica i no alcohòlica -principalment polifenols-) sobre els principals factors de risc cardiovascular en 67 homes amb un elevat risc de patir malalties cardiovasculars. Es va realitzar un assaig clínic, aleatoritzat i creuat en el qual tots els participants van rebre en un ordre aleatori les tres intervencions: 30 gr d'alcohol / dia en forma de vi negre, la mateixa quantitat de polifenols en forma de vi negre desalcoholitzat i 30gr d'alcohol / dia en forma de ginebra, durant 28 dies cada intervenció. Es van avaluar els efectes al final de cada una de les tres intervencions sobre els biomarcadors cel•lulars i sèrics d’inflamació relacionats amb l'aterosclerosi, el metabolisme glucídic, el perfil lipídic i la pressió arterial. El consum moderat d'alcohol (intervencions amb vi negre i ginebra) van incrementar la interleucina (IL) -10 i van disminuir la monocyte-derived chemoquine (MDC). Els polifenols del vi negre (intervencions amb vi negre i vi negre desalcoholitzat) van disminuir les concentracions sèriques de la intercellular adhesion molecule (ICAM) -1, E-selectina i IL-6, i també inhibiren l'expressió del lymphocyte function-associated antigen 1 ( LFA-1) en els limfòcits T i la de Mac -1, SLex (CD15) i CCR2 en la superfície dels monòcits. Tant l'etanol com els polifenols del vi negre varen disminuir les concentracions circulants de l’antigen i el lligand del CD40, CD40, IL-16, monocyte chemoprotein (MCP) -1 i vascular cellular adhesion molecule (VCAM) -1. La concentració de glucosa en dejú es va mantenir constant al llarg de l'estudi, mentre que la concentració d'insulina plasmàtica i, en conseqüència, l'índex HOMA va disminuir després del vi negre i el vi negre desalcoholitzat. El colesterol HDL, l'apolipoproteïna AI i A-II van augmentar després de les intervencions amb vi negre i ginebra. La lipoproteïna (a) plasmàtica només va disminuir després de la intervenció amb vi negre. A més, la pressió sistòlica i diastòlica només van disminuir significativament després de la intervenció amb vi negre desalcoholitzat, canvis correlacionats amb un augment de la concentració plasmàtica d'òxid nítric. La pressió sistòlica i diastòlica van disminuir i l'òxid nítric va augmentar, encara que no significativament, després de la intervenció amb vi negre i també comparat amb la ginebra encara que tampoc significativament. El consum moderat de ginebra no va tenir cap efecte en la pressió arterial ni en la concentració plasmàtica d'òxid nítric. Per tant, els polifenols del vi negre disminueixen l'expressió de molècules d'adhesió leucocitàries i la pressió arterial, així com també milloren la resistència a la insulina mentre que tant l'alcohol com els polifenols del vi negre modulen els mediadors inflamatoris solubles en homes d'alt risc cardiovascular, conferint al vi negre més efectes protectors sobre la patologia cardiovascular que altres begudes alcohòliques.

"Benefit / risk balance of polyphenols and alcohol content of wine: scientific basis of the effects of moderate wine consumption on the cardiovascular system"

The objective of this thesis is to evaluate the effects of the fractions of the wine (alcoholic and non-alcoholic, mainly polyphenols) on major cardiovascular risk factors in 67 men with at high risk of cardiovascular disease. We performed a clinical, randomized, crossover in which all participants received in a random order the following three interventions: 30 g alcohol / day as red wine, the equivalent amount of dealcoholized red wine and 30g alcohol / day as gin, for 28 days each intervention. The effects at the end of the three interventions on serum and cellular biomarkers of inflammation associated with atherosclerosis, glucose metabolism, lipid profile and blood pressure were evaluated. Moderate consumption of alcohol (red wine interventions and gin) increased interleukin (IL) -10 and decreased monocyte-derived chemoquine (MDC). Polyphenols in red wine (red wine and dealcoholized red wine interventions) decreased serum concentrations of intercellular adhesion molecule (ICAM) -1, E-selectin and IL-6, and inhibited the expression of lymphocyte function-associated antigen 1 ( LFA-1) on T lymphocytes and Mac -1, sLex (CD15) and CCR2 on the surface of monocytes. Both ethanol and wine polyphenols decreased circulating levels of CD40a, CD40L, IL-16, monocyte chemoprotein (MCP) -1 and vascular cellular adhesion molecule (VCAM) -1. The fasting blood glucose concentration was constant throughout the study, whereas the concentration of plasma insulin and consequently the HOMA index decreased after the red wine and the dealcoholized red wine interventions. HDL cholesterol, apolipoprotein AI and A-II increased after the intervention with red wine and gin. Lipoprotein(a) decreased only after the intervention with red wine. Moreover, the systolic and diastolic pressure significantly decreased only after the intervention with dealcoholized red wine, changes correlated with an increased plasma concentration of nitric oxide. In conclusion, red wine polyphenols modulate the expression of leukocyte adhesion molecules, insulin resistance and blood pressure, while both alcohol and red wine polyphenols modulate the soluble inflammatory mediators in men at high cardiovascular risk, conferring to red wine greater protective effects on cardiovascular diseases than other alcoholic beverages.