Nucleomorfogènesi espermàtica i condensació de la cromatina dels Cefalòpodes

Abstract

Aquest treball consta d'una part principal, on hem estudiat les causes o factors que intervenen en la nucleomorfogènesi espermàtica de dues espècies de cefalòpodes: el decàpode <i>Sepia officinalis</i> i l'octòpode <i>Octopus vulgaris</i>. També consta d'una segona part que l'exposem en forma d'annex, on hem fet uns experiments concrets sobre l'anàlisi i estructura del gen la proteïna phi0, una proteïna específica de l'espermatozoide que interacciona i organitza el genoma de l'Equinoderm <i>Holothuria tubulosa</i>. <br/><br/>Hem fet una reexaminació exhaustiva del procés de condensació de la cromatina i nucleomorfogènesi espermàtica de <i>Sepia officinalis</i> i <i>Octopus vulgaris</i> (Apts. IV.1.2 i IV.2.2 respectivament).<br/><br/>Hem estudiat i caracteritzat amb detall les proteïnes de la gònada de <i>Sepia officinalis</i> (Apt. IV.1.2b.4),i també mitjançant la generació d'anticossos específics contra dues d'aquestes proteïnes gonadals, hem dut a terme un estudi immunològic que ens ha permès saber quina és la composició de proteïnes de les diferents estructures que adopta la cromatina espermiogènica. Aquests estudis ens han ajudat a comprendre millor la transició proteica que experimenta nucli de l'espermàtida durant l'espermiogènesi de <i>Sepia officinalis</i>.<br/><br/>Per altra banda, amb l'objectiu principal de conèixer la naturalesa del tipus d'unió que hem observat en <i>Octopus vulgaris</i> entre la MNP (Matriu Nuclear Polar) i la cromatina, hem iniciat uns estudis preliminars per estudiar-ne les seves propietats fisico-químiques. (Apt. IV.2.2d)<br/><br/>Finalment, en la discussió d'aquesta primera part, fem un anàlisi de quina ha estat l'evolució del nucli espermàtic en els cefalòpodes: <i>Sepia officinalis</i> -> <i>Octopus vulgaris</i> -> <i>Eledone.</i><br/><br/>També, amb l'objectiu de corroborar si la proteïna phi0 d'<i>Holothuria tubulosa</i> té el seu propi gen o bé és resultat d'una modificació post-traduccional del gen de la histona H1, hem analitzat l'ARNm de phi0 mitjançant la tècnica de RACE (Rapid Amplification of cDNA Ends) (Annex I).