Nous primats de l'Eocè de la Península Ibèrica: implicacions filogenètiques i paleobiogeogràfiques

Abstract

Restes de primats de l’Eocè han estat recuperades de diferents jaciments de la Península Ibèrica des de la dècada de 1960, tot i que el seu estudi ha estat escàs des d’aleshores. Aquesta tesi doctoral inclou, d’una banda, una revisió bibliogràfica exhaustiva del registre de primats del Cenozòic de la Península Ibèrica, que representa una actualitació essencial després de les noves troballes fetes durant les últimes dècades i, d’altra banda, la descripció, comparació i determinació taxonòmica de noves restes dentàries de primats (Plesiadapiformes, Adapoïdeus i Omomioïdeus) de diferents jaciments de l’Eocè de la Península Ibèrica: Masia de l’Hereuet i Sossís (Lleida), Sant Jaume de Frontanyà (Barcelona) i Mazaterón (Sòria), emmagatzemades a les col·leccions de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Aquests estudis han permès en alguns casos la definició de nous tàxons. Concretament, s’ha descrit l’únic material de plesiadapiforme trobat a Espanya fins ara, procedent del jaciment de Masia de l’Hereuet (Eocè Inferior, Conca Sudpirinenca Central), i s’ha atribuït al gènere Arcius, l’únic gènere de la família Paromomyidae trobat a Europa, encara que l’escassedat de material no ha permès realitzar una determinació a nivell d’espècie. Del jaciment de Sant Jaume de Frontanyà (Eocè Mitjà, Conca Sudpirinenca Oriental) s’han definit dues espècies noves, l’adapoïdeu Anchomomys frontanyensis i l’omomioïdeu Pseudoloris pyrenaicus. La troballa d’A. frontanyensis, que va existir als Pirineus simultàniament amb l’espècie A. gaillardi a França, revela l’existència d’un altre llinatge d’aquest gènere a Europa. La descripció del material de P. pyrenaicus revela que les espècies P. saalae-P. isabenae-P. pyrenaicus-P. parvulus constitueixen un llinatge que va evolucionar durant l’Eocè Mitjà-Superior a Europa. També s’han definit un nou gènere i espècie, l’adapoïdeu Mazateronodon endemicus, i una nova espècie, l’omomioïdeu Pseudoloris cuestai, del jaciment de Mazaterón (Eocè Mitjà, Conca del Duero), que presenten diferències en la dentició amb els representants dels seus respectius grups a les conques pirinenques i a la resta d’Europa. Això reforça el caràcter endèmic de les faunes de la Bioprovíncia Occidental Ibèrica, que havia estat observat prèviament en altres grups de mamífers, causat per l’aïllament d’aquesta regió de la resta d’Europa durant l’Eocè, com a conseqüència de la transgressió marina que connectà els mars Cantàbric i Mediterrani. A més a més, Mazateronodon representa la mostra més rica d’un primat de l’Eocè d’aquesta bioprovíncia. Del jaciment de Sossís (Eocè Superior, Conca Sudpirinenca Central) s’ha descrit un nou gènere i espècie, l’adapoïdeu Nievesia sossissensis, que ha ajudat a aclarir, juntament amb la resta d’adapoïdeus estudiats en aquest treball, tots pertanyents a la tribu Anchomomyini, les relacions filogenètiques entre els anchomomyins i amb la resta d’adapoïdeus i estrepsirins actuals. Els resultats indiquen que els nous gèneres Nievesia i Mazateronodon semblen estar més emparentats entre ells que no pas amb la resta d’anchomomyins, i tot indica que els anchomomyins no estarien més relacionats amb els estrepsirins corona que amb altres adapiformes, i que en canvi hi hauria una relació filogenètica més estreta entre els anchomomyins i els asiadapins i els sivaladàpids que amb altres adapiformes. Tot i això, aquests resultats s’han d’analitzar amb precaució, degut a que és necessària més informació sobre caràcters que ens són encara desconeguts.

Fossil remains of Eocene primates have been recovered from many sites in the Iberian Peninsula since the 1960’s, although they have been poorly studied. This doctoral thesis includes, on the one hand, a thorough bibliographic revision of all the Cenozoic primate material from the Iberian Peninsula, which represents an essential updating after the new discoveries of the last decades. On the other hand, the description, comparison and taxonomic determination of new primate dental remains of Plesiadapiformes, Adapoidea and Omomyoidea from different Eocene fossil sites of the Iberian Peninsula: Masia de l’Hereuet and Sossís (Lleida), Sant Jaume de Frontanyà (Barcelona) and Mazaterón (Soria), stored in the collections of the Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. These studies have allowed, in some cases, the definition of new taxa. Specifically, the only material of a plesiadapiform found in Spain has been described, which was recovered from the fossil site of Masia de l’Hereuet (Early Eocene, Southern Pyrenean basins). The studied remains have been attributed to the genus Arcius, the only genus of the family Paromomyidae found in Europe, even though the scarcity of the material has not allowed a specific determination. From the fossil site of Sant Jaume de Frontanyà (Middle Eocene, Southern Pyrenean basins) two new species have been erected, the adapoid Anchomomys frontanyensis and the omomyoid Pseudoloris pyrenaicus. The finding of A. frontanyensis, which existed in the Pyrenees simultaneously with the species A. gaillardi in France, reveals the existence of another lineage of this genus in Europe. The description of the P. pyrenaicus material reveals that the species P. saalae-P. isabenae-P. pyrenaicus-P. parvulus constitute a lineage that evolved during the Middle-Late Eocene in Europe. Moreover, a new genus and species, the adapoid Mazateronodon endemicus, and a new species, the omomyoid Pseudoloris cuestai, have also been described from the locality of Mazaterón (Middle Eocene, Duero Basin). They both present traits in their dentition that differ from the representatives of their groups in the Pyrenean basins and the rest of Europe. This reinforces the endemic character of the faunas of the Western Iberian Bioprovince, which was previously observed in other groups of mammals, caused by the isolation of this region from the rest of Europe during the Eocene, as a consequence to the marine transgression that connected the Cantabric and Mediterranean seas at that time. In addition, Mazateronodon represents the richest sample of an Eocene primate from this bioprovince. From the Sossís fossil site (Late Eocene, Southern Pyrenean basins) a new genus and species has been described, the adapoid Nievesia sossissensis, which will help to clarify, together with the rest of the adapoids studied in this thesis, all belonging to the tribe Anchomomyini, the phylogenetic relationships among the anchomomyins and with the rest of adapoids and extant strepsirhines. The results indicate that the new genera Nievesia and Mazateronodon seem to be more related to each other than to other anchomomyins, and also that the anchomomyins would not be more related to crown strepsirhines than to other adapiforms, and that, on the contrary, there would be a closer phylogenetic relationship between anchomomyins, asiadapines and sivaladapids than to other adapiforms. Nevertheless, these results need to be taken with caution, since more information about still unknown characters is needed.