Sorra fina: Variacions en la cultura dels infants de 3 a 6 anys en el temps de pati de tres escoles catalanes.

Abstract

Els estudis que incorporen una visió dels infants com a grup social van en augment. Autors de diverses disciplines, com la sociologia, la pedagogia o l’antropologia, fent observació entre els infants, presenten resultats que demostren com els comportaments d’aquests estan estretament lligats a l’entorn en el qual es desenvolupen. El propòsit d’aquest estudi ha sigut el d’analitzar les variacions que sorgeixen en la manera de relacionar-se dels infants d’entre 3 i 6 anys en el pati de tres parvularis de l’àrea metropolitana de Barcelona. Les dades s’han recollit utilitzant la tècnica d’observació participant. Durant les primeres setmanes l’autora demostrava als infants que es podien comportar davant d’ella com ho feien quan estaven amb altres companys, perquè els seus comentaris i/o actituds no serien jutjats com ho eren davant d’altres adults, de la mateixa manera que tampoc actuaria com una animadora de jocs. D’aquesta manera es van poder obtenir dades raonablement fidedignes sobre les relacions que els infants estableixen entre ells sense la presència d’adults. Les observacions realitzades en un parvulari d’una ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb alumnes procedents de famílies d’un nivell socioeconòmic classificat com a mitjà baix; en un parvulari concertat de Barcelona ciutat, amb infants de famílies de nivell mitjà alt; i d’un parvulari d’un poble de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb alumnes procedents de famílies d’un nivell socioeconòmic intermedi respecte als altres dos; han presentat punts en comú i diferències diverses en funció de la temàtica analitzada. Tot i que la mancança d’observacions en els entorns familiars i la realització de l’estudi únicament en aquests tres centre educatius no permeten atribuir les variacions observades al nivell socioeconòmic de les famílies, s’han documentat diferències destacables en la tipologia dels jocs que practicaven els infants d’un i altre centre educatiu. Els alumnes del parvulari de l’escola concertada generaven uns jocs de fantasia i ficció que traslluïen una complexitat i capacitat imaginativa sense límits, mentre els infants del parvulari amb infants procedents de famílies de nivell socioeconòmic mitjà-baix optaven pels jocs sensoriomotors, en els quals en grups o individualment es divertien corrent de formes diverses. Destacar els resultats que exterioritzaven una major dificultat dels infants del parvulari de l’escola concertada, procedents de famílies amb un nivell socioeconòmic mitjà alt, d’acceptar la frustració; una menor capacitat de resoldre per si sols les desavinences amb els companys; i una menor empatia vers als companys, que traslluirien una sobrevaloració del benestar personal. Aquestes característiques contrasten amb les observacions fetes entre els infants del parvularis públics que davant d’una situació de desacord, força menys freqüent que en el parvulari concertat, treballaven conjuntament pel benestar del grup. Aquest estudi ha prioritzat realitzar un aprofundiment exhaustiu de les relacions i comportaments del conjunt d’infants dels tres parvularis analitzats amb l’objectiu de demostrar la fortalesa i complexitat d’una cultura – desvalorada per uns i idealitzada per altres – i com aquesta és capaç d’adaptar-se a les realitats diverses que viuen els infants, per seguir fent de transmissora dels coneixements i de les habilitats en un món pensat i creat pels adults.

Studies that include a vision of children as a social group are increasing. Authors from different disciplines, such as sociology, education and anthropology, making present results of observations among children that demonstrate how their behaviours are closely tied to the environment in which they grow up. The purpose of this study was to analyse the variations in the way children between 3 and 6 years relate to each other in the playground of three kindergartens in the metropolitan area of Barcelona. The data were collected using the technique of participant observation. During the first weeks the author showed to children that they could behave in front of her as they did when they were with other colleagues, for their comments and attitudes would not be judged as if they were in front of other adults, but neither would her act as a games animator. That way, reasonably reliable data could be collected on the relations established between children without the presence of adults. Observations made in the three kindergartens: one in a city in the metropolitan area of Barcelona, with students from families of a generally middle-low socioeconomic background; another, a private (partly publicly funded) school in Barcelona, with children of middle-high socioeconomic status families; and a kindergarten in a small town in the metropolitan area of Barcelona, with students from families of more mixed socioeconomic status; have presented several commonalities and differences depending on the subject studied. Although the lack of observations in family environments and conducting the study only in these three educational centres do not allow us to attribute variations to the socioeconomic status of the families, remarkable differences have been documented in the types of games that children from the three schools practiced. The students of the private school kindergarten generated fantasy and fiction games that indicated complexity and a boundless imagination, while children from the school with families of lower socioeconomic status opted for motor-sensory games, in which they had fun running in groups or individually. Other results that can be highlighted include the greater difficulty for children of the private school, from families with a higher socioeconomic status, to accept the frustration; their lower ability to solve by themselves disagreements with colleagues, and a lower empathy for fellow, which altogether may indicate an overestimation of personal wellbeing. These features contrast with observations made among public kindergartens’ children, who in a situation of disagreement, much less frequent than in the private school, worked together for the welfare of the group. This study has prioritized carrying out a comprehensive deepening of relations and behaviour of children of all three kindergartens analysed with the aim of demonstrating the strength and complexity of a culture - idealized by some and devalued by some other - and how such culture is able to adapt to the realities experienced by children, to continue transmitting knowledge and skills in a world conceived and created by and for adults.