Identification of natural products as antidiabetic agents using computer-aided drug design methods

Abstract

Els productes naturals derivats de plantes són una font abundant de compostos biològicament actius, molts dels quals han servit de base pel desenvolupament de productes nutracèutics i farmacèutics. El disseny de fàrmacs assistit per ordinador juga un paper essencial en la identificació de productes naturals bioactius, reduint els costos i esforços experimentals. La diabetis mellitus tipus 2 és considerada com "l’epidèmia del segle 21" i, en conseqüència, és un dels principals reptes en el descobriment de fàrmacs en l'actualitat. Per tant, aquesta tesi doctoral es centra en la identificació de nous compostos i extractes naturals que actuïn com a agents antidiabètics. En aquest sentit, PPARgamma i DPP-IV han estat les dianes estudiades, en les quals s’han desenvolupat i validat diferents protocols de cribatge virtual. Els compostos bioactius trobats poden ser de gran utilitat com additius en l’alimentació funcional adreçada en la prevenció o tractament de la diabetis.

Natural products derived from medicinal plants are an abundant source of biologically active compounds, many of which have formed the basis for development of nutraceuticals and pharmaceuticals compounds. Computer-aided drug design methods such as virtual screening workflows play an essential role in the identification of undescribed bioactivities of natural products by minimizing the synthetic and biological testing efforts. Type 2 diabetes mellitus (T2DM) is considered to be the “epidemic of the 21st century” and, consequently, is one of the main challenges in drug discovery today. There is a significant unmet medical need for better drugs to treat T2DM because some therapies suffer undesirable side effects. Therefore, this PhD thesis is focus on the identification of new natural compounds as antidiabetic agents. In that sense, PPARgamma and DPP-IV have shown to be appropriate targets for antidiabetic drugs, targeting them appears to have good prospects for a successful therapeutic approach in the T2DM.