Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori
La reconstrucción del centro de Lisboa, después de la catástrofe que destruyó la ciudad en noviembre de 1755 ―algunos segundos de terremoto, un tsunami y cinco días de incendio―, constituyó, en realidad, una oportunidad para una intervención a una escala urbana inédita hasta entonces en Europa. Se analizan las distintas hipótesis de plano estudiadas y presentadas por Manuel da Maia, entre las cuales se eligió una propuesta con un trazado nuevo sustituyendo la antigua implantación. Esto permitió que la Baixa Pombalina conservara la memoria de sus lugares de una forma que difícilmente se hubiera dado en otro emplazamiento o en otros contextos ex novo. Se reinterpretó la ciudad antigua para crear el nuevo cuerpo urbano, y se ha dado respuesta a las nuevas necesidades y conceptos que fueron siendo desarrollados a lo largo del siglo XVIII. Más allá de la elaboración del plano, había que dar respuesta a la cuestión de cómo aplicarlo una vez aprobado. Era indispensable definir el modo de trasladar derechos, estableciendo las equivalencias e indemnizaciones necesarias. A través del estudio de la legislación y de la extensa y detallada documentación entonces elaborada, fue posible conocer el método, la técnica y los procedimientos creados para concretar el plano. Esta importante documentación se ha demostrado de un interés excepcional, abriendo nuevas perspectivas en el conocimiento de la ciudad, y permitiendo una investigación profundizada de los momentos iniciales del proceso de reconstrucción: la génesis del plano y su aplicación sobre el terreno. Los casos de estudio que se presentan sobre la Rua Augusta, el convento de Corpus Christi y la Praça do Rossio, nos muestran como fue ideado y realizado un proceso de renovación urbana a gran escala a mediados del siglo XVIII, sin duda una referencia importante para las vastas operaciones urbanas efectuadas en Europa durante el siglo XIX.
La reconstrucció del centre de Lisboa, després de la catàstrofe que va destruir la ciutat el novembre de 1755 —alguns segons de terratrèmol, un tsunami i conc dies d’incendi—, constituïren, en realitat, una oportunitat per a una intervenció a escala urbana inèdita fins aquell moment a Europa. S’analitzen les hipòtesis diferents del plànol estudiades y presentades per Manuel da Maia, de les que se’n va triar una proposta amb un traçat nou que substituïa l’antiga implantació. Això va permetre que la Baixa Pombalina conservés la memòria dels llocs d’una forma que difícilment s’hauria donat en un altre emplaçament o en altres contextos ex novo. Es va fer una nova interpretació de la ciutat antiga per crear el nou cos urbà, i es va donar resposta a les noves necessitats i conceptes que es van anar desenvolupant al llarg del segle XVIII. Mes enllà de l’elaboració del plànols, calia donar resposta a la qüestió de com aplicar-lo un cop aprovat. Fou indispensable definir la manera de traslladar els drets, establin les equivalències i indemnitzacions necessàries. Mitjançant l’estudi de la legislació i de l’extensa i detallada documentació que s’elaborà a l’època, ha estat possible conèixer el mètode, la tècnica i els procediments creats per a la concreció del plànol. Aquesta important documentació ha estat d’un interès excepcional, ha obert noves perspectives en el coneixement de la ciutat, i ha permès una recerca aprofundida dels moments inicials del procés de reconstrucció: la gènesi del plànol i la seva aplicació sobre el terreny. Els casos d’estudi que es presenten relatius a la Rua Augusta, el convent del Corpus Christi i la Praça do Rossio, ens mostren con fou ideat i realitzat un procés de renovació urbana a gran escala a mitjan segle XVIII, que, sens dubte, és una referència important per a les vastes operacions urbanes efectuades a Europa durant el segle XIX.
The reconstruction of Lisbon, following the catastrophe that destroyed the city in November of 1755 ―few seconds of earthquake, a tsunami and five days of fire―, constituted, in reality, an opportunity for an intervention of a unknown urban scale until then in Europe. The different planning hypotheses studied and presented by Manuel da Maia were analysed, one of them been the chosen one, having a new plan substituting the ancient layout. This allowed for the Baixa Pombalina to preserve the memory of its places in a way that hardly would occur in another location or in other contexts ex novo. The ancient city was reinterpreted to create a new urban body that answered to the new needs and concepts developed along the 18th century. Besides the elaboration of the plan, it was necessary to give a solution to the question of how to implement it once approved. It was indispensable to define a way to transfer rights, establishing the equivalences and required compensations. Through the study of the legislation and of the extensive and detailed documentation then elaborated, it was possible to know the method, the technologies and the proceedings created to concretize the plan. This important documentation has turned out to be of exceptional interest, by opening new perspectives for the knowledge of the city. It allowed a deep investigation about the initial moments of the process of the reconstruction: the genesis of the plan and his actual application. The study cases presented on the Rua Augusta, the convent of Corpus Christi and the Praça do Rossio, illustrate how a large scale process of urban renewal was achieved in the middle of the 18th century, creating an important reference for the vast urban operations accomplished in Europe during the 19th century.
71 - Physical planning. Regional, town and country planning. Landscapes, parks, gardens; 94 - General history and by country
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.